Girona (i la força de la CUP)
Lluc Salellas serà el primer alcalde de la CUP a la ciutat de Girona. Ho farà gràcies a un acord a tres bandes entre Guanyem Girona (així es diuen els anticapitalistes a la ciutat), Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Els cupaires havien quedat en segona posició, empatats a 8 regidors amb el PSC i apostaven per una candidatura transversal que agrupava gent de sensibilitats diverses més enllà de l’espai tradicional dels anticapitalistes.
Girona, doncs, serà la ciutat més gran en mans de la CUP. Ara bé, caldrà veure quin marge de maniobra tindrà per diferenciar-se de l’obra de l’executiu anterior. L’acord suposa que Gemma Geis serà la vicealcaldessa de la ciutat i que els trets partits es repartiran les regidories.
La CUP també governarà en minoria a Berga i aspirava a fer-ho a Olot. Finalment, però, un pacte entre Junts i Esquerra Republicana farà que el juntista Pep Berga sigui l’alcalde de la capital garrotxina.
Lleida i Tarragona (torna el PSC)
El PSC tindrà l’alcaldia de dues de les capitals de demarcació després de ser primera força la nit electoral i davant la inviabilitat de les sumes alternatives que van permetre a ERC governar en l’anterior mandat. Així doncs, Fèlix Larrosa serà el nou paer de la ciutat de Lleida amb nou regidors. Podrà, doncs pactar amb ERC, Junts o PP en funció del moment per sumar els cinc vots que li manquen per arribar a l’absoluta.
A Tarragona, l’alcalde serà l’ex de Ciutadans, Rubén Viñuales, a qui també li manquen cinc vots per arribar a la majoria absoluta. No obstant això, ni la suma de PP i Vox -quatre més tres- ni la d’ ERC, Junts i Comuns -sis més tres, més dos- són prou per constituir majories alternatives i l’acord entre els dos blocs és inviable.
També a Reus
El PSC també manarà a Reus. Ho farà amb el suport d’Ara Reus -que té el suport del PDeCAT- i ERC. La coalició farà alcaldessa a Sandra Guaita. Els socialistes recuperen així, dotze anys després, una ciutat on havien governat ininterrompudament entre 1979 i 2011. Al seu torn, Junts tornarà a ser la primera força de l’oposició.
El PP recupera dos trons
Xavier García-Albiol ha estat escollit de nou alcalde de Badalona després d’obtenir una incontestable majoria absoluta i anul·lar tota possibilitat de pacte dels partits de l’oposició que el van privar de completar el darrer mandat.
A més a més, el PP torna a fer-se amb l’alcaldia de Castelldefels després de vuit anys de governs de comuns i PSC amb el suport de l’independentisme. Manuel Reyes serà de nou alcalde de la ciutat amb el suport del partit municipalista Som Castelldefels, format per exmembres del PSC.
Ballart aguanta a Terrassa
A Terrassa, l’exsocialista Jordi Ballar, que va deixar el partit pel suport a l’aplicació del 155, tornarà a ser alcalde. La seva plataforma independent, Tots per Terrassa, va obtenir 11 dels 15 regidors per arribar a la majoria absoluta. Una xifra que assolirà gràcies al pacte amb ERC i Junts per Catalunya que tenen dos electes cada un.
Les majories absolutes del PSC
Algunes alcaldies de les ciutats més importants de Catalunya ja estaven assignades la mateixa nit electoral. És el, cas, per exemple, dels feus electorals del PSC a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Així, Núria Parlón serà alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Antoni Balmón de Cornellà de Llobregat, Lluïsa Moret a Sant Boi de Llobregat, Pilar Díaz a Esplugues de Llobregat o María Belén García Criado a Sant Joan Despí o Carlos Cordón a Cerdanyola del Vallès. Tot i perdre la majoria absoluta, passant de 14 a 13 regidors, també Núria Marín tornarà a ser alcaldessa a l’Hospitalet de Llobregat.
A més a més, a la demarcació de Barcelona, el PSC ha guanyat una altra majoria absoluta significativa, la de Sabadell que estarà governat per Marta Farrés aquest mandat. Manté també l’absoluta a Granollers on l’alcaldessa serà Alba Barnusell.
Les minories còmodes socialistes
Tampoc hi ha hagut massa història en localitats com Rubí (en minoria a falta de majories alternatives viables), Vilanova i la Geltrú (Juan Luis Ruíz en serà alcalde amb el suport del regidor de Catalunya en Comú, que aporta els dos vots que manquen als socialistes), Vilafranca del Penedès (Francisco Romero serà alcalde en minoria després que Junts, ERC i la CUP no hagin arribat a un acord) o El Vendrell (on Kenneth Martínez rebrà els dos vots del PP que li falten per la majoria absoluta).
Més complicat serà garantir l’estabilitat del pacte a Mataró on els socialistes han arribat a un acord a tres bandes amb Junts per Catalunya i Catalunya en Comú. David Bote, doncs, tornarà a ser alcalde de la capital maresmenca tot i perdre dos dels tretze regidors que tenia fins ara.
La manca d’acord entre ERC, Junts i la CUP (“no hi ha hagut mai negociacions”, afirmen fonts coneixedores) també permetrà al PSC governar a La Seu d’Urgell, on els va mancar un regidor per arribar a la majoria absoluta.
Junts recupera terreny
Junts per Catalunya havia perdut el 2019 dues alcaldies significatives malgrat ser la força més votada gràcies a acords que implicaven Esquerra Republicana i el PSC. En aquesta ocasió, però, les sumes no fan possible cap pacte que no passi per la formació puigdemontista. Així, a Sant Cugat del Vallès, malgrat faltar-li quatre regidors per l’absoluta, Josep Maria Vallès serà el nou alcalde.
Un mandat molt més plàcid tindrà a Figueres el nou alcalde Jordi Masquef que la nit del 28 de maig va aconseguir la majoria absoluta amb tretze dels vint-i-un regidors de la capital de l’Alt Empordà. ERC, doncs, es queda sense la possibilitat d’intentar construir una majoria alternativa com va fer el 2019.
En canvi, Junts perdrà l’alcaldia de Tortosa, tot i quedar-se a un regidor de la majoria absoluta, gràcies a un acord entre la coalició de Movem Tortosa (comuns + PSC) i ERC amb el suport extern de la CUP. Així, Jordi Jordan serà el nou batlle de la capital ebrenca. A l’altra banda del riu, a Amposta, ERC manarà gràcies a la majoria absoluta que va obtenir Adam Tomàs.
Els puigdemontistes, d’altra banda, mantindran l’alcaldia de Vic tot i perdre la majoria absoluta. Albert Castells serà investit gràcies a un acord amb els dos regidors d’Ara Pacte Local. Junts també serà a l’alcaldia d’Igualda, capital de l’Anoia, gràcies als 11 regidors obtinguts per Marc Castells. Malgrat faltar-li un vot per la majoria absoluta, els juntistes faran valdre la seva primera posició.
ERC es queda Manresa amb un acord polèmic
Esquerra Republicana tornarà a tenir l’alcaldia de Manresa que ocuparà el fins ara batlle, Marc Aloy. Ho farà gràcies als quatre vots del PSC, però també als dos d’Impulsem Manresa- Ara Pacte Local. La polèmica ha esclatat perquè el número sis d’aquesta coalició, tot i no ser electe, era Oriol Ges que havia format part de la formació d’extrema dreta Aliança Catalana. El líder d’Impulsem, Joan Gil, va rebatre a Twitter que Ges era a la llista a títol personal i que en cap cas la seva formació assumia les idees d’Aliança, ans el contrari.
Junts i ERC reediten govern a Valls
A la capital de l'Alt Camp Dolors Farré (Junts) continuarà com a alcaldessa al costat de la republicana Teresa Rull, que en serà primera tinent d'alcaldia. El desenllaç ha hagut d'esperar fins pràcticament l'últim moment davant la possibilitat que ERC assolira l'alcaldia en virtut d'un pacte amb el PSC i la CUP que finalment no ha sigut possible.
El PSC pren Blanes
A Blanes els socialistes tornaran a governar des de l'alcaldia amb la investidura de Jordi Hernàndez, que ha comptat amb els vots de Junts i de dos partits locals, que integraran un govern de coalició. La governabilitat en aquesta ciutat serà complicada, atès que hi ha nou partits amb representació: PSC, ERC, En Comú Podem, Junts, PP, Vox, Grup Blanes, CP i Blanes Sí. Els rtepublicans, que perden l'alcaldia, s'han mostrat especialment crítics amb la coalició de govern, en tant que aspiraven a governar amb el suport dels partits independentistes i locals.
L'excepcionalitat ultradretana-independentista de Ripoll
Sílvia Orriols, candidata més votada a Ripoll el 28-M amb Aliança Catalana, serà finalment l'alcaldesa d'aquesta localitat després que la resta de partits amb representació (Junts, ERC, CUP i PSC) no hagen bastit un pacte alternatiu per la negativa de la candidata de Junts, Manoli Vega, posicionament que per cert ha desautoritzat el seu propi partit a través d'un comunicat. Orriols, que ha rebut força atenció mediàtica les darreres setmanes, ha anunciat mesures com ara el tancament de la mesquita.
