Que els empresaris valencians mai no han tingut un paper actiu en defensa de la llengua no és cosa nova. Els sectors econòmics valencians mai no han manifestat preocupació per aquest tema. Tampoc les patronals ni les cambres de comerç han promogut campanyes de sensibilització en aquesta matèria, a pesar del retrocés que l'idioma ha patit en totes les esferes de la vida.
Aquesta setmana, l'empresariat valencià ha tornat a mostrar el seu menysteniment envers tot allò que tinga a vore amb la defensa de l'idioma autòcton del País Valencià. I ho han fet en desmarcar-se del dictamen del Comitè Econòmic i Social (CES) valencià emès aquest dilluns en què aquest organisme consultiu es posiciona en contra de les mesures impulsades pel Consell de Carlos Mazón per minvar la presència social de la llengua.
"No estar a favor dels canvis normatius és defendre la llengua del poble valencià. Els canvis normatius proposats pel nou govern van encaminats a revifar artificialment i maquiavèl·licament un conflicte lingüístic que ara no toca", valoren des de la Secretaria de Cultura i Política Lingüística de la Confederació Sindical de CCOO-PV, entitat que també participa del Comitè Econòmic i Social.
La patronal justifica el seu vot particular en què "el plurilingüisme s'ha ideologitzat i polititzat en excés".
En concret, els empresaris valencians han emès un vot particular al dictamen del CES on aquest organisme es posiciona en contra de les mesures que, en matèria lingüística, estan contemplades en la Llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat de 2024. Aquesta llei (coneguda popularment com a 'llei granera' perquè en ella s'inclouen temes de tot tipus) inclou, d'una banda, l'eliminació del Consell Social de les Llengües, un organisme assessor creat pel Botànic en l'any 2018 amb l'objectiu de fer partícip a la societat civil del disseny i avaluació de les polítiques de promoció lingüística de la Generalitat. D'una altra banda, la Llei d'acompanyament també introdueix canvis en la Llei de Plurilingüisme per a les zones de predomini castellanoparlant. En concret, s'elimina l'obligatorietat, en aquestes àrees, que almenys el 25% dels continguts lectius siguen en valencià.
En contra de totes dues qüestions es posiciona el Comitè Econòmic i Social. Sobre la suspensió del Plurilingüisme en les zones castellanoparlants, aquest organisme consultiu estima que "no hi ha justificació perquè l'Administració educativa, amb caràcter universal, impedeixi la formació de l'alumnat en un dels dos idiomes de la Comunitat Valenciana, pel simple fet de residir en 'termes municipals de predomini lingüístic castellà".
Pel que fa a l'eliminació del Consell Social de les Llengües, el CES advoca per la seua continuïtat, en la mesura que es tracta d' "un espai de participació social en la cultura recollit en l'article 9.4. de l'Estatut d'Autonomia i sense incidència pressupostària en la dotació dels capítols de despesa assignats a la Generalitat". A parer de CCOO, el dictamen del CES resulta rellevant perquè "es fa ressò de l'opinió de gran part de la societat valenciana".
Tanmateix, els representants de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV, patronal valenciana) dins el CES es desmarquen del dictamen crític. En concret, en el seu vot particular manifesten que tot i "respectar i valorar la riquesa lingüística d'aquesta Comunitat i defensar la normal convivència de les dues llengües oficials (...), a la vista que el plurilingüisme ha estat polititzat i ideologitzat en excés, la CEV no desitja posicionar-se sobre aquest àmbit, com tampoc ho va fer quan el projecte plurilingüe va ser implantat".
El Comitè Econòmic i Social és una institució de caràcter públic, integrada en el conjunt d’institucions que, de conformitat amb l’article 20.3 de l’Estatut d’Autonomia, formen part de la Generalitat Valenciana. És una institució consultiva que emet informes i dictàmens en matèria econòmica, sociolaboral i d’ocupació.