La Diputació de Castelló es va tornar a tenyir ahir de blau. Perquè ahir, oficialment, es va posar fi als quatre anys de govern del socialista José Martí al capdavant de la institució provincial. Martí, alcalde de Suera, un xicotet municipi de la Plana Baixa, va ser investit el juliol de 2019 en substitució del popular Javier Moliner. Vint-i-quatre anys els van caldre als socialistes per recuperar el govern de la Diputació. Pràcticament un quart de segle. Quatre anys, només, ha hagut d'esperar el Partit Popular per tornar a prendre el control d'una institució que, més enllà dels 188 milions d'euros de pressupost que maneja, té un pes simbòlic específic.
Qui des d'ahir ostenta la vara de manament de la Diputació de Castelló és Marta Barrachina, alcaldessa de la Vall d'Alba. Es tracta de la primera dona a ocupar aquest càrrec, després dels anys de govern de Joaquín Farnós (UCD, 1979-1983), Francisco Solsona (PSOE, 1983-1995), Carlos Fabra (PP, 1995-2011), Javier Moliner (PP, 2011-2019) i José Martí (PSOE, 2019-2023). En un discurs íntegrament en valencià, la nova màxima responsable de la Diputació, va comprometre's a fer d'aquesta una institució "àgil, excel·lent, pròxima, resolutiva i útil, a l'altura del que demanen els castellonencs".
Marta Barrachina és des d'ahir la primera dona en presidir la Diputació de Castelló.
"No podem continuar sent la germana menuda de la Comunitat Valenciana i una més d'Espanya. Volem allò que és just per a Castelló", va assegurar la també alcaldessa de la Vall d'Alba en el seu discurs d'investidura. La nova presidenta de la Diputació tindrà les mans lliures per governar sense la crossa de Vox. Amb 14 diputats de 27, els populars disposen de majoria absoluta.
Ahir, una àmplia representació del Partit Popular va acompanyar-la en l'acte d'investidura: Carlos Mazón, pròxim president de la Generalitat; Vicente Mompó, president provincial del PP a València; Alberto Fabra, expresident de la Generalitat, exalcalde de Castelló i actualment número 1 per Castelló en la llista al Congrés; i Javier Moliner, l'anterior president del PP a la Diputació. També va fer-se present Llanos Massó, presidenta de les Corts Valencians, amb qui Barrachina es va fondre en una abraçada.
Qui no va estar en la sala va ser Carlos Fabra, president de la institució provincial des de 1995 a 2011. Condemnat a quatre anys de presó per un delicte continuat de tràfic d'influències, qui fora l'home tot poderós del PP de Castelló durant quasi dues dècades resta allunyat dels focus mediàtics i de la primera línia política. Tanmateix, segons va publicar El País, Fabra va maniobrar des de l'ombra a favor de Marta Barrachina la primavera de 2021, quan, enmig de lluites intestines, el partit havia de decantar-se per un nou lideratge provincial.
Vall d'Alba, epicentre fabrista
En realitat, la connexió Fabra-Barrachina ve de lluny. La nova presidenta de la Diputació té les seues arrels polítiques a la Vall d'Alba, un municipi de 2.800 habitants situat a la Plana Alta. Criada en una família treballadora -els seus pares són propietaris de la Tasca el Parany-, Barrachina va estudiar auxiliar d'educació infantil a Castelló i va iniciar estudis de Psicologia, tot i que no els va finalitzar.
Barrachina és filla política de Franscisco Martínez, mà dreta de Carlos Fabra.
La política va cridar molt prompte a la seua porta: l'any 2001, amb només 21 anys, va incorporar-se a l'equip municipal del Partit Popular a la Vall d'Alba, un partit que, a escala local, controlava amb mà de ferro Francisco Martínez, mà dreta de Carlos Fabra a la Diputació de Castelló. Probablement, Martínez va veure en Barrachina un perfil jove i amb carisma, capaç de fer-se càrrec, a pesar de la seua joventut, d'alguna àrea aleshores considerada menor.
Barrachina, doncs, va créixer a l'ombra política de Martínez, un polític fet a si mateixa que un dia va decidir canviar l'adrogueria familiar pels cotxes oficials i els sous públics. Amb ell, l'any 1991, quan a la Generalitat encara governaven els socialistes, l'Ajuntament va virar des de l'esquerra cap a la dreta. Carlos Fabra el va situar com un dels seus homes de confiança quan el 1995 es convertí en president de la Diputació. I des de l'organisme provincial, Martínez va fer tant com va poder per beneficiar el seu municipi dels recursos que, discrecionalment, aquell organisme repartia.
La Vall d'Alba, que fins al 1925 havia estat un llogaret pertanyent a Vilafamés, havia esdevingut, pels tombs del mil·lenni, un municipi amb recursos que altres municipis veïns no podien ni imaginar. Fins i tot es féu construir una plaça de bous, a més d'una ermita dedicada a Sant Cristòfol on hi ha un fresc on apareixen pintats Carlos Fabra i el mateix Martínez.
Com va afirmar una política del PP de Vilafamés a aquest setmanari amb motiu d'un article publicat el 2011, "Martínez és un bon alcalde del seu poble, però un mal vicepresident de la Diputació". Vall d'Alba va tindre, abans que cap altre municipi de la contornada, institut de secundària, cicles d'FP, un nou centre de salut, un heliport o una piscina climatitzada. Per no parlar de la comissaria de policia autonòmica o l'oficina comarcal d'Agricultura Pesca i Alimentació. La sobredotació desmesurada de la Vall d'Alba a finals dels noranta i la primera dècada del 2000 va esdevindre l'exemple més fefaent de com funcionaven les xarxes clientelars endreçades des de la Diputació de Carlos Fabra.
Tot es començà a tòrcer, però, l'any 2003, quan l'empresari Vicente Vilar, propietari de la Firma Naranjax, va acusar Fabra de cobrar-li diners a canvi d'afavorir les seues empreses en la comercialització de productes sanitaris. Havia nascut el 'cas Naranjax', la clau que obria el pany d'una porta darrera de la qual s'amagaven més casos de corrupció que acabarien precipitant l'adéu de Fabra.
El fangar, però, no era privatiu del president provincial. Un temps després van transcendir els tripijocs de Francisco Martínez en la seua doble qualitat de vicepresident de la Diputació i alcalde de la Vall d'Alba. El 2017 el Tribunal Suprem va ratificar la condemna de vuit anys de presó per un delicte de negociació prohibida en la construcció de la depurada de Borriol (Plana Alta). A hores d'ara encara queda pendent d'esclarir pels tribunals si Martínez es va beneficiar de la compra d'uns terrenys en el seu propi municipi que després van ser requalificats. La Fiscalia encara li reclama 11 anys de presó per aquest cas.
Una alcaldessa de 33 anys
Fet i fet va provocar que Martínez haguera d'abandonar les seues responsabilitats en la Diputació (Javier Moliner, president de la Diputació després de Fabra el destituí de la vicepresidència el 2014) però també en l'Ajuntament de la Vall d'Alba. Amb catorze anys d'experiència al consistori, Marta Barrachina fou la persona triada per substituir-lo. Corria l'any 2015 quan ella es presentà de cap de cartell. L'onada de canvi polític que va acabar amb l'hegemonia del Partit Popular a la Generalitat, però, no va tindre l'espenta suficient en aquest municipi de la Plana Alta. En un context advers, i a pesar dels casos de corrupció de l'anterior alcalde, els de la gavina retingueren, amb el 58,8% dels vots, l'alcaldia.
Des d'aleshores, l'hegemonia dels populars no ha fet més que engrandir-se: en els comicis del passat 28-M Marta Barrachina va concentrar el 75,3% del vot, una majoria incontestable que ha contribuït a encimbellar-la a la presidència de la Diputació.
La batalla pel poder intern
Més enllà del seu pes municipal, Barrachina també ha fet valdre el seu pes orgànic dins el partit. La nova cap de la Diputació es va convertir en presidenta del PP provincial el maig de 2021 després d'un procés molt convuls que a punt va estar d'esgarrar el partit. Fou en el context de renovació impulsat per Pablo Casado, aleshores líder del Partit Popular a escala estatal. Davant la perspectiva de la no continuïtat de Miguel Barrachina -home de confiança d'Isabel Bonig-, Génova va ungir Marta Barrachina com la nova líder dels de la gavina a Castelló.
Pablo Casado va ungir Barrachina com a nova presidenta del PP a Castelló. Les bases, però, s'hi revoltaren.
No comptava, però, amb la contestació interna d'una part de les bases, que consideraven l'alcaldessa de la Vall d'Alba una opció poc vàlida per encarar la nova etapa. Fou aleshores quan va fer un pas endavant Carmina Ballester, alcaldessa d'Onda, una candidatura que comptava amb el suport de diversos referents populars a la demarcació de Castelló però que contravenia la línia marcada per Génova i pel mateix Carlos Mazón.
Finalment, Ballester es va integrar en la llista de Barrachina, però la tensió interna no va acabar, sobretot després que el PP apartara de la presidència del PP local d'Onda a Carmina Ballester i hi imposara una gestora, un moviment que una part important de les bases van viure com una afronta. La sang va estar a punt d'arribar al riu, per bé que la situació es va poder reconduir.
Les ferides d'aquella batussa han anat tancant-se des de la primavera de 2021. Ahir dimecres, de fet, una àmplia representació del Partit Popular va festejar la recuperació de la Diputació de Castelló. Al capdavall, res no ajuda a cicatritzar més bé que ostentar el poder.