Després de dos llibres sobre els casos del forense Narcís Bardalet, Clàudia Pujol revisa els seus escrits i publica a Ara Llibres Els casos més impactants del forense Narcís Bardalet. Així explica la mort de Dalí, que Bardalet després va haver d’embalsamar: “Va ser una mort daliniana. El geni estava clínicament mort, però el cor li seguia bategant a causa del marcapassos. La dissociació respiratòria cardíaca va durar una estona. I, per tant, la pregunta que es formulaven tant el cap d’urgències, el doctor Roman, com la resta de personal mèdic de l’Hospital de Figueres, era: qui el desconnecta? Per a alleugeriment de tots, al cap de vint minuts el petit generador d’estímuls elèctrics que li havia allargat uns anys la vida va aturar-se sense que ningú no hagués d’intervenir-hi”
La periodista especialitzada en successos i també coneguda de Bardalet de fa anys signa una biografia professional més periodística, amb molts episodis, breus i àgils: Rigor Mortis: Els casos del forense Narcís Bardalet, publicat per La campana. Així narra la mort de Dalí: “El matí del 23 de febrer, a quarts de vuit, entra a l’hospital i pregunta per Dalí. Li diuen que està molt malament i que no creuen que acabi el dia. A les nou li truca el doctor Roman, el cap d’Urgències, que té l’encàrrec d’avisar-lo quan Dalí mori, i li diu:
—Dalí ha muerto.
En Bardalet va cap allà. Hi ha un problema. Dalí ja no respira. És mort. però el seu cor encara batega pel marcapassos que porta. Hi ha una dissociació d’uns vint o vint-i-cinc minuts entre l’aturada respiratòria i l’aturada del cor.
A l’hospital hi ha una bogeria de trucades —Madrid, La Zarzuela, Pujol...— i un col·lapse total de la centraleta”.