El convidat d’Ankara se sentiria completament com a casa. Abans de donar la benvinguda al seu homòleg turc, Mevlüt Cavusogñu, en la seva casa en Goslar, ubicada just al nord de les muntanyes Harz, el ministre alemany d’Afers Estrangers, Sigmar Gabriel, inclús va donar el pas de comprar un caydanlik, una tetera tradicional turca.
El fet que Cavusoglu, després de tot, es referís al seu amfitrió com a amic (“Dostum Sigmar”), però, no va ser sols un producte de Gabriel servint-se te a ell mateix. Més bé, el principal objectiu de la reunió entre els dos ministres era discutir els passos que cada part havia de donar per acabar amb la profunda crisi que ha tingut lloc en les relacions germano-turques.
Recentment, Ankara ha començat a enviar els primers senyals de reconciliació amb Berlín i diversos ciutadans innocents d’Alemanya, empresonats sense cap raó, han estat alliberats, incloent l’activista pels drets humans Peter Steudtner i el periodista Mesale Tolu. Però el cas més difícil encara no s’ha resolt: Deniz Yücel, el corresponsal turc del diari alemany Die Welt, ha estat en la presó durant quasi 11 mesos, sense que s’hagi presentat cap càrrec contra ell.
A Goslar, on Gabriel i Cavusoglu es van reunir per primera vegada en privat abans de convidar als seus assessors a unir-se a ells, el ministre alemany d’Afers Estrangers va demanar una vegada més l’alliberament del periodista, qui té ambdues nacionalitats (turca i alemanya). Cavusoglu va contestar que ell tampoc està content amb el fet que encara no s’hagi avançat en el cas. Però el convidat vingut d’Ankara també va portar amb ell una llista de desitjos. En el primer lloc estava el controvertit acord sobre armes.
Al govern turc li agradaria millorar la seva flota de tancs Leopard 2 i proporcionar-los un millor blindatge i un modern sistema defensiu per protegir-los de míssils més petits i artefactes explosius. Les millores van dirigides a eliminar una de les debilitats dels tancs —una deficiència que va fer perdre a l’exèrcit turc diversos tancs i tropes en la batalla contra l’Estat Islàmic.
“En espera”
Durant mesos, Turquia ha estat mantenint converses amb el fabricant d’armes alemany Rheinmetall sobre millores. Però sense una llicència d’exportació garantida pel govern alemany, Rheinmetall no pot seguir endavant amb el contracte. I fins el moment, Berlín ha declinat aprovar el considerable acord. Açò, després de tot, contradiria l’apropament més estricte de Turquia que Gabriel va anunciar el 20 de juliol del darrer any.
Activistes a Berlín protesten contra un possible acord sobre armes amb Turquia. La pancarta diu: “Cap tanc per a Erdogan”.
A més, Berlín ha repetit en diverses ocasions que no està obert a acords d’intercanvi. No obstant això, Ankara ha assenyalat repetidament durant les negociacions que espera rebre alguna cosa a canvi de l’alliberament del periodista Yücel. Durant la visita secreta de l’anterior canceller alemany Gerhard Schröder a Turquia poc després de les eleccions alemanyes la tardor passada, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va proposar que Alemanya extradra diversos generals turcs sospitosos d’haver participar en el fallit intent de cop d’estat en juliol de 2016. Bàsicament, equivalia a una admissió indirecta d’Erdogan que veia els ciutadans alemanys empresonats com ostatges polítics.
El govern alemany insisteix que s’ha dit constantment a Turquia que no formaria part de cap “acord brut”. En teoria. Però en la pràctica, els alemanys saben ben bé que l’alliberament de Yücel tindria un preu. Potser no seria un intercanvi directe, com ara entregar un maletí ple de diners a canvi del presoner. Però “en última instància, ambdues parts hauran d’aplanar el camí cap a un acord”, diu un diplomàtic. “Pel contrari, el tren es retardarà”.
Com a tal, no fou del tot un inconvenient per a Berlín que Cavusoglu mencionés les millores desitjades per al Leopard 2 durant la reunió amb Gabriel. Poc de temps després, el ministre alemany d’Afers Estrangers va sol·licitar al seu personal que inclogués el tema en l’agenda de la pròxima reunió del personal del Ministeri d’Afers Estrangers junt amb instruccions per reconsiderar la sol·licitud d’Ankara de manera favorable.
Oficialment, el govern alemany desitja que la modernització de la flota Leopard 2 de Turquia sembli una “obligació humanitària” per a un aliat de l’OTAN que es dedica directament a la lluita contra l’Estat Islàmic. Però els militars turcs destinats a Síria no han lluitat contra l’Estat Islàmic últimament —en canvi, estan concentrant els seus esforços allí principalment en la milícia síria-kurda YPG. A més, si les millores no fossin tan problemàtiques com Gabriel està intentant que semblin, ja haguessin sigut aprovades fa temps. El cap de Rheinmetall, Armin Pappberger, va abordar per primera vegada el tema amb el Ministeri d’Economia el 15 de març de 2017.
El “Trauma d’al-Bab”
Els gegants de 60 tones d’acer d’Alemanya han sigut vistos com el taló d’Aquil·les de l’exèrcit turc, almenys des del fracàs a Síria que va tindre lloc en desembre de 2016. Aquesta tardor i hivern, la 2ª Brigada Armada va participar en l’operació turca Escut d’Eufrates al nord de Síria. Quan la lluita va acabar, segons algunes afirmacions que no han sigut confirmades, la unitat va perdre 10 “Leos” en la lluita per la ciutat síria d’al-Bab contra armes anti-tancs i explosius improvisats. Els terroristes de l’Estat Islàmic començaren a usar imatges dels tancs cremats en el seu material de propaganda.
Els líders militars turcs es veieren obligats a admetre que els seus tancs ja no estaven suficientment avançats tecnològicament per a un conflicte contra un exèrcit guerriller. Quan parlaren amb els oficials militars alemanys, els generals turcs, fins i tot, es van referir a l’incident com el “trauma d’al-Bab”.
Les millores que Turquia ara vol realitzar ja s’han integrat en les noves iteracions del tanc Leopard. Rheinmetall ara instal·la una xapa de sòl molt més grossa en els seus tancs, dissenyada per protegir els ocupants de les anomenades “mines de càrrega buida”.
Però els militars turcs estan més interessats en una millora de la torreta, el canó giratori del tanc. Els moderns tancs de batalla Leopard inclouen l’anomenat sistema de mesures destructives (hardkill). Utilitzant un conjunt de sensors, el sistema és capaç de detectar bales anti-tanc i després pot enganyar-los usant cimbells, de la mateixa manera que els avions es defensen, pot destruir-los en una fracció de segon en interceptar-los amb un projectil explosiu.
Una estratègia frustrada
Una compensació addicional que es podria oferir en l’esforç per alliberar Yücel és la revisió completa de la fàbrica dels tancs Leopard 2 de Turquia, inclosa la instal·lació de nous sistemes d’armes.
Inclús quan els diplomàtics turcs han establert repetidament un vincle entre l’acord de defensa i el cas Yücel, Gabriel continua insistint en què no existeix tal connexió. Pareix quasi com si el ministre de Defensa alemany esperés que si repeteix aquesta negociació amb la suficient freqüència, es farà realitat.
No obstant això, els dos governs estan completament d’acord en el fet que les seves negociacions no deuen arribar a veure la llum del dia. Aquesta estratègia, però, va fracassar el darrer dimecres per culpa del mateix Deniz Yücel. En una entrevista escrita realitzada a través del seu advocat amb l’agència de noticies alemanya DPA, Yücel va dir que no vol que al seva llibertat estigui “contaminada per acords amb tancs que involucren Rheinmetall o per les activitats de cap aliat”.
Dins del govern alemany, els oficials temen que amb aquest comentari, Yücel s’hagi guanyat uns altres sis mesos darrere dels barrots.
Traducció de Noelia Escrivà