La indignació estava present a la porta de l'Auditori Vicent Torrent. Milers i milers de persones s'havien concentrat per protestar enèrgicament contra la censura de l'Ajuntament de Torrent a un dels fundadors d'Al Tall. El consistori, governat pel PP i l'extrema dreta Vox, havia decidit canviar el nom al recinte cultural, eliminar la referència al músic nascut en aquella urbs metropolitana. Tot el món de la cultura i de la llengua al País Valencià va estar-hi present. La pressió buscava enderrocar la censura, com havia passat en el segrest de revistes en català a Borriana (Plana Baixa).
A l'acte de reivindicació de la figura de Torrent, no va poder acudir un altre dels mites de la música tradicional valenciana. Manolo Miralles, impulsor d'Al Tall amb Torrent i Miquel Gil, va absentar-se presencialment per problemes de salut d'una convocatòria celebrada el passat dimecres. El cantant i intèrpret d'innumerables instruments, tanmateix, va enviar un missatge de veu reivindicatiu, de crítica àcida contra una decisió que suposava un menyspreu institucional a la figura de Torrent. Miralles va indignar-se dient si pensaven rebatejar l'auditori amb el nom del dictador Francisco Franco.
Aquella intervenció fou l'última de Miralles en un esdeveniment públic. En una setmana de protestes digitals també per la cancel·lació cultural a Elx de la banda Smoking Souls, la música valenciana diu adéu a un dels seus referents. Manolo Miralles, fundador de la mítica banda Al Tall junt amb Gil i Torrent, ha mort aquest dissabte amb 71 anys.
Nascut a Xàtiva l'any 1952, va començar la seua activitat musical amb l'instrument tradicional de la bandúrria. Ho faria a la rondalla de cors i danses de la capital de la Costera, una ciutat que ha brindat al País Valencià una llarga nòmina d'alquimistes dels pentagrames i de creadors de renom al camp de la literatura escrita en llengua pròpia. Criat a una família originària de Banyeres de Mariola (Alcoià), va estudiar medicina a València, a la capital del País Valencià.
Miralles començaria a cursar Medicina a partir de la temporada universitària 1970-1971. En aquells temps de decadència del franquisme i de lluites al carrer contra una dictadura que comptava els seus anys de vida, va decidir provar sort com a cantautor. De formació autodidacta, va participar de concursos, com ara a l'organitzat pel col·legi Salesians de València, i prompte, pel curs 1973-1974, coneixeria als seus futurs companys al grup Al Tall, és a dir, a Torrent i a Gil, amb els quals va intercanviar passió i devoció per les sonoritats tradicionals.
La seua participació al mític grup de música popular estaria marcada per la voluntat d'enriquir les melodies amb diversos instruments. Miralles va incloure en el repertori d'Al Tall la bandúrria, però també va explorar a poc a poc instruments de corda com ara el llaüt, el violí o la mandolina; instruments de percussió com ara el bendir, el pandero, el tam-tam o la darbuka; i altres de vent, arrelats a l'essència profunda de la terra valenciana, com ara la dolçaina. Una aposta musical que buscaria llevar-li l'etiqueta de folklore a la música popular del País Valencià.
El músic xativí formaria part d'un grup que va modernitzar la música popular amb l'anomenada riproposta italiana. Junt amb bandes d'altres territoris de l'Estat espanyol, situaren les sonoritats d'arrel en una dimensió que fins al moment havia estat inexplorada, especialment als països banyats per la Mediterrània. Al Tall llegaria 16 àlbums, amb treballs tant mítics com ara Quan el mal ve d'Almansa o Xarq Al-Andalus. El seu compromís amb la cultura i la llengua pròpia del País Valencià ha estat infatigable, així com la seua participació dins del món de la música com a president del Col·lectiu Ovidi Montllor de músics, un càrrec que ha ocupat des de l'any 2005.
El dol d'un país, una llengua i una cultura
El seu trasbals ha commocionat al món de la cultura al País Valencià. «Manolo Miralles. Músic, fundador d'Al Tall, amic, còmplice de tantes iniciatives, bona persona. Gràcies per tant. El nostre condol a familiars i amistats. Que la terra et siga lleu», ha piulat Acció Cultural del País Valencià. «Ha faltat Manolo Miralles, un dels personatges claus de la història de la música valenciana: membre fundador del grup Al Tall i president del Col·lectiu Ovidi Montllor durant 17 anys. Se'n va una persona de qui he après moltíssim, un dels grans. Et trobarem a faltar amic», ha reaccionat el cantautor Pau Alabajos i veu del Col·lectiu Ovidi Montllor.
«Manuel Miralles, fundador i membre d'Al Tall, ens ha deixat. El recordarem sempre per l'afecte i la complicitat amb el sud. També pel seu compromís i animositat amb els projectes que impulsava. El nostre condol a familiars, amistats i gent d'Al Tall i Musicants. Quina tristor», ha manifestat a les xarxes socials El Tempir d'Elx (Baix Vinalopó). El cantant i exveu d'Obrint Pas, Xavi Sarrià, s'hi ha sumat: Ha faltat Manolo Miralles. Fundador d'Al Tall. President del Col·lectiu Ovidi Montllor. Una figura fonamental de la nostra música. Un lluitador incansable per la llengua i la cultura. Mestre i referent. Amb tu i per tu, seguirem».
Als missatges d'entitats com ara Plataforma per la Llengua o Escola Valenciana, s'han sumat veus institucionals. El president de la Generalitat de Catalunya, el republicà Pere Aragonès, ha escrit a xarxes socials: «El meu condol a la família, amics i companys de Manolo Miralles. Peça imprescindible dels himnes de la nostra lluita i dels compromisos compartits. Que la terra et siga lleu»
«És un colp molt fort perdre a Manolo Miralles, amb qui tant he disfrutat somiant horitzons de llibertat. Va fer gran la música en valencià i el seu projecte més estimat: Al Tall. Descansa en pau, Manolo. La teua música ens seguirà il·luminant», ha escrit a les xarxes socials l'expresident de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig. L'impacte de l'adeu d'una de les figures que han recuperat i modernizat la música popular i d'arrel del País Valencià.