La figura d'un fantasma imaginari recorria la jornada nacional de l'Aplec del Puig. No era cap dels monstres valencians. Ni Butoni, ni tampoc la Quarantamaula, ni, fins i tot, l'Home del sac havien deixat la seua vida nocturna per espantar a plena llum del sol les ments dels assistents als actes d'afirmació valencianista i sobiranista celebrats al municipi de la comarca de l'Horta. L'espectre vestia una samarreta que combinava el blau de la gavina i un verd ultradretà. A les seues mans, duia unes tisores que amenaçaven de retallar els drets lingüístics dels habitants del País Valencià.
L'ombra de les destralades a la llengua pròpia per part del nounat executiu del PP i l'extrema dreta Vox al territori valencià ha estat present durant els mítings de la Comissió Aplec del Puig, integrada per Esquerra Republicana del País Valencià, Intersindical Valenciana, Escola Valenciana, Decidim, Bloc d'Estudiants Agermanats, Bloc i País, Plataforma per la Llengua, Jovent Republicà, Poble Lliure, i Més-Compromís. «Tenim un govern de la vergonya. Un Consell que fa de l'odi, de la ignorància i la incultura la seua bandera», ha expressat Amparo Piquer, secretària general de Més-Compromís, a l'esdeveniment polític dels valencianistes.
Reconstruir Compromís, lluitar pel país
Sota el lema definitori «en defensa pròpia» i amb 1.500 persones concentrades a l'esplanada del Monestir del Puig, icona històrica i espiritual del nacionalisme valencià, la nova comandant del soci majoritari de la coalició Compromís ha reivindicat la lluita quotidiana contra l'aliança governamental entre els populars i els filofeixistes: «La dreta i l'extrema dreta estan desbocades, hem d'esforçar-nos, cada dia, per a tornar a fer-los fora de les institucions». «El poble valencià no mereix aquest Consell indigne i, per això, Compromís serem la millor oposició al pitjor govern. I entre totes i tots construirem la millor alternativa per al futur del nostre país».
Amb les peces que conformen el teixit valencianista de Compromís necessitades de didal i agulla, amb Iniciativa immersa en una transició agitada i Més en un procés de relleu ideològic i de lideratges, Piquer, l'aspirant oficialista a encapçalar Més-Compromís al pròxim congrés els nacionalistes valencians, ha apostat perquè «les diverses organitzacions que conformen Compromís es solidifiquen per a ser una ferramenta encara més útil al poble valencià». «Hem de superar aquesta fase d'indefinició des del respecte a la diversitat i també des de l'ambició», ha proclamat.
«Vull un Compromís on capiguem totes, un Compromís obert a tota la societat valenciana que comparteix amb nosaltres el valencianisme, la justícia social, l'ecologisme, el feminisme, l'antifeixisme, la lluita per l'equitat», ha advocat, al mateix temps que semblava convidar de manera implícita a Esquerra Unida del País Valencià i Podem a unir forces. «És el moment de repensar-nos i afrontar debats interns que ens duguen a conclusions que enfortisquen aquest projecte polític», ha afirmat sota l'atenta mirada d'Alberto Ibáñez, diputat de Compromís al Congrés per Iniciativa del Poble Valencià, i altres figures de la formació ecosocialista.
L'altra diputada valencianista a la Cambra Baixa espanyola i antiga màxima dirigent de Més, Àgueda Micó, ha pres la paraula per defensar el projecte polític hereu de les sigles del Bloc «com a un moviment nacional de construcció de la sobirania del poble». «Cal treballar per valencianitzar l'Estat», ha expressat, mentre s'apel·lava «a la resistència enfront un país uniforme i acomplexat» per part de Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts Valencianes i referent polític de Més. «Tornarem a construir un país més culte, més feliç i els tirarem del poder», ha agregat acompanyat dels diputats al Congrés Vicenç Vidal, de Més per Mallorca; Jorge Pueyo, de la Chunta Aragonesista; i Íñigo Errejón, de Más Madrid. També han estat presents Rubén Cela, del BNG, i Elba Blanca, d'Eusko Alkartasuna, un dels components d'EH Bildu.
L'Aplec del Puig de Més-Compromís ha servit per a reconèixer el treball d'associacions com ara Soterranya, premiada pel programa "Bicis per a tots" i consistent en distribuir bicicletes a persones necessitades perquè puguen desplaçar-se per la ciutat. L'altra guardonada ha estat Fonèvol, una associació de mirada feminista víctima del masclisme més recalcitrant per la seua lluita incansable per fomentar la participació de les dones en les festes de Moros i Cristians d'Alcoi en condicions d'igualtat.
El premi Més d'Honor a la trajectòria política en el valencianisme ha recaigut en el castellonenc Josep Castell, militant incansable de l'àrea supracomarcal de la Plana. Fundador d'Esquerra Independent de Castelló, una de les llavors que han portat al naixement de Més-Compromís, ha destacat també per participar de la fundació d'un dels primers moviments en defensa dels drets LGTBI al País Valencià.
Castell ha compartit guardó amb la xativina instal·lada a Alacant, Carme Jorques. Més-Compromís ha volgut reconèixer la infatigable feina de Jorques per «ampliar el projecte valencianista a les comarques de sud a través de l'art i la cultura». Catedràtica de Plàstica i Visual, ha sigut una artista molt reconeguda per al valencianisme polític, que ja li va atorgar l'any 2022 el premi Miquel Grau de Compromís per Alacant.
Exclamació sobiranista
Mentre la militància de Més-Compromís emprenia la marxa valencianista entre València i el municipi del Puig com a preludi de l'acte polític del seu aplec, la nounada Comissió Aplec del Puig celebrava la fira d'entitats i protagonitzava un acte polític de mirada plenament sobiranista. Tot amb el propòsit que la unió cooperativa d'aquestes organitzacions puga traduir-se amb el temps en un projecte polític més consistent. O, si més no, aquest és l'objectiu d'alguns dels participants. Sense rivalitat amb l'aplec de Compromís, una de les intervinents ha estat Mònica Àlvaro, diputada a les Corts Valencianes pels valencianistes i estàndard mediàtic del corrent sobiranista Bloc i País.
«Diuen que volen cercar a tots i a totes aquelles que diguem País Valencià. Cal respondre que som ací, valents i valentes, i que vinguen a buscar-nos», ha expressat Álvaro en un míting on han estat presents els pares del jove independentista i antifeixista assassinat per una colla de neonazis, és a dir, Guillem Agulló i Carme Salvador. «La lluita per l'alliberament nacional no pot ser en solitari. La posició del País Valencià al món és amb els pobles oprimits», ha demanat Zahia Guidoum, qui ha defensat la causa palestina i ha acusat les potències de l'OTAN de «tancar els ulls davant d'un genocidi».
La defensa dels drets lingüístics, de la cultura pròpia i de la identitat nacional del País Valencià han impregnat els discursos de l'aplec celebrat a la muntanyeta del Patà, d'un acte de reafirmació nacional hereu d'aquell organitzat en un primer moment pel Partit Socialista d'Alliberament Nacional i posteriorment per Esquerra Republicana del País Valencià. Les senyeres amb el terme de País Valencià i les estelades eren els amulets nacionals contra el fantasma invisible, de caràcter imaginari, que ha planat sobre els dos aplecs del Puig: l'obra del Consell de PP i Vox contra la llengua pròpia dels habitants del País Valencià, la tornada als temps de la foscor lingüística.