L'internet de finals del segle passat era molt diferent de l'actual. Els seus tentacles no havien conquerit tants espais de la nostra vida quotidiana, no existia encara la tendència universal a viure pegats al telèfon mòbil, ni tampoc havien emergit unes xarxes socials que atrapen i segresten la nostra atenció durant hores i hores del dia. Tot era més rudimentari, més predestinat als interessats pel món de la informàtica i de les noves tecnologies.
En aquells temps d'un internet encara en bolquers si ho comparem amb la dimensió que ha adquirit avui en dia, un grup de persones inquietes i, especialment, compromeses amb la promoció i la normalització del català, van crear l'associació sense ànim de lucre Softcatalà. L'objectiu era traduir les aplicacions informàtiques a la llengua del país, aprofitar les ferramentes que hi havia de codi obert per dotar de presència a un idioma arraconat aleshores dintre del camp digital.
Aquella aventura, aquella idea de persones conscienciades amb el foment del català, va complir un quart de segle a principis d'aquesta setmana, més concretament el passat dilluns. Softcatalà, dues dècades i un lustre després, s'ha convertit en un col·lectiu que efectua una feina de manera desinteressada i voluntària per oferir a la comunitat catalanoparlant, i per a tots aquells que comencen en l'ús i l'escriptura de la llengua, eines lingüístiques de referència a la xarxa com el seu corrector i traductor. Uns recursos, val a dir, que compten amb la possibilitat d'emprar les diferents variants lingüístiques que atresora el català al País Valencià, a les Illes Balears i a Catalunya.
Una espurna digital
Any 1998. Els ordinadors estan pegats sobre els escriptoris de les llars i els diferents sistemes operatius bandegen el català sense contemplacions. La navegació a la xarxa, lluny de la febra actual, on cada dubte es resol amb una recerca ràpida a través del nostre telèfon mòbil, silencia la llengua de Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda o Isabel Clara-Simó. Un grup de persones preocupades per la llengua, tanmateix, busquen trencar aquesta anomalia lingüística a través de la traducció del navegador Netscape. És una de les primeres espurnes digitals en català a internet. Com també ho va ser l'aparició de la pàgina web d'aquest setmanari.
«Softcatalà va aparèixer en un context on el català era pràcticament inexistent en la informàtica. Estem parlant de l'any 1998, quan internet està començant i Windows, el sistema operatiu majoritari, encara no estava en català. En aquell moment, els fundadors de Softcatalà opten per traduir el navegador lliure que acabava d'eixir, denominat Netscape. Atès que havien alliberat el codi, comptaven amb la possibilitat de traduir-ho per navegar en la nostra llengua», narra Jordi Mallach, un dels voluntaris actuals que fan activisme informàtic per la llengua a Softcatalà. «Els codis eren privatius i si no els alliberava l'empresa, no hi havia possibilitat de traduir-ho», precisa.
Els informàtics que van emprendre l'aventura de Softcatalà van efectuar llavors un treball amb més dificultats en comparació amb l'actualitat. «El sistema era molt més rudimentari. La presentació del navegador marcaria la data d'inici de Softcatalà com a entitat. És, de fet, una de les primeres aplicacions d'ús de masses que estan en català. O dit d'una altra manera: fou tota una fita. A partir d'aleshores, van abastar-se més coses», explica el membre de Softcatalà, qui emmarca aquella espurna d'activisme informàtic i lingüístic en un moment d'irrupció dels moviments per programari lliure. «L'aparició del programari lliure i, més tard, de Mozilla possibilitaren que es pogueren traduir més programes, ja que fins llavors no estava disponible el codi font», apunta.
Arran de l'impuls i l'embranzida de la Generalitat de Catalunya, poc de temps després va sorgir la primera versió de Windows 98 en català. «Es va passar pràcticament en res a treballar i navegar en català», assenyala. «En aquell moment, internet no tenia la dimensió actual. L'aparició de Softcatalà, amb les seues traduccions del navegador Netscape i també dels programes del Lliure Office foren una gran fita en el desenvolupament del català a la xarxa», subratlla Artur Vicedo, un enginyer de camins apassionat per la informàtica i voluntari a Softcatalà per la seua inquietud pel futur de la llengua pròpia.
«Softcatalà va irrompre amb aquella primera fita de la traducció del navegador Netscape, però va continuar amb la traducció al català d'altres ferramentes per oferir més programari en la nostra llengua», incideix Anna Barberà, una de les voluntàries de l'associació i responsable dels darrers dos dissenys del web que acull un grapat de recursos lingüístics. «L'objectiu era que les persones catalanoparlants pogueren descarregar-se les aplicacions en català i després treballar en la seua llengua al camp digital», agrega.
L'eina lingüística referent
Si quan va néixer Softcatalà la llengua pròpia brillava per la seua absència a l'univers en línia, les grans empreses tecnològiques van incorporar el català de manera progressiva a les seues aplicacions i als seus serveis. «Google va fer-ho pràcticament des del principi i Microsoft també s'hi va sumar, més enllà de la qualitat. En l'actualitat, corporacions tecnològiques que posseeixen xarxes socials amb una presència destacada a la vida quotidiana de molta gent, com ara Twitter o Meta, també estan en català. Aquesta presència de la llengua en les aplicacions va conduir a una transformació en els objectius de Softcatalà: va passar-se de centrar-se en la traducció de programari a oferir eines lingüístiques», narra Mallach.
Les ferramentes de més volada que ofereix Softcatalà a la xarxa, tant per al conjunt de la comunitat catalanoparlant com per als iniciats en l'aprenentatge de la llengua de Vicent Andrés Estellés, Josep Pla, Joan Fuster o Salvador Espriu, són el corrector i el traductor. El corrector, on es fan recomanacions de caràcter ortogràfic, gramatical i estilístic, s'ha convertit en una eina emprada per multitud de persones, com ara periodistes, estudiants o funcionaris. Encapçalat pel traductor Jaume Ortolà, és la nau insígnia de Softcatalà. «Tant el corrector com el traductor són les eines més usades pels nostres usuaris», corrobora Barberà.
Amb la tecnologia en permanent canvi, Softcatalà està immersa en el treball per desenvolupar serveis basats en les possibilitats de millora que permet l'ús de xarxes neuronals i l'anomenada intel·ligència artificial. «El nou traductor català-anglès i anglès-català ha estat el primer recurs a configurar-se amb aquestes noves eines tecnologies. No és el mateix, de fet, elaborar un traductor fonamentat en les regles ortogràfiques que un altre amb un motor neuronal, ja que amb l'entrenament fa que les traduccions cada vegada siguen millors i més acurades. Al final, es tracta de seguir la tendència de la indústria, com s'observa amb l'aparició de ferramentes com ara ChatGPT», explica Mallach.
«Els reptes de futur de Softcatalà dependran de com evolucionen les noves tecnologies. Fa deu anys que ningú ens pensàvem que utilitzaríem recursos com ara les xarxes neuronals per a un traductor i, en aquests moments, ho hem fet per al traductor català-anglès i anglès-català», assenyala Vicedo, qui reitera que s'estan «fent esforços per aplicar les noves tecnologies als recursos lingüístics que ja tenim». «Estem mirant d'obrir nous fronts i projectes, tant en traducció de programari com en eines i serveis lingüístics», remarca.
Els voluntaris de l'associació Softcatalà, de fet, van traure fa poc de temps una eina que permet convertir els àudios en text. «Es tracta d'una ferramenta que està basada en xarxes neuronals. La idea va sorgir d'una conversa espontània que vam tenir alguns dels membres de Softcatalà. De vegades, hi ha projectes que sorgeixen del no-res, d'una simple conversa arran dels avanços de la tecnologia. En altres casos, però, sí que es creen producte d'una planificació anterior», desgrana.
Els desafiaments tecnològics del futur, però, no canviaran l'esperit mantingut per aquests 25 anys per l'associació. «Softcatalà va néixer amb l'objectiu de fomentar la llengua catalana a les noves tecnologies i, en el futur, el propòsit serà mateix. Softcatalà hi serà a totes les noves tecnologies que hi vagen apareixent. Segurament, serà a la intel·ligència artificial, però també en altres aplicacions que encara no podem ni anomenar, ni tampoc imaginar», destaca Barberà.
«Amb tot, Softcatalà té altres reptes pendents com ara l'equilibri entre els homes i les dones que hi formen part. En l'actualitat, encara existeix un biaix», assenyala, per indicar que «s'està treballant perquè en el futur no siga així». «És una de les assignatures pendents que tenim en l'àmbit intern, en la nostra estructura conformada per voluntaris amb estima i compromís pel català», afirma.
Activisme lingüístic
A pesar del seu component activista i sense ànim de lucre, Softcatalà s'ha confós sovint amb una empresa. «Softcatalà, des del primer moment, ha estat un projecte independent i format exclusivament per voluntaris que han treballat de forma altruista i desinteressada per fer aquesta tasca», indica Mallach, qui apunta que l'estructura «és assembleària». «No som una empresa, ni tampoc tenim subvencions. Tota la feina la fem per amor a la llengua i pel nostre compromís lingüístic», ressalta.
«Som un grup de ments inquietes que s'han unit per tirar endavant projectes per al foment de la nostra llengua. Qualsevol persona que tinga curiositat per la informàtica i un compromís en defensa la nostra llengua, és benvingut», convida a participar en l'associació Vicedo, qui recorda que «aquest treball el desenvolupen en el seu temps lliure». Tot un compromís per fomentar el català a internet que ja acumula un quart de segle al seu historial de navegació web.