A les Useres, a la comarca de l'Alcalatén, ho tenen tot enllestit per inaugurar demà la seua Fira del Vi. Deu anys fa que se celebra aquesta trobada (amb el parèntesi de la pandèmia), que va nàixer amb la voluntat de donar a conèixer i impulsar el puixant sector vitivinícola de la zona, el qual ha esdevingut, la darrera dècada, un motor econòmic important en aquest municipi d'interior que frega els mil habitants. La revitalització del vi -impulsat per uns quants cellers que han apostat pel territori- és una de les més bones notícies dels últims anys en un municipi que, com tants altres de l'interior de Castelló, han patit una sagnia demogràfica durant tot el segle XX.
Les Useres, però, encara la fira d'enguany amb un regust amarg. No fa ni un mes que el veïnat es va assabentar que la companyia EnerHi ha presentat un projecte per instal·lar una megaplanta fotovoltaica en la part est del terme municipal amb una potència de 136 megawatts. Les dimensions són gegantines: 3,5 milions de metres quadrats de superfície. Són 351 hectàrees. És l'equivalent a 388 camps de futbol. O el que seria el mateix: seria com ocupar tres llits del riu Túria al seu pas per la ciutat de València.
La superfície ocupada per les plaques solars equival a 388 camps de futbol
Amb un agreujant: el gruix de les terres sobre les quals es volen instal·lar les plaques fotovoltaiques es destinen a l'activitat agrícola. Per a algunes economies familiars es tracta d'una activitat complementària. Per a moltes altres, la principal. Es tracta, amb diferència, de les terres més productives del terme municipal. En cas de materialitzar-se el projecte, desapareixeran 22 hectàrees exclusivament de vinya, 51 d'ametlers i 25 d'oliveres. A això caldria sumar 214 hectàrees mixtes, on a més d'aquests productes es conreen cereals, horta i fruiters.
No cal dir que el veïnat s'ha alçat en peu de guerra. Per tot arreu el rebuig es fa patent en forma de pancartes penjades a les balconades i els finestrals. La indignació és majúscula. "No Macroplantes Fotovoltaiques", diu. La irritació és gran entre els molts veïns i veïnes que es veuen afectats directament. Senten que estan pagant els plats trencats de la transició energètica.
Desnonats per la transició energètica
"Diuen que els pobles es despoblen i que s'ha de fer alguna cosa, però resulta que els qui ens estan fent fora de casa són ells", es lamenta Leonor Chaparra, de 78 anys. Junt amb el seu marit, Tomás Segura, un any més jove que ella, ha viscut tota la vida a la partida que ací tothom coneix com Pou en Calvo. Són gent senzilla que ha consagrat la seua vida al camp, d'aquells que tenen naturalitzat el calendari lunar i endevinen si vindrà, o no, tempesta. Tenen ametlers, fruiters, hort... "Quatre jornals", puntualitza Tomás, un home que es coneix el terme de les Useres millor que el palmell de la seua mà. Tot quedarà assolat per les plaques fotovoltaiques que vol instal·lar EnerHi.
L'habitatge on viuen, una típica casa de camp de dues plantes amb la vora dels finestrals pintades de blau, quedarà envoltat. "Ací no hi podrem viure. On volen que marxem, a aquestes altures? Tenim casa al poble, però nosaltres hem viscut ací tota la vida. Què fem amb els animals? I amb els gossos que gasta el meu home per caçar conills? Si ens trauen d'ací, ens morirem", lamenta Leonor. El sentiment de greuge és gran en aquestes contrades. "No ens deixen ni polvoritzar, per a tot hem de demanar permís -es queixa Tomás-, però resulta que ara venen aquesta gent i ens ho poden assolar tot i ací no passa res de res. No hi ha dret".
Leonor i Tomás no són els únics habitants perjudicats pel tsunami solar. "Les Useres és un cas peculiar. El 30% de tota la població viu fora del nucli urbà i bona part d'aquest percentatge estan en la zona del Pou en Calvo", explica Alba Saura, que és secretària de l'Associació d'Empreses Turístiques de les Useres. Així com en moltes zones de l'interior de Castelló els masos s'han anat despoblant, per aquestes contrades hi ha un percentatge de població dispersa molt important. Molts, com Leonor i Tomás, hi han viscut tota la vida. Altres, alguns dels quals estrangers, fa menys que hi han fet niu. Els habitatges resulten, ací, relativament barats i estan ben connectats a Castelló i les principals vies de comunicació.
En el plànol sobre el qual EnerHi ha dibuixat la taca solar es veuen, per tot arreu, punts rojos. Són edificacions. Cinquanta-tres d'aquestes són l'habitatge habitual de famílies del municipi. Els plans d'EnerHi passen per respectar aquests habitatges, que esdevinguen illes enmig d'una mar de silici. "Pretenen que la gent continue vivint en les seues cases, envoltades de plaques solars; que canvien el paisatge que ara tenen, de camps conreats, per un mar de plaques. En quin cap cap això? Qui voldria viure en un lloc així? Això per no parlar de l'efecte calor que generarà", lamenta Alba, mentre acompanya a EL TEMPS per un recorregut per tota l'àrea afectada per la megaplanta.
Es fa difícil, al llarg del recorregut, trobar un pam de terra erma. A banda i banda de la carretera hi ha camps cultivats i en producció. Al voltant de les cases, es veuen cotxes aparcats, gronxadors lluents i estenedors amb roba eixugant-se al sol. Hi ha, en definitiva, vida. Si la idea de la transició energètica era convertir en productius terrenys improductius, triant aquesta part de les Useres s'han equivocat de totes totes. La sensació, passejant per aquestes contrades, és que s'està cometent un despropòsit, com si qui va dissenyar la megaplanta des d'un despatx ni tan sols s'haguera molestat en visitar la zona abans de delimitar-la sobre el mapa.
Verema d'indignació
"És evident que ens cal fer una transició energètica, perquè el petroli s'esgota. Ara bé, cal anar a les zones on no hi ha activitat ni vida", reflexiona Vicent Flors, propietari del celler que porta el seu nom. Sobre cinc de les dotze hectàrees de vinya que els proveeixen de matèria primera flota l'amenaça de les plaques solars.
Treballador jubilat del sector bancari, Flor va destinar una part dels seus estalvis a engegar un negoci que recuperava la tradició vitivinícola familiar. D'això fa més d'una dècada, quan
Vicent Flors, propietari d'un celler: "Cal fer la transició energètica, però cal fer-la on no hi ha activitat ni vida"
els vins de Castelló eren una excentricitat al mercat. En aquest temps, el seu Clotàs s'ha convertit en un dels vins més reconeixibles de la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) de Castelló. Treballen el monestrell, el tempranillo i el macameu i produeixen al voltant de 20.000 ampolles l'any. "Si es materialitza la megaplanta serà un colp duríssim per al celler", avisa Alma Nebot, enginyera agrònoma i enòloga.
A més dels vins, el seu celler també s'ha convertit en un pol d'atracció en una zona que, fins fa una dècada, havia quedat completament al marge dels circuits turístics. Tots els caps de setmana fan tasts i passejades i disposen d'una zona per a caravanes. Cada estiu organitzen tasts nocturns sota les estrelles on mariden vi, gastronomia i astronomia. Es tracta de descobrir els misteris del cel acompanyats de bona beguda i bon menjar. Per al primer tast nocturn d'enguany els queden poques places. Hi ha molts que repeteixen experiència. La majoria pernocten en alguna de les cases rurals que darrerament s'han habilitat.
"Els eixos sobre el qual hem venut el nostre producte són el paisatge, la cultura i l'arrelament. Si el que els ensenyem als visitants és un mar de plaques fotovoltaiques, tot això no té cap sentit", lamenta Vicent, qui és president de l'Associació d'Empreses Turístiques de les Useres, entitat que van crear fa tres anys a la vista de la volada que aquesta destinació anava prenent.
"Els municipis d'interior són víctimes d'un procés de colonització energètica", reflexiona Alba Saura. A pocs quilòmetres d'ací hi ha previst el pas d'una línia de Molt Alta Tensió que té en peu de guerra diversos municipis. A l'est, A només 30 minuts hi ha les Coves de Vinromà, on una multinacional -Akuo- negocia la instal·lació d'una megaplanta amb una potència de 150 megawatts.
Madrid decideix
També ací, com allà, el gruix de les terres ocupades són camps en producció. També ací, com allà, en constatar el rebuig veïnal al projecte, els promotors han proposat reduir la zona d'afecció. De concreció, sobre aquesta reducció, però, en el cas de les Useres, no n'ha arribat cap i tant l'Ajuntament -governat per majoria absoluta pel Partit Popular- com els propietaris, així com diverses associacions, tenen previst presentar al·legacions al projecte, l'aprovació del qual depèn del Ministeri de Transició Ecològica, en tractar-se d'una planta de més de 50 megawatts. "Assistim a un procés d'especulació amb el territori amb l'excusa de la transició energètica", lamenta Alba.
De fet, la planta de les Useres és una de les dues potes sobre les quals EnerHi sosté el projecte de més grans dimensions plantejat fins ara a les comarques de Castelló. L'altra pota és una megaplanta entre els termes municipals de Cabanes i Vilafamés, amb una potència de 255 megawatts. Entre una planta i l'altra, EnerHi té previst invertir 233 milions d'euros, dels quals 88 correspondrien a les Useres.
Alba Saura: "Assistim a un procés d'especulació amb el territori amb l'excusa de la transició energètica".
En aquest municipi de l'Alcalatén, però, la majoria dels veïns defugen aquests cants de sirena. L'angoixa, pels qui estan directament afectats, és gran. Tothom s'hi juga molt, ací. Tonica Dols no es pot estar d'emocionar-se, quan se li pregunta el seu parer. Ella és propietària del restaurant Mas de Picando, situat a mig camí entre la Barona i les Useres. Els seus pares l'obriren com a taverna l'any 1973 i des d'aleshores no han parat de treballar. És una destinació ideal pels qui volen cruspir-se una bona carn a la brasa o degustar el típic tombet de la zona. Ara és el seu fill, Javier, qui s'ha posat al comandament. Darrerament, li han donat un nou aire al menjador i a la terrassa, un intent ben reeixit d'actualitzar l'espai.
"Hem sigut gent treballadora, que hem anat invertint a poquet a poquet per mantenir el negoci i estar a l'altura", explica Tonica, mentre passegem per l'horta que envolta el mas. És un xicotet verger, on s'hi pot trobar de tot: maduixes, carxofes, melons, kiwis, tomateres... Tot s'ho treballen a la família i ho reguen amb l'aigua que extrauen del pou. És la matèria primera que després es menjaran els comensals del Mas de Picando. Economia circular total. En el llenguatge culinari actual en diríem "producte de quilòmetre zero", però per aquestes contrades eviten aquestes referències tan ampul·loses. És el que hi ha, i avant.
De tota aquesta producció no en quedarà res, però, si el projecte d'EnerHi tira endavant, perquè està, literalment, projectat sobre els camps que hi ha envoltant el restaurant. Ni carxofes, ni tomateres, ni res de res. Ni el llegat que els pares li van deixar a Tonica i que ella vol deixar al seu fill. "Sentim una impotència enorme. A aquesta gent de l'empresa els diria que no vinguen a ofendre. No pot ser que ens ho vulguen fer tot pols per fer ells negoci", adverteix Tonica amb una emoció que li trenca la veu.
A les Useres, demà, tothom farà un xicotet parèntesi amb motiu de la Fira del Vi. Serà una ocasió, també, per compartir cabòries i neguits. El següent dissabte, el dia 20, la Unió de Llauradors i diverses plataformes en defensa del territori han convocat una gran manifestació a Castelló contra el colonialisme energètic. Tot el món rural està invitat a participar-hi. Tomás Segura, als seus 77 anys, no té del tot clar si hi assistirà o no. Les tasques diàries al camp no deixen gaire temps per romanços. Leonor, però, s'hi veu més decidida. "Ens tocarà baixar a la manifestació. Si no anem 'natros', qui ha d'anar?".