La biblioteca infantil de Tom Sharpe
A la magnífica biografia que Miquel Martín i Serra ha fet de l’autor de Wilt, Fragments d’inexistència (Navona, 2023), hi surten els llibres que el van impactar de nen i adolescent, començant per El vent en els salzes.
La biblioteca infantil de Tom Sharpe, autor de Wilt, L’ovella negra i Vicis ancestrals, la descriu Miquel Martín i Serra a la seua biografia de Sharpe, Fragments d’inexistència (Navona, 2023): “Quan va complir vuit anys, la seva tia materna, Winnie Brown, li va regalar El vent entre els salzes, un dels pocs llibres infantils a què va tenir accés, a banda de L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson. Aquest clàssic de Kenneth Grahame marcaria el seu imaginari, vinculat estretament a la visió idíl·lica del camp i d’una existència en harmonia amb la natura. Va llegir El vent entre els salzes moltíssimes vegades, fins i tot els darrers anys, i sempre es va sentir identificat amb el personatge de Ratty, la rata d’aigua, que sabia gaudir de la vida i l’entorn natural, que componia versos i feia gala d’una gran valentia i obstinació per ajudar els seus amics i mantenir intactes el seu paisatge i els seus principis”.
També recordava “estar estirat al llit llegint Els tres mosqueters” i “evocava Charles Wright, el mestre que em va aconsellar Decline and Fall de Waugh. El vaig llegir àvidament i des de llavors —devia ser el 1939, quan tenia onze anys— he sigut un devot de l’estil d’Evelyn Waugh”, confessava a Letters toMonsieur Printemps, una de les obres autobiogràfiques que Sharpe va deixar inacabades i que han servit de matèria primera a Martín i Serra.
Per desgràcia, El vent en els salzes (o entre els salzes, segons la traducció) està descatalogat, fins i tot en les versions reduïdes per a infants, còmic, etcètera. L’illa del tresor té moltes versions escurçades, il·lustrades, etc., i una gran traducció d’Eulàlia Presas Plana en diverses editorials. Per sort, Els tres mosqueters té una gran traducció recent d’Anna Casassas (Proa, 2022).
El Corfú de Gerald Durrell i l’Hidra de Charmian Clift
L’illa grega d’Hidra, descrita a A la recerca del lotus (Les Hores, 2023) per Charmian Clift, i la de Corfú, pel Gerald Durrell a La meva família i altres animals (Ed. 62, 2021).
L’editorial Les Hores i la traductora Míriam Cano ens ofereixen en català A la recerca del lotus, una bellíssima narració de l’escriptora australiana Charmian Clift sobre la seua estada a l’illa grega d’Hidra, una aventura que recorda La meva família i altres animals (Edicions 62) de Gerald Durrell, però amb perspectiva adulta.
De l’illa d’Hidra, on Clift coincidirà amb Leonard Cohen i altres anglòfons bohemis, hi ha mil descripcions precioses: “Una figuera assenyala el punt on el penya-segat fa un revolt i cau en picat cap al mar. Més endavant, al peu del camí hi ha vint graons que baixen, tres plataformes de ciment sobre la roca per prendre el sol, una cova amb una gran entrada dentada on s’esmuny una llum verda que llisca misteriosament cap al porpra que fa olor de mar, una escala de ferro per als porucs i una pedra allargada i baixa que es torça lleugerament, com un dit ple d’escates al voltant del sortint d’aigües fondes on ens banyem”.
A La meva família i altres animals, Gerald Durrell també fa retrats detallats de Corfú, la seua vegetació i la seua fauna (amb traducció de Pep Julià): “Vam pujar per oliverars, ratllats i clapats de sol en l’aire calent i immòbil, i finalment vam arribar, part damunt dels arbres, en un cim pelat i rocallós on vam seure a descansar. A sota nostre vèiem tota l’illa endormiscada que mirallejava tornassolada de la boirina de calor com una aquarel·la: les oliveres, d’un color verd grisós, els xiprers, negres, les roques multicolors de la costa i el mar pla i opalescent, blau com els martinets pescaires, verd de jade, amb un o dos plecs escampats a la superfície lluent, allí on envoltava un promontori rocallós i embulladament ple d’oliveres”.
Connie Francies i els Stones a la ‘playlist’ de ‘Dominicana’
L’autora de Dominicana, Angie Cruz, completa la seua novel·la amb una playlist a Spotify amb les músiques que escoltaven els emigrants dominicans als EUA a finals dels seixanta.
Dominicana (L’Agulla Daurada, 2023) és una història vital sobre l’emigració als Estats Units d’Ana Canción, narrada per Angie Cruz, filla de dominicans i guanyadora, amb aquesta obra en anglès, del Premi YALSA 2020. Es tracta d’una obra amb tanta música que l’autora ha fet una playlist a Spotify (“Dominicana A Novel”) al perfil de cruzwriter-us, amb “Bésame mucho” i “Solamente una vez” en les versions de Connie Francis, “El Pussy Cat” (Mongo Santamaría), “Cielito Lindo” dels Panchos, i també els Stones, és clar: “Engego la ràdio a tot volum. En César ha canviat l’emissora habitual, així que ara rugeix música rock pels altaveus. “I can’t get no, satisfaction!” La germana Lucía diu que escoltar música en anglès és una bona manera d’aprendre l’idioma”. Traduïda per Clàudia Martori.