El 2019 la CUP va decidir presentar-se per primera vegada a les eleccions espanyoles. Era un gir significatiu en la tradició d’aquest espai polític que sempre havia rebutjat concórrer els comicis d’obediència estatal. La decisió es va prendre a correcuita, i per un sol vot, en motiu de la repetició electoral i després que per a la primera ronda del 28 d'abril els anticapitalistes descartessin fer-ho.
De resultes d’això, els darrers anys la CUP ha tingut dos representants al Congrés dels Diputats, Albert Botran i Mireia Vehí, tots dos per la circumscripció de Barcelona. Amb l’avançament electoral anunciat per Pedro Sánchez pel 23 de juliol, els anticapitalistes es veuen ara obligats a accelerar un debat que no tenien previst reobrir fins passat l’estiu. A hores d’ara, però, és un enigma saber què faran els cupaires. Ja han iniciat, però, un procés de deliberació intern que es va encetar aquest dimecres i que s’hauria de resoldre els pròxims dies. Segons recull el diari Ara, sobre la taula hi ha tres opcions: presentar-se, demanar el vot nul o demanar l’abstenció.
Un front ampli
Del seu entorn, a favor de tornar-s’hi a presentar, s’ha pronunciat Poble Lliure. L’organització estratègica que recolza la CUP demanava, però, en un comunicat fer un front ampli.
El seu portaveu, Arnau Comas, aclareix a EL TEMPS que es tractaria d’un front “d'esquerres i independentista, però crític amb la línia actual de replegament autonomista”. Una aposta que “superi de llarg les fronteres de la CUP actual” i que sigui “una alternativa de país, pensada per les seves classes populars, que posés en evidència que la tàctica del replegament a la gestió autonomista, la d'ERC i la de Junts, i el pactisme amb el PSOE, practicat també pels Comuns, han estat una derrota i un fracàs”.
El comunicat coincideix amb la publicació al digital elmon.cat d’una notícia segons la qual alguns dels seus impulsors -Pirates s’han descartat- afirmen que el Front Republicà estaria estudiant presentar-se de nou a les eleccions del 23 de juliol.
Tot i que no s’han pronunciat sobre la qüestió, cal tenir en compte que Poble Lliure va ser un dels impulsors de la candidatura del Front Republicà (amb Som Alternativa, el partit d’Albano Dante Fachín, i Pirates) que es va presentar a les primeres eleccions estatals de 2019 després de la negativa de la CUP a presentar-s’hi.
Silenci
El 2019, l’oposició a presentar-se a les eleccions espanyoles va estar liderada per una de les altres organitzacions estratègiques que donen suport a la CUP, Endavant OSAN. En aquell moment, una setmana abans que la CUP decidís presentar-se als comicis, aquesta organització va emetre un posicionament públic on emplaçava “el conjunt de forces independentistes i sobiranistes dels Països Catalans a articular un boicot electoral” amb la voluntat de “restar el màxim de legitimació popular al nou Congrés espanyol de cara a començar a plantejar obertament i sistemàtica l’exercici del dret d’autodeterminació arreu dels Països Catalans”.
En aquesta ocasió, però, des d’Endavant opten per guardar silenci. Preguntats per aquest mitjà, exposen que ja han tingut el debat, però que prefereixen no fer-lo públic més enllà dels espais de participació de la CUP.
Anàlisi
En general, però, en les darreres deliberacions ha estat la militància al marge d’aquestes dues organitzacions la que ha acabat decantant la balança. En EL TEMPS hem preguntat a diferents persones vinculades a l’espai polític sobre el seu balanç dels anys anteriors i la seva posició pel que fa a les futures eleccions. La majoria, però, prefereixen guardar silenci fins que es resolgui el debat intern del partit.
Entre les que responen, hi ha, per exemple, l’antic diputat de la CUP al Parlament, l’escriptor Julià de Jòdar. Creu que durant aquests quatre anys la CUP, “per si sola, poca cosa hi podia fer, excepte inquirir, inquietar i increpar l’establishment del Congrés”. Aquests anys, diu, serveixen per constatar que “a les esquerres espanyola, basca i gallega els importa un rave crear un front comú nacionalpopular per boicotar els governs espanyols i alimentar una estratègia rupturista al cor de l’Estat”. Per tot plegat, Jòdar pensar que “no paga la pena” presentar-se a les futurs eleccions.
Altres veus contràries a la candidatura constaten que l’augment de visibilitat no ha repercutit en vots o creixement de la base militant. Creuen que cal apostar per un replegament de la formació per tal de concentrar-se en dotar-se de musculatura i no tant en obtenir rèdits electorals.
Una altra exdiputada, Pilar Castillejo, és del parer que “els espais polítics s’han d’ocupar tots” i que, per tant, ha estat positiu que el partit hagi tingut “veu pròpia al Congrés amb dos diputats valents i compromesos”. Pensa, però, que caldria “haver rendibilitzar més aquest espai per donar visibilitat a la nostra proposta política” i buscar “complicitats amb altres forces d’esquerres d’arreu de l’estat espanyol que ens haguessin permès tenir més incidència i capacitat de transformar”.
Això fa que cregui que “hi ha coses positives en presentar-se”, més encara en un “moment d’avançada de l’ultradreta”. No obstant això, creu que la CUP ha de fer “una reflexió profunda que la porti a abandonar posicions que l’aïllen i la fan minoritària i prescindible”. Demana ocupar l’espai que ERC deixa “orfe” amb el seu paper actual i “ser-hi no per fabricar eslògans sinó per provocar canvis”.
La Catedràtica Ciència Política de la Universitat de Tèxas, Mònica Clua, considera que el primer mandat de la CUP al Congrés “ha estat molt positiu”, tot i que “és evident que amb dos diputats no pots fer gaire cosa”. Creu que han aconseguit “crear un espai de lluita des del podi” i aportar “visions que si no haguessin portats ells als Congrés no hi haurien estat”. Per tant, argumenta que creu que “seria molt positiu que s’hi tornessin a presentar”.
Finalment, qui fou secretari d'Indústria i Empresa amb el segon tripartit per Esquerra Republicana i ara afí a la CUP, Antoni Soy, pensa que la presència dels anticapitalistes al Congrés ha estat “totalment necessària” i que “els diputats ho han fet molt bé”. Al seu entendre “és totalment i positiu i necessari” que els anticapitalistes s'hi presentin per no deixar perfils com el seu orfes d’opcions a votar. Es mostra sorprès que hi hagi subte sobre si cal o no presentar-se i demana que, a poder ser, l’aposta sigui per “una candidatura oberta que atregui a més gent que els simples militants i simpatitzants de la CUP”.