Nova col·lecció

Edgar Allan Poe i Evelyn Waugh estrenen Cul-de-sac, la col·lecció d’humor de Comanegra

Un Edgar Allan Poe humorístic i actualitzat de la mà de Jaume C. Pons Alorda, El corb burleta, i una revisió de Notícies fresques d’Evelyn Waugh, que Ferran Ràfols va traduir fa tretze anys, obren una col·lecció que continuarà amb No hi ha ningú més d’aquí que tu de Miranda July (amb traducció de Bel Olid) i Panxacontent, de David Sedaris (Borja Bagunyà).

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Una nova relectura d’Edgar Allan Poe és possible. Ho diuen Álvaro Muñoz, director de Cul-de-sac, la nova col·lecció d’humor de Comanegra i el traductor de l’antologia de contes de Poe El corb burleta, Jaume C. Pons Alorda. Només calia traduir els jocs de paraules que altres han ignorat i així acostar al públic català el context cultural de Poe, que és difícil d’entendre si es tradueix literalment. Per evitar-ho, Pons Alorda ha fet també una versió nova d’aquests elements culturals, de manera que, al conte de Poe que retrata el món editorial del seu moment, Pons Alorda ha substituït els noms de les revistes angleses que s’hi citen per capçaleres que recorden el nostre món editorial actual: Llúpol, La Mentora, Cerra d’Oc o L’Avançada. «Ara s’entendrà perquè Foster Wallace sempre diu que quan llegeix Poe s’esbotza de riure», diu Pons Alorda.

La nova col·lecció Cul-de-sac aposta per l’humor, la ironia i la sàtira i ho fa amb dos títols traduïts de l’anglès que són dos hams per pescar públic lector: El número 2 és aquesta revisió dels «contes tragicòmics» de Poe traduïda per Pons Alorda. El número 1 és l’única obra que ha fet riure el traductor Ferran Ràfols mentre l’estava traduïnt: Notícies fresques, d’Evelyn Waugh, del 1938.

«Em costa riure llegint -explicava Ràfols a la presentació de la col·lecció- però encara em costa més traduint. Traduir és una cosa molt lenta i la comicitat la trobes en el fet inesperat. Traduint vas veient com les escenes es formen a càmera lenta i la comicitat ha d’arribar d’un cop de fuet, d’una paraula que no veies venir tres dècimes de segon abans de llegir-la». Notícies fresques és de les poques obres que li han provocat aquesta reacció.

Ràfols recorda que aquesta és una novel·la del 1938 que connecta amb un tipus de comèdia anglesa escrita contemporània a Waugh sinó també amb un tipus de pel·lícules nord-americanes que Waugh negava mirar-se (Quina fera de nena!-Bringing up, baby de Howard Hawks). Aquí, el protagonista, que no és un veritable periodista, és enviat, com a corresponsal d’un diari anglès, a cobrir una revolució a un país africà, Ismaèlia. «D’aquesta manera -diu Ràfols- hi ha dues fonts de comicitat: la relació entre el periodisme i la realitat -el periodisme no surt ben parat- i la relació entre el primer i el tercer món». Un veritable «retrat de la imbecil·litat humana i la mandra», afegeix.

Per la seva banda, els contes de Poe d’El corb burleta, trencaran, segons Pons Alorda «aquest mite que tenim de Poe» i el podrem llegir «no només fosc, tenebrós i postromàntic sinó com un autèntic estilista molt preocupat en recursos estilístics com ara la ironia, l’humor, el ridícul, el grotesc, la paròdia». Segons Pons Alorda això no s’havia pogut apreciar abans, en les traduccions de Carles Riba, Jordi Soler, Francesc Parcerisas o Dolors Udina perquè «En el moment que havien de versionar Poe i incorporar allò en el seu context cultural, s’havien aturat». Ara Pons Alorda ha decidit escriure una versió d’aquests contes (amb els canvis de nom de les capçaleres de les revistes, per exemple) perquè pugui lluir la comicitat de l’autor.

Això era part de l’encàrrec del director de la col·lecció Cul-de-sac, Álvaro Muñoz, que volia treure Edgar Allan Poe del lloc «on l’havien encotillat», que ens el feia llegir sempre «amb unes ulleres fosques» on no hi cap l’humor.

La col·lecció és una iniciativa de Muñoz que va presentar a diverses editorials fins que Comanegra va acceptar el repte, però prèviament Muñoz ja s’havia posat en contacte amb alguns traductors, com Pons Alorda, per temptejar si estarien disposats a traduir diverses obres si una editorial comprava el projecte.

A la presentació de la col·lecció, el director editorial de Comanegra, Jordi Puig, va admetre que una col·lecció d’humor és un repte, va reconèixer que «una editora de llarga trajectòria» li ha recordat «que, això de l’humor, ja ho han intentat molts, en català, i mai no ha funcionat». Però va reivindicar Comanegra com una editorial de contrastos, que tan aviat proposa «un còmic per riure’ns de tots plegats», com va ser On és l’Estel·la?, amb propostes de gravetat sobre el tema i que fa poc va editar un llibre tan seriós com el de Gemma Pasqual sobre les Torturades a Via Laietana, com presenta aquesta col·lecció d’humor Cul-de-sac, la nova manera «d’encarrilar aquesta pulsió festiva de Comanegra».

Puig va reconèixer que la iniciativa sembla «un cert camp de mines perquè l’humor és molt fàcil que ens sembli caduc» a pesar de no ser-ho i, per tant, l’editorial haurà «d’anar reivindicant que les obres humorístiques no són caduques -una cosa que mai no es planteja amb les tragèdies- i això serà maco de treballar».

Puig i Muñoz també van anunciar que els següents números de la col·lecció seran contemporanis: un de l’artista Miranda July (No hi haningú més d’aquí que tu), que traduirà Bel Olid, i l’últim llibre de David Sedaris, Panxacontent, que traslladarà al català en Borja Bagunyà.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.