Fa pocs mesos, el tercer capítol de la sèrie The Last of Us va obtenir una ovació fervent del públic. L'argument relata com un preparacionista construeix una relació amb un altre home enmig d'una apocalipsi. Els dos homes viuen aïllats, gaudeixen de luxes poc habituals en un cataclisme, i l'amor aconsegueix esquerdar la cuirassa del preparacionista. Un personatge que des del primer moment deixa clares les seves tendències, lluint al soterrani —a més d'un destacat arsenal d'armes— la llegenda Don't tread on me de la Bandera de Gadsden, emblema molt reivindicat per grups conspiranoics.
Es considera preparacionista (prepper) o survivalista aquella persona que es proveeix de tot el necessari per sobreviure en una possible catàstrofe. Normalment, acumula elements materials, com ara aigua, aliments o medicaments; o desenvolupa entrenament militar i tècniques de supervivència. “Es tracta de gent que està preocupada perquè la civilització està amenaçada, tant per desastres naturals com per una revolució o un trencament global de l’ordre social. Aquesta gent, a més, construeix una mena de societats insulars que proporcionen alternatives de vida basades en la civilització moderna”, explica Alexander Reid Ross, membre del Far Right Analysis Network.
L’origen del moviment preparacionista als EUA es pot rastrejar als anys cinquanta del segle passat, en les primeres etapes de la Guerra Freda. Posteriorment, la por i la sensació d’abandonament institucional entre bona part dels soldats que lluitaven a la guerra del Vietnam va esdevenir una pedrera de pulsions antigovernamentals. “Es difonia la idea de l’autodefensa i l’autosuficiència. El reclutament es va enfocar en els veterans perquè era molt fàcil per al moviment antigovernamental: ells havien estat entrenats en aquestes àrees, tenen moltes habilitats”, apunta Rachel Caroll Rivas, investigadora del Southern Poverty Law Center. Les dues dècades següents, la carrera nuclear va provocar un increment de l’interès de la població per les maniobres de supervivència. També va alimentar les cosmovisions apocalíptiques. L’any 1981 es publicava el llibre Live off the land in the city and country del polèmic escriptor Ragnar Benson, que, entre altres coses, convida a viure en àrees rurals i abastir-se d’explosius. Poc després, el 1983, es va estrenar la pel·lícula The Day After, ambientada en un holocaust nuclear, que es convertiria en una de les primeres produccions d’aquesta temàtica.
Al llarg dels anys noranta, amb el canvi de relacions de l’administració Clinton amb Rússia i la regularització de les armes d’assalt, el moviment de milícies va créixer i, amb ell, el preparacionisme. Va ser llavors quan va aparèixer la saga de novel·les Patriots (A Novel of Survival in the Coming Collapse), de James Wesley, exagent d’intel·ligència de l’exèrcit dels EUA. Una sèrie de cinc llibres de ficció que ha esdevingut una espina dorsal del pensament survivalista.
El preparacionisme va repuntar amb les eleccions presidencials i el declivi financer de 2008, i de nou, el 2015, després de l’arribada de Trump a l’escena política. El llavors candidat va avivar els ànims de les milícies amb una retòrica conspiranoica. Reid afirma que “els preparacionistes han generat unes xarxes intenses, sobretot en àrees molt rurals, amb milícies i paramilitars. Ja hi havia una base de la dreta preparacionista molt extensa als EUA abans de la campanya de Trump, però ell va ajudar a construir aquests sentiments d’alienació i antiliberalisme prominents en els preparacionistes”. Poc després de l’elecció de Trump, empreses de subministraments survivalistes, com ara My Patriot Supply, van incrementar les seves vendes, segons reportava el portal Business Insider.
Des dels seus inicis, bona part del preparacionisme ha estat vinculat a un ampli enfilall de teories conspiranoiques. “Abans era gent que intentava comunicar-se amb ràdios fetes a casa, que creien que el govern els controlava amb senyals de ràdio”, assenyala Reid. Algunes d’aquestes teories són la creença de l’existència d’un nou ordre mundial, un govern mundial que vol soscavar la democràcia, o la idea que l’ONU vol despoblar els Estats Units de població blanca. També ha quallat la teoria que diu que l’ecologisme pretén eliminar població de zones rurals, que la covid-19 és una arma biològica o, inclús, que el govern oculta l’existència d’extraterrestres. Però si alguna conspiració s’ha convertit en pensament de culte és el moviment QAnon, que agrupa elements de bona part de les conspiracions existents fa trenta anys. Segons els seus seguidors, un deep state format per demòcrates i personalitats de Hollywood pretén, en resum, anul·lar la voluntat dels ciutadans i esclavitzar-los.
L’any 2017, l’investigador Daryl Johnson, de l’SPLC, escrivia: “El moviment prepper ha experimentat una tendència inquietant d’assassinats i suïcidis durant els últims quatre anys. A mesura que les morts de preparacionistes augmenten, circulen rumors als fòrums de supervivència i altres llocs web d’extrema dreta sobre ‘llistes d’èxits’ o ‘llistes de morts’ del govern secret dirigides a ells”.
Milícies com ara la dels Oath Keepers, que compta amb membres condemnats per sedició per l’atac al Capitoli del gener del 2021, els Three Percenters o els Veterans on Patrol (VOP), així com grups neonazis com The Base o l’organització alemanya Nordkreuz, eleven al màxim nivell les idees del preparacionisme. Els seus postulats han arribat a fòrums com ara Survival Group, Reddit o el ja clausurat Iron March. Els dies pròxims a l’assalt al Capitoli, els Oath Keepers asseguraven haver creat “cèl·lules de preservació de la civilització”.
Amb tot, Carroll Rivas apunta que el corrent preparacionista també té objectius més prosaics: “No hi ha massa oportunitats de fer diners en temes antigovernamentals, i el preparacionisme es va convertir en un espai fàcil perquè grups d’extrema dreta es financin. No per fer-se milionaris, però sí per tenir alguna cosa. Venen vitamines, proteïnes, equipaments de ràdio o vídeos d’entrenaments, per exemple”.
Segons Reid, “els preparacionistes no són necessàriament una amenaça per a la resta de la població, però moltes cultures dins del fenomen poden representar un risc, perquè no pensen únicament com preparar-se pel que pugui passar, sinó que molts preveuen un col·lapse i pensen com fer que arribi aquest col·lapse”. En aquest sentit, la principal preocupació és que la difusió de les idees preparacionistes vagi acompanyada dels objectius de l’acceleracionisme, un moviment que defensa la implosió del sistema per mitjà d’atemptats massius i actes d’insurrecció. Carroll Rivas destaca que “el preparacionisme és un moviment molt petit”. No obstant això, afegeix que “no estem en un moment com el de finals dels anys noranta, quan hi havia treballadors del govern amenaçats. Però estem força preocupats, perquè no es pot preveure mai què faran les milícies”.
No hi ajuda la laxitud de les polítiques de possessió d’armes en un país on, segons l’organització Small Arms Survey, hi ha 123 armes per cada cent habitants. Els darrers anys, l’SPLC ha comptabilitzat diversos assassinats perpetrats per ciutadans que es preparen per a la “fi del món”, així com altres delictes relacionats amb l’emmagatzematge d’explosius i la tinença il·legal d’armes.
Més enllà de l’extrema dreta
Durant la darrera dècada, la mirada sobre el preparacionisme ha anat canviant. La pandèmia, les inclemències climàtiques, una possible recessió i fins i tot la indulgència social cap a conductes cada vegada més individualistes han ampliat les fronteres d’aquest submon. “El perfil dels preparacionistes acostuma a ser molt masculí i blanc, però ara han començat a haver-hi moltes més dones i gent jove”, apunta Carroll Rivas. “Abans eren grups molt marginals en àrees rurals, i ara hi ha molts més preparacionistes urbans”, afegeix Reid.
Als EUA, el preparacionisme ha conquerit el mainstream amb programes de telerealitat com ara Doomsday Prepper, de la cadena National Geographic, el programa amb més audiència d’aquest canal; o The Colony, de Discovery. Les fires que fan exhibicions de supervivència acullen cada vegada una multitud més diversa. Un interès que s’ha estès a països com Alemanya, on ja hi ha arrelada una certa cultura survivalista; i a estats com ara França, Nova Zelanda o l’espanyol, on el preparacionisme encara és anecdòtic.
Avui, els ciutadans menys recelosos es limiten a seguir les indicacions de l’Agència Federal de Gestió d’Emergències dels EUA, creada per fer front als huracans i terratrèmols que assoleixen el país. Altres, com la comunitat The Prepared, ofereixen orientacions i cursos de capacitació, presentant-se amb sentències com “els preppers no són ermitans bojos del bosc”. Si es grapa una mica, però, al seu web es poden trobar missatges que deixen entreveure un marcat escepticisme cap a les autoritats, així com insinuacions sobre la possibilitat d’una gran apagada energètica, una teoria més que improbable. Diversos canals de YouTube i pàgines web, com Survival Dispatch, exposen tècniques per conservar aigua, cultivar, o fer treballs de construcció. Aquests canals també difonen la importància de preparar una motxilla de 72 hores, eina per sobreviure els primers dies d’una emergència, que ha d’incloure aigua, aliments energètics, ferramentes i una farmaciola de primers auxilis.
En un altre extrem, milionaris excèntrics i elits financeres, entre elles les primeres espases de Silicon Valley, preparen helicòpters i adquireixen refugis i places en búnquers. Alguns d’aquests equipaments són autèntics refugis sota terra que costen milions de dòlars. Com si es tractessin d’un oasi, estan dissenyats per preservar la vida en un sentit ampli de la paraula, equipats amb gimnàs, piscines de luxe i sales aprovisionades amb armes, segons relatava The Guardian en un extens reportatge de Bradley Garrett, autor del llibre Bunker. Un article del 2017 publicat a la revista The New Yorker explica que hi ha ciutadans que compren pistes d’aterratge d’avions, terrenys i granges a Nova Zelanda. Pel que pugui passar.
Al món real, la pandèmia de la covid-19 va activar la por a una possible falta de subministraments. Un nerviosisme que va generar riuades de gent que arramblaven els supermercats, així com una tensió creixent als carrers. En aquells moments d’incertesa, un usuari del fòrum Reddit, molt travessat per cultures conspiranoiques, afirmava: “La preparació és una elecció que es produeix abans del pànic”. L’aportació la recollia el periodista J. Oliver Conroy a The Guardian. “Si no et vas abastar a temps, ets un acaparador o, pitjor, un oportunista”, rematava l’usuari al fòrum.
En relació amb això, el periodista va escriure: “Durant molts anys els preparacionistes han estat objecte de la nostra burla col·lectiva. Ara jo no soc un preparacionista. Els meus ‘subministraments d’emergència’ són uns Hungry-Man Dinners —menjar preparat disponible al supermercat— i un litre de bourbon. Si les coses es posen molt crítiques, acabaré el bourbon, em tombaré i esperaré que em mengin els gats del carrer”. Potser ell no hauria estat l’únic que no hagués sabut què havia de fer davant una catàstrofe sense que aquesta representés, necessàriament, el dia del judici final.