Com és lògic, l’emoció dominant era d’alleujament. Cosa que va ser molt útil així que el trio de caps de partit finalment van pujar a l’estrada de la seu central del Partit Socialdemòcrata (SPD) a Berlín a les 11 del matí del proppassat 12, resoluts com estaven a llevar-li importància a tota una nit de negociacions que tot just s’havia acabat.
Va ser una nit esgotadora per a la cap de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) Angela Merkel, Horst Seehofer, líder de la Unió Social Cristiana (CSU) i el cap de l’SPD, Martin Schulz. De fet, va haver-hi moments en què semblava allò no s’acabaria mai. Les converses, encaminades a determinar si hi havia prou consens o no entre els tres partits per iniciar negociacions per a una coalició formal, havien començat 24 hores abans, dijous de matí. Alguns dels implicats en les converses van arribar a passar més de 26 hores a la seu central de l’SPD. I quan Merkel, Seehofer i Schulz finalment van començar a parlar amb els periodistes allí presents, alguns dels membres del seu personal esparsos entre el públic feia l’efecte que estaven a punt de becar.
Però des de l’òptica dels polítics implicats, la marató, ben mirat, s’ho havia valgut. Del document de 28 pàgines Merkel va dir que era un document d’allò "dóna-me'n que te'n donaré". Seehofer, al capdavant del partit bessó, la CDU de Baviera, va dir que estava "més que satisfet". I Schulz, que acollia les negociacions, va arribar a parlar inclús de "resultat extraordinari". Alemanya encara no té Govern –les converses que es tancaren divendres 12 al matí, simplement eren per determinar si una coalició era possible-- però els tres caps de partit van fer que allò semblés com si quasi tots els entrebancs haguessin estat superats.
Malgrat l’optimisme, no obstant, les converses havien estat duríssimes, tant que es va filtrar el rumor que estaven a punt d’ensorrar-se --tant com havia passat amb la primera temptativade formar Governsetmanes arrere. Schulz, divendres, va negar, però, que el fracàs hagués estat a tocar de mà. "No es pot dir que el perill fos imminent", va di. I Merkel ho va corroborar.
Schulz va dir, tanmateix, que en moments donats les converses van arribar a ser "tempestuoses". Durant tota la nit, alts dirigents dels partits involucrats en les converses van anar abandonant l’edifici, prometent de tornar aviat. "Em demoraré una mica encara", l’expert en política interior de la CSU, Stephan Mayer, va dir just al caire de les 4 del matí. A les 5:19, va sortit un càrrec de la CDU, dient "encara va això" als periodistes que estaven reunits a la sortida. A les 6:30, el ministre de l’Interior, Thomas de Maizière, de la CDU, se’n va anar, dient: "Torno en dues hores".
Però la nit arribà a la fi i les converses continuaven –en grups de negociadors més nombrosos, en grups de treball, i de vegades els tres caps de partit tots sols.
Des de l’òptica dels conservadors de Merkel, el resultat més important de les converses és el fet que no hi haurà pujada d’impostos. D’altra banda, l’acord implica que un futur Govern de coalició se cenyirà estrictament al criteri més inflexible sobre els refugiats adoptat els darrers mesos per la CDU i la CSU. Això vol dir que els privilegis de reagrupació familiar continuaran sent estrictament limitats i que es formalitzarà un sostre d’entre 180.000 i 220.000 refugiats per any. A canvi, l’SPD va obtenir algun dels punts de la seva llista de desitjos, un dels quals és donar llum verda al finançament federal de les escoles, cosa que estava prohibida ja que a Alemanya els estats són els responsables de l’educació. Així mateix, s’obligarà els empresaris a pagar més per les assegurances mèdiques dels seus treballadors. L’acord també exigeix que s’estableixi un calendari per a l’eliminació del carbó com a font d’energia, i remarca la necessitat de reformar la UE i proveir el bloc de més finançament.
Sense alternativa
El fet que els tres partits fossin capaços d’arribar a un acord provisional després de menys d’una setmana de converses no és tan sorprenent. Vist el fracàs d’una primera ronda de converses pel novembre –negociacions en què estaven involucrats la CDU, CSU, Els Verds i els Demòcrates Lliures-- els conservadors de Merkel estan ansiosos per establir un Govern estable tan aviat com sigui possible. Després d’haver descartat públicament una coalició amb Merkel tot just celebrades les eleccions del darrer setembre, i de tornar-la a rebutjar a finals de novembre, els Socialdemòcrates van acabar adonant-se que no hi havia cap més alternativa que considerar seriosament una nova aliança amb els conservadors.
Senzillament, la pressió es feu insuportable, particularment per part del president alemany Frank-Walter Steinmeier. Així mateix, la idea d’unes noves eleccions resultava especialment poc apetitosa per als socialdemòcrates. Al setembre, el partit va traure els pitjors resultats des de la Segona Guerra Mundial –i els sondejos indicaven que encara podrien ser pitjors cas que hi hagués unes noves votacions. El partit hauria tingut també molt poc a guanyar amb un suport tàcit a un Govern en minoria de Merkel.
Això no obstant, el camí a seguir promet ser difícil, en especial per al cap de l’SPD, Schulz. De primer, necessita un suport clar del comitè de direcció del seu partit per encetar converses formals per a la coalició amb Merkel i Seehofer. Alguns líders de l’SPD, no obstant, continuen mostrant-se escèptics. Entre ells, Kevin Kühnert, cap de les joventuts de l’SPD i agre adversari d’una reeditada coalició amb els conservadors. Algunes "reivindicacions fonamentals" que s’havien acordat dins de l’SPD en una convenció del partit al desembre, va dir el divendres, s’havien aigualit una mica massa.
Els conservadors de Merkel no han d’afrontar aquesta mena de dificultats. És dona, virtualment, per fet que els líders de la CDU i la CSU autoritzaran els seus caps de partit a encetar negociacions formals per a la coalició. Els dos partits estan ansiosos de crear finalment un Govern estable.
La setmana que tenen per davant
Schulz, cap de l’SPD, mentrestant, s’ha embarcat aquest dilluns en una minigira arreu d’Alemanya per parlar amb les bases del partit. El viatge, però, es presenta molt difícil. El partit desconfia i té por de tornar a fer un paper de segona fila en un Govern dirigit per Merkel, i sense l’aprovació dels delegats a la convenció especial del partit que tindrà lloc a Bonn diumenge 21, l’SPD no podrà encetar les converses formals sobre la coalició.
A més a més, Schulz no lluita només per una coalició amb Merkel i Seehofer, sinó també pel seu futur com a cap del partit. Si la convenció votava contra les converses formals per a la coalició amb els conservadors, probablement es veuria obligat a dimitir –i la totalitat dels alts càrrecs del partit patirien pressions per fer el mateix. Això, al seu torn, posaria a prova la permanència de Merkel en el poder: dos intents fracassats per reunir un govern podrien revelar-se excessius per poder fer-los front. I Seehofer estaria en el mateix vaixell.
Per tant, la batalla que enfronta Schulz no és sols pel seu futur, sinó també pel futur dels líders de la CDU i la CSU. Ben mirat, no és casualitat que Seehofer, divendres 12, li desitgés la millor de les sorts vist el que li esperava.
Traducció de la versió en anglès de Der Spiegel, Francesc Sellés