L’Assemblea del País Valencià per la República Catalana, impulsada per persones relacionades amb el Consell de la República, ha celebrat un acte a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València per a homenatjar tres expresidents. Així es venia anunciant des de feia dies. Josep Guia, qui fora fundador i dirigent del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), explicava en aquest mateix mitjà que el que es pretenia era reconèixer la trajectòria de Josep-Lluís Albinyana, Cristòfol Soler i Quim Torra com a presidents, a més d’aplaudir també les seues conviccions mantingudes després d’haver superat les seues etapes de màxima responsabilitat política.
Alhora, aquest reconeixement era l’excusa per a posar en valor moltes altres qüestions, així com per a reflexionar sobre el moment actual que viu el país. Aquests han estat els quatre eixos principals al voltant dels quals ha girat l’acte.
1. Països Catalans
El mateix Josep Guia, que presentava l’acte, posava en valor la procedència dels tres homenatjats. L’expresident català va nàixer a Blanes (Selva) en 1962, Cristòfol Soler ho va fer a Inca, a la comarca mallorquina del Raiguer, mentre que qui fora president del Consell Preautonòmic del País Valencià durant la Transició, Josep-Lluís Albinyana, és de la mateixa ciutat de València.
D’aquesta manera, segons Guia, es dibuixava el mapa d’un país que no s’ha deixat de reivindicar en tota la nit. De fet, Josep-Lluís Albinayana, el primer dels homenatjats a intervenir, deia que “la feblesa de la Generalitat Valenciana”, amb la intensificació “de la Batalla de València a les institucions, no m’anima ni em desafecta, perquè continuem volent l’establiment de la nació”, i “no puc remeiar sentir-me català”. Cristòfol Soler, pel seu compte, deia que per a ell “ser president significa un compromís molt íntim amb la nació catalana sencera”, mentre que l’expresident català Quim Torra parlava de la “trampa constitucional” feta pel sistema de 1978, que impedeix explícitament la federació entre autonomies tot i que permet, de manera puntual, l’aliança en aquest sentit entre Navarra i el País Basc.
2. Espanya contra el país
En aquest mateix sentit, qui fora president català entre 2018 i 2020 recordava les dificultats que va patir durant l’etapa de la Covid amb la centralització imposada per part del Govern espanyol, que li va impedir poder prendre decisions en matèria sanitària. De la mateixa manera, destacava que l’Estat, amb la seua naturalesa, dificulta que els catalans puguen gestionar àmbits com el de la sanitat, el de l’educació, o puguen disposar d’un corredor mediterrani. “Això perjudica tothom: empresaris, treballadors, autònoms... i per això volem la independència”, deia.
Cristòfol Soler, president de les Illes Balears entre 1995 i 1996, recordava que durant la seua etapa anterior com a conseller d’Hisenda “vaig negociar transferències i mentien, no facilitaven dades i ens demostraven que clar que no tots els espanyols són iguals”, i per això, segons ell, “Espanya és un estat fallit amb totes les conseqüències”. De la mateixa manera, el president valencià durant la Transició es referia a èpoques anteriors quan l’entitat Acció Cultural Valenciana, als anys trenta, argumentava que “la nació era una” i que “les províncies estaven trossejades per l’Estat”, tot just, per impedir la nació referida.
3. La investidura que sobrevola
Sens dubte, el moment polític actual està marcat per les negociacions entre el PSOE i l’independentisme català per la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. I davant d’això, per exemple, Josep Guia, presentador de l’acte, aprofitava la salutació que feia a Carles Puigdemont com a president del Consell de la República per a demanar-li “que no es deixi enredar pels llops espanyolistes, perquè si hi cau l’enganyaran”. D’altra manera, però possiblement amb el mateix fons, Cristòfol Soler indicava que l’Estat espanyol “funciona com totes les colònies, amb un policia bo i un altre de dolent, però tots dos són policies i comparteixen l’objectiu”. Sense especificar tant, però segurament amb un sentit similar, Quim Torra assenyalava que els catalans es jugaven, durant els propers anys, ser conscients si mantenien la “força” exhibida a l’octubre del 2017, i constatar si l’esdevenir d’aquella mobilització converteix aquell episodi en una victòria o en una derrota. “Els pròxims anys seran importantíssims”, deia, i lamentava també, referint-se a la investidura, que “parlem molt de l’amnistia i poc de la independència”.
4. Cant a València
Per últim, no podia passar desapercebut el fet que l’acte es fera a València, ciutat que recentment ha caigut en mans de la dreta, tal com ha ocorregut amb la Generalitat Valenciana, dirigida actualment per PP i Vox.
Qui més explícit era en aquest sentit era Josep Guia, que reivindicava la lluita del cap i casal “contra la submissió castellanitzadora”. L’exdirigent del PSAN citava una lletra del llegendari grup Carraixet, la del “Cant a València”: “València nau en deriva amb un govern botifler, València agermanada, València la dels maulets, València republicana, roja València, on ets?”. Guia continuava aquesta citació dient que els presents a l’acte eren “els hereus de la València ferma i digna que es refà contra l’espanyolisme”.
Pel seu compte, Josep-Lluís Albinyana recordava l’actitud opositora de la ciutat de València contra les dictadures espanyoles del segle XX, mentre que el president Torra mirava més al sud per a recordar la situació d’Alacant, on l’Ajuntament votarà dijous previsiblement a favor –amb els vots de PP i Vox– que la ciutat deixe de formar part del territori reconegut per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià com a predomini lingüístic valencià amb la intenció que el català tinga la menor presència possible a l’escola i en qualsevol altre àmbit. “La batalla per la llengua es juga a cada racó”, deia l’expresident català.