Quan Stefan Kai Schaal va decidir que volia guanyar més diners en el futur, es va demanar una excedència. Una de llarga. L’investigador va necessitar més de dos anys per integrar la seva nova vida alemanya, sense problemes i discretament, en la seva vella vida americana.
Els caps de Schaal, la Universitat de Southern California (USC) a Los Angeles, van ser complaents. Van concedir al cèlebre científic informàtic l’excedència en ple semestre –un període sabàtic que havia sol·licitat el mateix dia que el van tirar de casa i la seva esposa va presentar demanda de divorci, al cap de nou anys de matrimoni.
D’això fa sis anys. I va anar seguit d’una batalla legal entre cònjuges en el curs de la qual Schaal, que ara té 56 anys, va haver de revelar els seus ingressos als tribunals de Califòrnia. Der Spiegel ha tingut accés a aquests i altres documents, els quals revelen més que la mera situació financera del catedràtic de ciències informàtiques alemany. I el que revelen és en quina mesura la globalització de la ciència l’ha feta vulnerable. I també revelen com es poden crear punts foscos en un sistema de per si confús, forats legals que una persona llesta i creativa pot utilitzar en benefici propi.
Una persona com ara Stefan Schaal.
Aleshores, la Societat Max Planck projectava un nou institut a Tübingen, on Schaal n’esdevindria director. Era una oportunitat excel·lent per a Schaal, i va acceptar l’oferta de treball de l’Institut Max Planck per a Sistemes d’Intel·ligència --ara bé, conservant el seu estatus la USC. Schaal volia aquell càrrec glamurós de Tübingen però sense haver de renunciar a la platja de Santa Mònica. Això no té res d’extraordinari: en definitiva es considera un plus de prestigi quan els científics treballen a nivell internacional.
Però, a partir d’aquell moment, Schaal va ficar tota la seva energia a fer veure que una i altra de les seves ocupacions –totes dues, ocupacions principals-- eren l’eix central del seu treball científic. I, pel que es veu, el seu èxit en ambdues feines era tan aparent que cap de les dues institucions no es va adonar del que Schaal feia. "Fins fa poc no havia cridat la nostra atenció que Schaal tenia dedicació exclusiva i remunerada a l’Institut Max Planck" va dir un portaveu de la USC. En aquests moments la Universitat està examinant la situació per veure si s’haguessin de prendre mesures.
Una portaveu de la Societat Max Planck –societat finançada pels contribuents-- va dir que "no seria apropiat" per a un director tenir més d’un treball quan un d’aquests llocs requereix el 100 per cent de la jornada laboral del titular. Al mateix temps, no obstant, la societat considera improbable que una plaça de professor als Estats Units ocupi més del 75 per cent de la jornada laboral del titular –un salconduit virtual per als qui volen conservar dos llocs de treball.
El mateix Schaal en diu un "acord d’allò més net" entre dues institucions i que es tracta de "la típica cooperació amb complementàries d’investigació". Més tard, va indicar en un comunicat: "Jo procuro complir amb les meves obligacions envers totes dues dues institucions", i afegia que l’Institut Max Planck per a Sistemes d’Intel·ligència li paga els viatges a Califòrnia. Dels documents es desprèn que la USC cobria les seves despeses per les estades a Tübingen.
Però els documents també fan avinent que el professor de Los Angeles no es podria clonar amb tanta facilitat. Hi havia irregularitats financeres, mitges veritats i un ús enginyós –i balafiador-- de fons públics.
Possibles pagaments irregulars
El 2012, per exemple, els expedients judicials mostren que a Schaal se li van reemborsar per duplicat dos viatges, si més no, des de Los Angeles a Alemanya i les tornades corresponents. L’Institut Max Planck va pagar 14.000 dòlars només pels vols, mentre que la USC –fent servir fons públics-- en va pagar 3.500. D’acord amb els registres, hi va haver més reemborsaments problemàtics de despeses vàries en què va incórrer el catedràtic, com ara el seu allotjament a Los Angeles després del divorci.
Un dels advocats de Schaal sosté que el seu client va reemborsar a la USC 10.000 euros aquell mateix any per possibles pagaments irregulars. La USC ha dit que té intenció d’investigar aquest assumpte.
La carrera professional a dues bandes de Schaal, que li fa guanyar fins a 350.000 dòlars l’any, i que inclou dietes molt generoses, mostra quant difícil que s’ha tornat per a les institucions acadèmiques controlar les seves prestigioses plantilles.
Durant la seva excedència, Schaal va dirigir un equip per desenvolupar el sistema de control d’un robot de salvament que fos capaç d’arribar a llocs de difícil accés durant un sinistre i que poguessin resultar massa perillós per a bombers i més personal d’emergència. L’Agència de Projectes Avançats per a la Defensa [DARPA, per les seves sigles en anglès], que pertany al Departament de Defensa dels EUA, va organitzar un concurs que es deia el Desafiament de la Robòtica. L’objectiu era que els participants dissenyessin un robot capacitat per sortir-se’n en una desafiant cursa d’obstacles.
La DARPA va proporcionar finançament a un cert nombre d’equips participants en l’elaboració del dit robot. Treballant juntament amb Sarcos, aleshores una filial de Raytheon, l’equip de la USC rebria tres milions de dòlars. El guanyador de la competició, programada per al juny de 2015 a Los Angeles, rebria dos milions addicionals.
Però l’equip USC-Sarcos no va superar la primera fase del projecte, i la DARPA li va rescindir el finançament al juny de 2013. En aquell moment, al grup d’investigació ja se li havien assignat vora 18.000 milions de dòlars. Gil Pratt, que estava al càrrec del concurs en DARPA, diu que la culpa la rescissió de la subvenció la van tenir alguns errors en el disseny.
Quan no fa gaire se li va preguntar pel projecte, Schaal d’entrada s’hi va referir com a una cosa "genial". Més tard, però, quan la conversa va girar cap a la suspensió de fons per part de la DARPA, ho va tractar de "bagatel·la".
Avant amb la doble vida
A pesar de tot, Schaal va decidir utilitzar el robot elaborat pel seu equip, batejat com a Athena, pensant en la cobertura mediàtica. Pel desembre de 2014, mig any abans de la final del concurs, en una cadira de rodes, Athena va ser transportat a Los Angeles i aleshores, voltat de càmeres de televisió, va ser facturat en un vol a Frankfurt. Els comunicats de premsa de l’Institut Max Planck i la Universitat de Southern California van festejar Athena com el primer robot passatger d’una línia aèria de la història.
És possible, però, que la funció primordial del robot fos d’ajudar a mantenir la doble vida de Schaal. L’estiu de 2013, Schaal va sol·licitar un any més de permís retribuït de la USC. En el resum amb què va acompanyar la seva sol·licitud, va escriure que el projecte Athena "demostrava que dirigir dos grups d’investigació repartits entre Alemanya i Los Angeles és factible".
Feia només poques setmanes des que el flux de diners de la DARPA s’havia estroncat, i no obstant això Schaal continuava fanfarronejant sobre el tema als seus superiors: el robot humanoide desenvolupat pel seu equip amb fons de la DARPA estaria a la disposició tant dels investigadors de la USC com dels del Max Planck, remarcava.
La seva carta va produir l’efecte desitjat. El seu directe superior, Gaurav Sukhatme, cap del departament de ciències informàtiques, va deixar per escrit que "donava el seu suport més ferm" a la petició de Schaal d’una pròrroga del seu període sabàtic. Sukhatme va escriure que la universitat, a més dels tres milions de dòlars en fons per al desenvolupament, potser també podria recaptar els dos milions del premi en efectiu del concurs de la DARPA.
En la correspondència entre els membres del cos docent, s’hi descrivia Schaal com "un acadèmic respectadíssim" i "un dels principals experts del món en robòtica". Fins i tot durant el seu temps d’excedència, havia "complert satisfactòriament i completament amb les seves obligacions envers la USC." Cap d’aquest memoràndums de juliol i agost de 2013 no fa esment del fet que el finançament de la DARPA li havia estat derogat. No va comunicar Schaal als seus superiors que guanyar els diners del premi era impensable? Que les ajudes s’havien esgotat? Diu Schaal: "Els meus col·legues de la USC n’eren sabedors sense necessitat que jo els ho indiqués expressament".
I se li va prorrogar l’excedència sense el més mínim problema.
Al cap de poc temps, l’hàbil científic de la computació va trobar encara una altra feina més: com a auditor de comptes aficionat. Pel desembre de 2014, Schaal va fundar la societat mercantil SKS Autonomous Systems Inc. a Reno, Nevada. Durant els seus tràmits de divorci va declarar que havia fet servir l’empresa per reduir impostos. Pel que es veu, li va servir com una mena de "banc mercantil" va dir Schaal, per ocupar-se de pagaments que anaven associats a l’Institut Max Planck de Tübingen. Schaal va canalitzar la seva part dels beneficis de participació en un curs pràctic organitzat per un col·lega a Xile el desembre de 2015 a través de la seva empresa.
Reajustament de plantilla
Schaal no nega pas aquestes transaccions. Sostingué que l’organització de cada congrés implica un compte d’aquests i que tots els ingressos van ser tramesos als organitzadors. Schaal va dir que ells "van acollir amb satisfacció una solució financera tan barata i que ho sabien des del començament".
Però Michael Black, l’organitzador del curs pràctic, diu que no en sabia res. I Schaal ni era present a Xile ni va tenir res a veure amb la matèria abordada en el congrés.
Però la seva nova sòcia potser sí que en sap. Ella organitzava congressos per a l’MPI a Tübingen abans d’agafar la baixa per maternitat al setembre de 2016.
Michael Black diu que ell no tenia ni idea que Schaal treballés amb dedicació exclusiva a la USC, malgrat que tots dos homes havien estat codirectors de l’Institut Max Planck per a sistemes d’Intel·ligència en els primers temps. Black, d’altra banda, també va dirigir l’institut de 2013 a 2015.
L’home és un investigador exemplar, l’esperit de la Societat Max Planck. A Tübingen, Black va desenvolupar programari que pot produir un model en 3-D del cos d’una persona a partir d’una fotografia, la qual cosa és molt útil tant per a la indústria tèxtil com per a les forces de seguretat.
Com a spin-off resultant de les seves investigacions, Black va fundar Body Labs. La tardor de 2017, Amazon va comprar l’start-up, es diu que per més de 50 milions de dòlars. Actualment Amazon està muntant un centre d’investigació a Tübingen, i es comenta que planeja donar feina a 100 persones.
Stefan Schaal no té pas patents tan lucratives com aquestes, ni spin-offs que s’hi puguin comparar. I diu que tampoc és el seu objectiu.
Potser, però, ha trobat un objectiu alternatiu: resajustament de plantilla. El dilluns després que Der Spiegel originalment publiqués l’article sobre Schaal, a començament de març, la Societat Max Planck va anunciar que li havien donat solta. Segons l’institut, ell "havia assumit llocs de treball incompatibles amb les normes i els reglaments de la Societat Max Planck". I afegia que l’institut estava considerant si estava en condicions d’obligar Schaal que retornés els salaris que hagués obtingut indegudament.