Marina d'Or ha estat una de les icones del turisme valencià de sol i platja. Ubicada a Orpesa, a la comarca de la Plana Baixa, és una macrourbanització amb hotels de diferents estrelles i apartaments que va saltar a la fama, per exemple, arran dels anuncis a la televisió. Aquell "Marina d'Or-Ciudad de vacaciones. Dígame?" va fer fortuna a l'imaginari de diverses generacions.
El complex va passar del paradís de la facturació i la rebuda de visitants durant els anys de vi i roses de l'orgia immobiliària a descendir ràpidament a l'infern de la ressaca del totxo. Els temps de promoció arreu del món a través de celebritats van deixar pas a una època de deutes i d'acomiadaments a la ciutat vacacional. No debades, l'ànima empresarial de Marina d'Or, l'empresari Jesús Ger, va aparèixer durant anys a les llistes dels morosos amb l'Agència Tributària.
Abans de l'adveniment de la pandèmia de la COVID-19, Ger va vendre aquell somni turístic, construït gràcies a l'urbanisme permissiu de temps pretèrits, al fons estatunidenc Farallon, encapçalat per l'empresari d'afinitat demòcrata Tom Steyer. Els nord-americans van assumir aleshores els 108 milions de deute que havia arrossegat el projecte d'oci.
El recinte, però, ha tornat a canviar de mans en aquest estiu. El Grupo Fuertes, un dels hòldings agroalimentaris més importants de l'Estat espanyol amb la marca El Pozo com a referència, ha adquirit el símbol turístic valencià per 70 milions d'euros. L'operació s'ha forjat de la mà de la cadena hotelera Benidorm Magic Costa Blanca, propietat de la família García i encarregada de gestionar el complex.
ITV, un condemnat per Gürtel i Benidorm
La compra de Marina d'Or no és la primera incursió del grup empresarial murcià al País Valencià. La nissaga Fuertes posseeix un hotel al Campello (Alacantí) i a la ciutat d'Alacant, així com disposa del parc zoològic Terra Natura a la població turística de Benidorm, a la comarca de la Marina Baixa. La vila coneguda pel seu model urbanístic de gratacels ofereix unes altres oportunitats de diversificació als negocis del hòlding agroalimentari amb la propietat del recinte d'oci aquàtic i de gaudi de la naturalesa Màgic Natura.
Els tentacles de l'empori murcià traspassen la línia de l'oci fins a endinsar-se en els serveis socials. El Grupo Fuertes participa de l'accionariat de Centros Residenciales Savia SL, una firma amb diferents residències arreu de la geografia valenciana, com ara Benicarló (Baix Maestrat), Llíria (Camp de Túria), Picassent (Horta), Cabanes (Plana Alta), Silla, (Horta), Xest (Foia de Bunyol), Paiporta (Horta), València, Oriola (Baix Segura), Castelló de la Plana, Xirivella (Horta), la Nucia (Marina Baixa), el Puig (Horta), Moncofa (Plana Baixa), Requena o Manises (Horta).
La companyia va obtenir uns beneficis de 947.331 euros l'any 2021 i va superar el milió d'euros en 2020. La xifra de negoci en els darrers anys s'ha mantingut si fa no fa estable al voltant dels 46 milions d'euros en un sector força rendible i depenent de les concessions i les subvencions atorgades per part de l'administració pública. A l'empresa matriu, Gerocentros del Mediterránio SL, el Grupo Fuertes també compta amb representació al consell d'administració. No debades, la seua firma hotelera, Vis Hoteles SL, gaudeix d'un seient a les estructures directives de la mercantil.
Tant a la filial Centros Residenciales Savia SL com a la matriu Gerocentros del Mediterránio SL el hòlding agroalimentari murcià comparteix direcció empresarial i accionariat amb l'empori del constructor i amo d'una bossa important del sol d'Alacant, Enrique Ortiz. Condemnat a la trama Brugal, Ortiz va ser sentenciat per finançar il·legalment el PPCV en haver entregat a la maquinària de Gürtel, encarregada del dopatge electoral dels populars, 348.115 euros l'any 2008. Aquesta aportació en B va produir-se mentre negociava com aconseguir pegar una pilotada urbanística amb el Pla General d'Ordenació Urbana d'Alacant i quan en el període 2005-2009 va obtenir licitacions per valor de 205.249.738 euros de l'administració pública valenciana.
Ortiz, tacat per nombrosos escàndols, va compartir la seua aventura al capdavant del negoci de les residències amb un soci profundament vinculat amb el PP. Es tractava de la família Cotino, on el patriarca, l'exdirector de la policia espanyola i expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino, va exercir de conseller de Benestar Social. En aquella etapa, va prendre decisions que van beneficiar a l'empresa que compartien Ortiz i el seu nebot, Vicente Cotino, qui també va estar condemnat per finançar il·legalment a la formació de la gavina.
«El conseller té tot l'interès del món a omplir les nostres residències, però Joaquín Martínez [secretari autonòmic del ram] s'està tocant els collons i li dona el mateix omplir les residències nostres que les de l'oncle de la boina. Però que no fa res», va expressar Ortiz en unes gravacions enregistrades per la policia espanyola en el marc de la investigació de la trama Brugal sobre les residències. Vicente Cotino, llavors com a soci empresarial i interlocutor en aquella conversa telefònica, va contestar en un diàleg que va tenir lloc en febrer de 2009, quan Juan Cotino ostentava la cartera de la qual depenien els geriàtrics: «Bé, doncs el diumenge que el veuré jo li ho diré».
El Grupo Fuertes ostenta, al seu torn, més lligams empresarials amb constructores esquitxades per haver-hi aportat a la caixa B del PP. El hòlding agroalimentari forma part de l'accionariat de Sacyr, la qual va estar a l'ull de l'huracà judicial del presumpte dopatge electoral durant la presidència de Luis del Rivero, un murcià que va passar de trenar bones relacions amb els populars a estar present en actes de l'extrema dreta Vox. Del Rivero va estar sota la lupa judicial per haver donat suposadament 200.000 euros a la campanya manxega del PP del 2007 a canvi d'un contracte de la brossa a Toledo, però la justícia va arxivar la causa i va exonerar al constructor.
Del Rivero havia aparegut als denominats com a Papers de Bárcenas, a les anotacions de la comptabilitat paral·lela que va apuntar l'extresorer del PP, Luis Bárcenas. D'acord amb aquests manuscrits de la caixa B dels populars, l'aleshores comandant de Sacyr hauria entregat 120.000 euros l'any 2004 i 260.000 euros en 2006 de manera irregular a la formació de la gavina. Sacyr, a més, apareix com a mecenes de FAES, l'antiga fundació del PP amb José María Aznar com a ànima ideològica. Segons va destapar EL TEMPS, la constructora va donar al think tank neocon 100.000 euros en 2012 i 50.000 euros en 2013.
Els tentacles dels nous propietaris de Marina d'Or s'estenen per l'àmbit farmacèutic i d'investigació al camp de la biotecnologia amb la participació a EVAH Group, Hepabiotic o 3P Biopharmaceuticals, o al sector petroquímic amb Aemedsa. La seua aposta per diversificar abasta les ITV, amb cinc estacions a la Regió de Múrcia i vincles empresarials amb altres ubicades a la Comunitat de Madrid, i la promoció immobiliària a través de la firma Profusa. L'hemeroteca està farcida de notícies que relaten com aquesta nissaga murciana va aprofitar els temps d'urbanisme a la carta i depredador de les passades dècades.
Multinacional agroalimentària i relació amb els Franco
A pesar dels múltiples interessos del Grupo Fuertes a diferents activitats econòmiques, la seua potència està en el seu negoci agroalimentari. L'empresa més reconeguda és El Pozo Alimentación, marca de referència al sector del companatge i patrocinador durant anys i anys d'un dels millors equips de futbol sala a l'Estat espanyol. El hòlding compta amb l'embotelladora Aquadeus, l'engreixadora de porcs Cefusa, la marca d'ultracongelats Fripozo, la vinícola Luzón, la firma de productes lactis Palancares Alimentación, la posseïdora de terrenys rurals Agrifusa i les mercantils de fraccionament Sediatlantic i Sediasa.
La nissaga propietària del grup, amb un gran poder a Múrcia i al conjunt de l'Estat espanyol en aparèixer any rere any a la llista dels més rics, atresora lligams d'amistats amb la família del dictador Francisco Franco. Mar Fuertes Quinanilla, una de les membres de la família de la multinacional agroalimentària i encarregada de les relacions institucionals del hòlding, és íntima de Carmen Martínez-Bordiú, neta major del militar colpista.
Les associacions memorialistes de la Regió de Múrcia, de fet, han situat les seues crítiques contra l'empori empresarial per albergar en una de les seues innumerables parcel·les una estàtua en homenatge a un falangista mort. Es tracta d'un monòlit amb el jou i les fletxes a la seua part més elevada. Els col·lectius per la memòria democràtica han demanat reiteradament al hòlding la seua retirada, però mai han aconseguit resposta.