Vora 20.000 habitants conviuen a la localitat de Callosa de Segura, un municipi del Baix Segura en què tradicionalment ha governat el Partit Popular, formació que acostuma a dominar electoralment la comarca més meridional del país. A les últimes eleccions municipals el PP va poder tornar a governar en virtut d’un pacte amb Ciutadans, després d’una legislatura aïllada en què el PSPV-PSOE havia ostentat l’alcaldia.
Els dels socialistes al capdavant de l’Ajuntament van ser els anys de la tensió relacionada amb la creu franquista adjacent a l’església de la localitat, que va ser retirada una matinada després de dies d’enfrontaments amb veïns que van arribar a encadenar-se al monument i de manifestacions amb banderes falangistes. El PP va prometre restaurar-la, però no ho ha fet.
L’episodi reflectia el tarannà d’un poble rural, vinculat a l’agricultura, a la religiositat i al conservadorisme, tal com ocorre de manera generalitzada al Baix Segura, un feu electoral estratègic per a la dreta, que trau també partit de situacions com ara la manca d’aigua per als regants o que conflictivitza afers com el de l’ensenyament del català a l’escola, amb què la dreta ha fet soroll a través de manifestacions constants.
En canvi, alguna cosa ha canviat a Callosa de Segura. Si Ciutadans va fer possible la tornada del PP al 2019, enguany la formació taronja no s’hi presenta i del seu candidat, José Manuel Amorós, no s’ha tornat a saber res.
I malgrat aquesta absència, a la localitat s’han pogut encabir per a participar en les eleccions municipals cinc candidatures de la dreta. A banda del PP i de Vox, altres tres partits miraran de fer forat.
Partit Popular
Bé és cert que aquesta formació intenta desmarcar-se de l’etiqueta de “radical”, però molts dels seus candidats no contribueixen a aquest propòsit. Un d’ells és l’alcalde de Callosa de Segura, Manuel Martínez Sirvent, qui aspira a la reelecció liderant la llista del PP i que ha optat, com a mesura estrella durant la campanya electoral, per exhibir l’esmentada creu franquista al Museu del Cànem de la ciutat, teòricament dedicat a la indústria artesanal basada en aquest producte tan típic de Callosa.
Vox
No cal explicar que aquest partit representa la ultradreta espanyolista, i era ben previsible que el partit, en el seu vídeo electoral, reivindicara també el restabliment de la creu franquista, “que amb molt d’odi va tombar l’esquerra”, diu Ana Vega, síndica de Vox a Les Corts, emparant-se en “la protecció de les tradicions”. La candidata ultradretana a l’alcaldia, Rosario Pilar Griñán, no es desmarca el més mínim dels punts electorals del seu partit en aquestes eleccions locals: seguretat, rebaixa d’impostos, “protecció de les famílies”... Tot i que allò que més sobta de Vox no és la seua presència a Callosa, sinó les divisions internes que ha patit.
España Viva
Aquesta formació nega ser el partit dels “rebotats de Vox”, però sembla evident que és exactament això. Entre altres coses perquè les llistes a les localitats en què es presenta –Callosa de Segura, Torrevella, El Campello (l’Alacantí) o Gandia (la Safor)– estan liderades per exdirigents de Vox que han deixat el partit després d’haver denunciat desatenció i trampes per part de la direcció. Tot fa pensar que la referent d’aquesta formació és Macarena Olona, de qui difonen constantment els missatges a través de les xarxes socials. A Callosa de Segura, Raúl Serna Aniorte, que va ser coordinador de Vox al Baix Segura, serà el candidat d’España Viva.
Partido Demócrata Social Jubilados Europeos
Es tracta d’un partit totalment desconegut, però altres persones desenganyades amb Vox han apostat per aquestes sigles per a presentar-se a les eleccions a Callosa. María Asunción Gambín, que després de desmarcar-se del partit de Santiago Abascal va formar part d’España Suma, altra formació creada arran el descontent amb Vox, opta a l’alcaldia de Callosa amb el PDSJE, que no actualitza les seues xarxes des del 2019 i es defineix com “el yayo partido de jubilados y pensionistes”.
Unión de Ciudadanos Independientes
Tot i que la formació anterior potser no és la més estrambòtica de totes. Qui fora alcalde de Callosa de Segura entre 2003 i 2015, Javier Pérez Trigueros, concorre ara com a cap de llista de la Unión de Ciudadanos Independientes. Javier Pérez, històric militant del corrent zaplanista del PP, va ser condemnat per un delicte de negociacions prohibides i inhabilitat durant tres anys. El motiu, crear una empresa constructora i administrar-la mentre també era alcalde, període en el qual l’empresa va fer treballs per al municipi.
A inicis d’aquest any, el president de la Diputació d’Alacant i candidat del PP a la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va fitxar Javier Pérez com a assessor a la institució provincial sota la figura de personal eventual. El nomenament va ser molt criticat per l’oposició, però no van ser aquests arguments els que van provocar que Mazón apartara Javier Pérez, sinó la gosadia de l’exalcalde de muntar una candidatura alternativa al PP a la localitat del Baix Segura. Candidatura que, tenint en compte el pes de la seua figura a Callosa, adquirit durant la seua etapa com a primer edil, podria complicar els plans que té Manuel Martínez Sirvent, candidat del PP i alcalde actual, per a ser reelegit.
Pel que fa al tarannà ideològic de Javier Pérez, cal dir que va aconseguir que el diari britànic The Telegraph es fera ressò d’una publicació seua en Facebook el 2013, quan era alcalde de Callosa, en què projectava un muntatge de la legió espanyola desfilant als peus del penyal de Gibraltar, decorat amb una bandera d’Espanya, uns avions militars que dibuixen sobre el cel d’aquest accident geogràfic una bandera del mateix Estat i fins i tot amb un bou d’Osborne. L’alcalde també utilitzava el seu Facebook per a adreçar-se als independentistes catalans: “que les den la puñetera independencia a estos mierdas ya y nos dejen tranquilos”.
