Dimecres d'aquesta setmana les Corts Valencianes es van vestir de llarg per acollir la primera compareixença del vicepresident del Consell i responsable de Cultura Vicente Barrera. El conseller-torero acudia al parlament valencià per desgranar les línies mestres de la gestió per als pròxims quatre anys. La 'faena' del matador va ser completa: un 'quite' en forma de promoció d'actes religiosos i tradicionals; unes banderilles al "pancatalanisme expansionista"; i una mitja verònica per reivindicar la seua condició d' "artista".
Barrera també va tindre temps d'anunciar una mesura que, no per previsible, deixa de ser menys noticiable: que el Consell tornarà a regar de diners públics a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i a Lo Rat Penat, les dues entitats que han fet del blaverisme i el seccessionisme lingüístic la seua raó de ser. "Les dues sempre tindran oberta la porta de la Conselleria", va subratllar el responsable de Cultura.
El govern de coalició entre PP i Vox, doncs, tornarà a donar ales a dos organismes que mantenen posicions acientífiques sobre la llengua i que, a més, qüestionen obertament la legitimitat i la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La seua postura secessionista és a prova de bomba.
No sempre, però, ha estat així. Almenys, en el cas de Lo Rat Penat. Perquè aquest organisme, que des de la dècada dels vuitanta ha estat l'adalil del blaverisme al País Valencià,
Lo Rat Penat va tenir un paper fonamental en la recuperació de l'idioma en els anys negres del franquisme
gràcies a l'organització dels Cursos de Llengua de Carles Salvador i fou el refugi de molts dels qui, enmig del procés de castellanització i anorreament idiomàtic, apostaven per tornar-li la dignitat a la llengua pròpia. Fou, també, essencial per començar a articular a un grup de mestres que, posteriorment, bastirien l'ensenyament en l'idioma propi al País Valencià.
Falsejar la història
"El blaverisme de Lo Rat Penat no és en absolut centenari, per més que tracte de passar com a tal", explica el sociòleg Vicent Flor a la seua tesi doctoral 'L'anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs del blaverisme'. Segons l'actual director del Magnànim, Lo Rat Penat, com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, "han sigut dues entitats històriques que foren ocupades per la militància blavera la dècada dels setanta del segle passat per instrumentalitzar-les com a estructures legimitadores de l'anticatalanisme al País Valencià i poder presentar-se així com el valencianisme de "tota la vida"".
Vicent Flor: "Lo Rat Penat fou instrumentalitzada per legimitar l'anticatalanisme al País Valencià".
Per entendre tot plegat, cal retrocedir en el temps. Lo Rat Penat va ser fundada l'any 1878, en plena Renaixença Valenciana, per Constantí Llombart amb l'objectiu de promoure la cultura i la llengua pròpies, des d'un prisma regionalista que no qüestionava, però, la unitat de la llengua.
Dominada per una visió eminentment cultural i folkloralista, i controlada per prohoms conservadors, el franquisme tolerà la seua existència. Lo Rat Penat, doncs, va sobreviure a la ràtzia associativa que seguí a la victòria dels feixistes. Ho feu somorta i amb una activitat mínima, en ocasions, limitada a la celebració dels Jocs Florals.
Fou sota la presidència de Manuel González Martí, a partir de 1947 i fins a 1958, que en l'entitat començà a obrir-se una escletxa. Col·leccionista de ceràmica i amic personal del ministre de governació, González Martí era una persona amb sensibilitat en matèria lingüística i va posar en marxa els Cursos de Llengua.
En fou promotor essencial el lingüista Carles Salvador, un valencianista tenaç i lluitador, signant de les Normes de Castelló. A principis de 1949 s'impartiren les primeres classes de gramàtica.
Com era possible, però, que el règim, que propugnava el castellà com a única llengua oficial i perseguia tota la resta, tolerarà aquells cursos?
No s'ha de perdre de vista que, més enllà de la sensibilitat lingüística, Lo Rat Penat era un organisme integrat plenament en el règim. Tampoc no s'ha de negligir fins quin punt l'amistat de González Martí amb el règim facilità les coses. El president de Lo Rat Penat era, a més, delegat nacional de Belles Arts. Segons va explicar Enric Valor a Converses amb un senyor escriptor: "González Martí degué parlar amb el ministre i li degué dir que aquesta entitat no era perillosa, que probablement escriurien millor els llibrets de falla, poemes sobre la Mare de Déu dels Desemparats, es restaurarien uns Jocs Florals innocents com ho solen ser tots... La tradició, la tradició valenciana!".
Una llavor que creix
Siga com fora, el subterfugi funcionà i l'espurna va prendre. Aquell primer any, s'impartiren tres cursos orals i dos per correspondència. En tota, 150 alumnes, molts més del que els promotors podien preveure. Cinc anys després de la seua posada en marxa el 1949, 774 alumnes havien rebut classes. La circumstància era del tot inaudita.
Santi Cortés: "Després de les Normes de Castelló, la segona fita en la normalització de la llengua van ser els cursos de Lo Rat Penat".
"Després de les Normes de Castelló, la segona de les grans fites de la història de l'ensenyament i la normalització de la nostra llengua fou l'organització dels Cursos de Gramàtica de Lo Rat Penat", escriu el doctor en filologia Santi Cortés, al seu llibre Ensenyament i resistència cultural. Els Cursos de Llengua de Lo Rat Penat ( 1949-1975).
Les classes s'impartien seguint les Normes de Castelló, les quals, alhora, seguien la normativa fabriana. És a dir, que s'assumia, explícitament i implícita, la unitat de la llengua. El suport econòmic de patricis com Ignasi Villalonga, Nicolau Primitiu o Gaetà Huguet fou també decisiu per posar a l'abast el material que, en forma de manuals de gramàtica, ortografia i fonètica, s'entregava a l'alumnat.
La importància que aquelles classes tingueren anaven molt més enllà d'allò estrictament acadèmic: "Aquells que s'hi acostaren, aprengueren l'idioma, escoltaren els mestres, s'impregnaren de cultura, conegueren el país, s'hi solidaritzaren, i es formaren com a lectors -explica Santi Cortés-. Si no hagués estat per les classes ratpenatistes el procés de valencianització no s'hauria estés entre tanta gent ni arreu de tantes comarques".
Els cursos per correspondència, tingueren gran èxit, fins al punt que van arribar a apuntar-se alumnes de l'Alguer. Qualsevol que hi tinguera una mínima curiositat per aquella llengua minoritzada, tenia en Lo Rat Penat un espai de trobada.
Així mateix, els Cursos de Llengua, doncs, serviren per regenerar el teixit associatiu de Lo Rat, una circumstància que generà no poques tensions entre els renovadors i algunes velles glòries. La quantitat d'alumnes que per allí passaren, fins a la dècada dels setanta, fou ingent: la cantant Merxe Banyuls, , l'advocat Joan Senent, el crític d'art Romà de la Calle; el dramaturg Josep Lluís Sirera; l'antropòleg Joan Francesc Mira; els filòlegs Vicent Pitarch i Maria Conca; l'escriptora Maria Beneito... "El que era una societat arcaica i desprestigiada es convertí en un referent valencianista fonamental", explica Cortés. Aquella iniciativa pedagògica va transformar l'orientació de Lo Rat Penat
La mort de Carles Salvador, l'any 1955, no curtcircuità la trajectòria dels Cursos; tampoc la substitució en la presidència de Nicolau Primitiu per González Martí l'any 1958. Entre les iniciatives preses pel nou president hi hagué la subscripció al Diccionari català-valencià-balear; el reforçament dels vincles amb institucions del Principat; o la invitació a conferenciants de Catalunya i les Illes. També es reforçà la secció de Joventut -on hi havia Alfons Cucó, Antoni Bargues, Francesc Codonyer i Enric Tàrrega- per tal que continuaren la tasca de difusió del llibre valencià i d'història de València.
Els fonaments per a una escola valenciana
Fou ja sota la presidència de Joan Segura de Lago que succeí una altra fita transcendental en la història de Lo Rat Penat: l'entrada en funcionament de la Secció de Pedagogia, que fins aleshores havia estat desactivada. Carme Miquel, Pilar Calatayud, Ferran Zurriaga, Tere Pitxer, Joan Tortajada... tenen en la Secció de Pedagogia un espai de trobada i debat que dona peu al
Lo Rat Penat fou el lloc de trobada dels mestres que bastiren l'escola en llengua pròpia.
primer moviment de renovació pedagògica del País Valencià. Perquè, com explica Alfred Ramos a L'escola moderna. El moviment Freinet valencià (1962-1977) a la biblioteca de Lo Rat Penat, aquells joves entusiastes troben un material que no esperaven: les revistes i els textos pedagògics anteriors a la guerra que parlaven de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, fundada el 1934 per Carles Salvador; i els butlletins de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, entre més. "Escorcollant en els polsegosos estatges, descobriren materials que deixaven palès l'existència d'uns mestres que ja havien lluitat per una escola valenciana i, com ells, s'havien plantejat en els temps de la II República la necessitat d'organitzar-se, reformar l'ensenyament i defensar la llengua i la cultura pròpia dels valencians".
Una mutació sense marxa enrere
Què passà per tal que Lo Rat Penat mutara a ser una entitat blavera? El 27 de novembre de 1972 a Joan Segura de Lago li va sobrevindre la mort a causa d'un atac al cor. El substituí el seu vicepresident, Emili Beüt, qui revalidà el càrrec quatre anys després, en unes eleccions que es va disputar amb Manuel Sanchis Guarner. Un any després, Beüt expulsà Sanchis Guarner. Amb aquella maniobra, molts socis es van donar de baixa i s'inicià el tomb ideològic i idiomàtic de la institució.
L'ala més anticatalanista de Lo Rat Penat, però, trobava tebi el posicionament de Beüt. L'any 1980, Xavier Casp n'esdevingué president i confirmà, en plena batalla de València, el gir de l'entitat, la qual passà a assumir com a pròpies les Normes del Puig, promogudes per la secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana. L'etapa daurada de Lo Rat Penat, i amb ella, part de la seua història, quedava sepultada per sempre més.