1. Superarà Unides Podem la fatídica barrera electoral?
Que Unides Podem-Esquerra Unida entre a les Corts sembla condició necessària, però no exclusiva, perquè hi haja un Botànic III. En un escenari summament equilibrat, els 5 diputats que deixaria obtenir amb el 5% dels vots es repartirien entre la resta de forces. I la més votada —previsiblement, el PP— en seria la principal beneficiària. Per tant, el vot a la coalició d’esquerres esdevé el més pràctic per aquells que desitgen donar continuïtat a l’executiu progressista i no saben per quina candidatura decantar-se.
La majoria d’enquestes publicades deixen Unides Podem al llindar del 5% que dona accés a l’hemicicle. La incertesa és enorme. La visita massiva de ministres de la coalició durant la campanya, Yolanda Díaz inclosa, constata la importància del País Valencià per a la coalició. Tenint en compte l’evolució del vot a aquest espai al llarg dels anys, la implantació territorial d’Esquerra Unida i la participació de la coalició en el Govern de l’Estat, costa de creure que no hi arriben. En 2015, separadament, Podem (11,57%) i EUPV (4,38%) van fregar el 16% dels vots, però en 2019, ja en comunió i afavorits per la coincidència de les eleccions estatals i valencianes, van quedar-se en la meitat de suports: el 8,16%. Als militants d’Esquerra Unida, que ja van assaborir la fel ara fa vuit anys, els fa paüra repetir l’experiència.
2. Hi haurà ‘efecte Puig’?
És el candidat més popular. Després de vuit anys com a president, Ximo Puig és conegut per tothom. Ben valorat en tots els estudis demoscòpics, en què aprova i sempre obté una qualificació millor que la del president espanyol, Pedro Sánchez, sura el dubte de si capitalitzarà o no aquesta simpatia. En 2015 va ser investit president amb el pitjor resultat de la història del PSPV: 509.098 vots, el 20,85% del total, traduïts en 23 diputats. Quatre anys més tard, en 2019, malgrat la participació superior i la coincidència amb les eleccions estatals, va atreure 643.909 vots, el 24,4% del total, materialitzats en 27 escons. En aquest sentit, el repte de Puig consisteix a retenir el major nombre possible d’electors i captar-ne a esquerra i dreta, és a dir, entre els que deixaran de votar Unides Podem i Ciutadans.
El secretari general dels socialistes valencians no sols espera que les dades de valoració tinguen la seua translació en vots. També juga en favor seu el poder local del seu partit. Centenars d’alcaldes que aquell mateix dia confien a ser reelegits i que poden proporcionar-li un bon nombre de vots a l’urna autonòmica. Aquesta ha estat la raó principal per a reunificar els comicis valencians amb els municipals.
3. Quina distància separarà el PP del PSPV?
Encara que des de les files socialistes asseguren que poden ser els més votats, aquesta hipòtesi està pràcticament descartada. El desunflament de Ciutadans injecta oxigen en els pulmons del PP, que amb tota probabilitat tornarà a ser la formació més votada al País Valencià, com en totes les eleccions celebrades entre els anys 1995 i 2015.
Ara bé, la distància entre els populars i el PSPV determinarà, en bona part, el resultat global per blocs. Ximo Puig, que enguany es presenta per la circumscripció de València en lloc de la de Castelló a fi de captar més paperetes, no ha de quedar massa distanciat de Carlos Mazón, que es presenta per Alacant, on és president de la Diputació. Els socialistes han de superar la barrera dels 30 escons, cosa que internament donen per feta, però que algunes enquestes no preveuen.
Si l’efecte president no és tal, si la bona opinió de Puig entre l’electorat no troba la seua correlació en vots, el Botànic passarà a la història i el president valencià podrà recuperar la mítica frase “queredme menos y votadme más” que pronuncià Adolfo Suárez i més endavant era plenament aplicable a Julio Anguita.
4. Baldoví farà oblidar Oltra?
Puig és l’únic candidat que ho va ser en 2019. De la resta, dels que ja no hi són, la baixa més rellevant és, sens dubte, la de Mónica Oltra. Era la colíder del Botànic i la seua opinió sempre era prevalent al si de Compromís. La seua dimissió, ara fa 11 mesos, va deixar la crevillentina Aitana Mas com a nova vicepresidenta i Joan Baldoví com a candidat natural a la presidència de la Generalitat. L’alt índex de coneixement i la bona valoració entre l’electorat progressista fan preveure que Compromís no sols salvarà els mobles en una situació extremadament complicada, sinó que podria repetir el resultat de 2019, quan va quedar-se amb 17 dels 19 diputats que havia aconseguit en 2015.
Com Oltra, Baldoví s’acreix en campanya i els seus actes així ho demostren. No hi haurà cataclisme a can Compromís, els indicis apunten a un manteniment de posicions amb lleuger risc de reculada, però tampoc no es pot descartar un increment dels escons, sobretot en cas que Unides Podem no arribe al 5%.
Caldrà copsar, tanmateix, els moviments de vot a les quatre comarques més septentrionals. Les dades evidencien que Oltra atreia un electorat castellanoparlant que al nacionalista Baldoví li podria costar més fidelitzar. Els seus 11 anys i mig en el Congrés i les aparicions reiterades en els mitjans estatals poden pal·liar-ne els efectes.
5. Qui quedarà per davant? Compromís o Vox?
A més del diferencial entre PP i PSPV, un altre factor clau serà qui ocupe la tercera plaça, i per quina distància. Si la medalla de bronze recau en Vox, el Botànic no es reeditarà. Si se la penja Compromís, les opcions d’un tercer Botànic es mantindran intactes.
Sembla clar que la ultradreta quedarà en tercera posició a la demarcació d’Alacant, on ja va superar Compromís —tot i que de ben poc— ara fa quatre anys, però no és tan probable un sorpasso en Castelló i encara menys a València, el gran feu de la coalició taronja. Compromís va avantatjar Vox de set diputats a les eleccions de 2019, i a la circumscripció de València, el diferencial va ser de cinc escons.
La caiguda en picat de Ciutadans redundarà en un creixement de Vox, però una porció de l’electorat ultraespanyolista, que percep les eleccions valencianes com a menys importants, podria desmobilitzar-se. Aquest fenomen no operarà en el cas de Compromís, que, d’altra banda, disposa de moltes més candidatures locals. Un element transcendental en uns comicis de doble urna com aquests.
6. Serà gran la magnitud del vot dual?
Precisament aquesta és una de les grans qüestions del 28M valencià: la dualitat del vot, o siga, la discrecionalitat amb què el ciutadà, cada vegada més, opta per paperetes diferents en una mateixa jornada electoral. El recompte de les municipals serà anterior al de les autonòmiques, i convindria de no extreure conclusions precipitades. L’esquerra aconseguirà més paperetes a l’urna local que no a l’autonòmica. A municipis com Vila-real, Xàtiva, Gandia o Xàbia, no seran poques les persones que votaran per l’alcalde del PSPV, i a l’urna del costat, pel popular Carlos Mazón com a president de la Generalitat.
Amb a penes un mes de separació, els socialistes van créixer set punts als comicis locals (31,6%) en relació amb els valencians (24,4%), Compromís va deixar-se prop de dos punts (16,8 en les de les Corts i 15% en les municipals) i Unides Podem i Esquerra Unida, amb moltes menys llistes locals registrades, van passar del 8,2% a 6,4%.
