Els resultats electorals del 23-J han posat en el centre del debat polític el model de finançament. La seua reforma, ajornada des de l'any 2014, és l'esquer que els socialistes volen utilitzar per atraure el vot dels diputats perifèrics en l'incert debat d'investidura. Tot coincidint amb la reobertura d'aquesta qüestió, en els últims dies s'han posat a sobre de la taula diverses anàlisis de la liquidació que fa el Ministeri d'Hisenda del model corresponent a l'any 2021.
El darrer a fer aquesta anàlisi ha estat Fedea, un dels centres d'anàlisi de pensament de referència en aquesta matèria. I el que l'informe evidència és allò que s'ha advertit de forma recurrent: que el País Valencià es troba entre les autonomies que menys diners reben de la caixa comuna. Així, la mitjana de finançament per habitant l'any 2021 va ser de 2.929 euros. El País Valencià va rebre'n 2.765 euros. Fou la pitjor tractada, junt amb Múrcia. Totes dues autonomies es van quedar a 5,6 punts de la mitjana estatal. Per situar-se en la mitjana estatal caldria que el finançament s'incrementara en 164 euros per habitant.
La diferència entre autonomies va ser acusada. Així, mentre el finançament per càpita d'un valencià va ser 2.765 euros, el d'un càntabre va ser de 3.583 euros, una diferència de 818 euros i amb un veí de la Rioja de 508 euros.
Cada finançament per càpita de Cantabria va ser de 3.583 euros; el del País Valencià 2.765 euros.
L'informe, de fet, crida l'atenció sobre el fet que tant Múrcia com el País Valencià hagen retrocedit en 1,5 i 1 punts, respectivament, en relació amb l'any previ. Les Balears, en canvi, han millorat la seua posició en 5,5 punts, circumstància que li permet eixir del grup de les autonomies pitjor cobertes pel model actual.
La capacitat tributària, sota la lupa
D'una altra banda, les dades aportades per Fedea permeten saber quant va aportar cada autonomia. Així, doncs, Catalunya va ser l'autonomia que més recursos va aportar, només per darrere de la Comunitat de Madrid i molt prop d'aquesta. En total, Catalunya va tenir una capacitat tributària, l'any 2020, de 24.476 milions d'euros, dels quals 20.684 van correspondre a l'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques), l'IVA (Impost de Valor Afegit) i l'IIEE (Impostos Especials). 3.501 milions procedien dels impostos cedits tradicionals (això és l'Impost de Patrimoni, els de Successions i Donacions i Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats).
Catalunya és el territori de tot l'Estat que més diners recapta en aquesta matèria, en bona part perquè, al contrari que Madrid (l'altre territori que, per habitants i dinamisme demogràfic), manté l'impost de patrimoni i successions i una alta pressió fiscal sobre els grans patrimonis. De la resta de gravàmens va recaptar 291 milions d'euros (begudes ensucrades, per emissions de diòxid de carboni de vehicles de tracció mecànica, instal·lacions elèctriques...).
El País Valencià és la quarta autonomia de l'Estat amb més capacitat fiscal, per darrere de la Comunitat de Madrid, Catalunya i Andalusia. La seua capacitat de recaptar tributs va ser de 12.955 milions d'euros, dels quals 10.374 milions procedien de l'IRPF, l'IVA i els IIEE. Pel que fa als impostos cedits tradicionals, va recaptar 2.415 milions d'euros i altres 167 per la resta de tributs.
Les Balears, amb el 2,5% de tota la població espanyola representa el 3,2% de tota la capacitat tributària de l'Estat. En total, en aquest territori es van recaptar 3.810 milions d'euros, dels quals 3.193 corresponien a l'IRPF, l'IVE i els IIEE. Tot i representar el 2,5% de la població, va recaptar el 10,4% dels impostos cedits (571 milions d'euros) i altres 45 milions d'euros.