-Vostè dona per fet que Pedro Sánchez serà investit?
-Amb totes les cauteles que s’han de tenir quan es fa una anàlisi política, jo crec que sí, que hi haurà amnistia i que hi haurà investidura. Hi havia moltes condicions al mes de juliol, després de les eleccions, perquè això fos així. I a mesura com han anat avançant els fets, s’ha demostrat que aquestes condicions compten amb un terreny fructífer. I a hores d’ara, sobretot amb els últims discursos de Pedro Sánchez i amb el pacte escenificat amb Esquerra Republicana, trobo molt difícil que algun dels actors que queden per pronunciar-s’hi –Junts, PNB, BNG...– tombin això per manca d’acord.
-I si és així, pensa que la legislatura serà més o menys estable?
-No serà una legislatura massa menys complicada que l’anterior, que ja va ser prou complicada. També és interessant recordar que l’anterior legislatura pràcticament es va esgotar, tot i que hi havia la percepció que no arribaria fins al final. Alguns van explicar les raons per les quals la legislatura podria culminar als quatre anys, i s’han acabat complint, tot i que és cert que hi havia molts pronòstics que apuntaven en el sentit contrari. Però no ha sigut així. Ara, aquesta legislatura tindrà unes bases polítiques i parlamentàries diferents. Primer, hi ha una majoria més diversa que l’anterior. Junts entra en l’equació, quan en l’anterior legislatura pràcticament no va poder influir en el Govern. Això afegeix més complicació. I alhora, amb l’entrada de Junts dins del pacte per la investidura es reeditaria la majoria que va investir Pedro Sánchez l’any 2018. És cert que les condicions són una mica diferents, perquè ara hi ha una gran competició entre Esquerra Republicana i Junts, així com entre PNB i EH Bildu, que ho condicionarà tot una mica més, tenint en compte que l’any que ve se celebren eleccions al País Basc i que les de Catalunya s’hauran de celebrar com a tard en un any i mig.
-El resultat de les eleccions a Catalunya serà determinant per a l’estabilitat del Govern espanyol?
-Sense cap mena de dubte. Perquè llavors passarà una cosa que no sempre ha sigut comuna a la política espanyola: que els acords polítics a nivell estatal estaran en connexió amb els acords o les desavinences que hi pugui haver a nivell autonòmic. Allò interessant serà veure si una majoria que inclogui Esquerra Republicana i Junts aguanta o si canvien els equilibris al Parlament de Catalunya. Cal recordar que el PSC està en primera posició a hores d’ara.
-Imaginaria, en aquest nou període polític, un pacte a la Generalitat de Catalunya entre Junts i PSC?
-Això, en el nou panorama polític i a sobre després d’una amnistia, és més possible. Aquests anys Junts i Esquerra Republicana han estat condemnats a entendre’s, perquè encara estan patint les conseqüències de la crisi del procés. Un cop superada aquesta crisi potser hauran de retre comptes. O pot passar que Puigdemont renunciï al lideratge de Junts. O que a Esquerra Republicana sorgeixi una batalla entre Pere Aragonès i Oriol Junqueras i que això condicioni el partit. Tot això podria afavorir que el PSC es pugui entendre amb aquests dos partits, fins i tot per governar, com ja havia succeït abans del procés. L'amnistia canvia el mapa polític dels acords possibles.
-D’altra banda, pensa que, tal com diu la dreta, l’amnistia podria acabar passant factura al PSOE a mitjà termini?
-És un escenari possible. De fet, l’acord s’ha fet amb la intuïció que molts votants socialistes, tot i ser contraris a l’amnistia, són capaços d’acceptar-la si creuen que amb això es genera un escenari més estable que garanteixi el manteniment de l’agenda del Govern. Però, en canvi, si al final aquest acord genera un escenari inestable amb una política progressista que no es pot aplicar, això suposarà un cost molt important per a Sánchez i per al PSOE.
-Pel que fa a la dreta, pensa que aquest posicionament hostil, lligat a la incapacitat de pactar amb forces com el PNB, li anirà bé o pot ser una estratègia equivocada?
-No sé fins a quin punt això és una estratègia o és, senzillament, fruit de la incapacitat de trobar alternatives intermèdies. Veiem que Alberto Núñez Feijóo combina discursos molt rotunds amb sortides més puntuals que demostren que ell se sentiria més còmode amb una situació que li permetés l’entesa, fins i tot, amb els independentistes. El problema és que aquest possible dilema entre una posició més pragmàtica i una posició més rotunda contra el PSOE no sembla alimentar-se massa bé amb l’amnistia, que obliga el PP a prendre una posició més similar a la de Vox que a la d’altres partits. I amb això, Sánchez pot creure que si les coses no canvien mantindrà el PP a ratlla i obligarà els altres partits a entendre’s amb el PSOE. Però això només funcionarà si l’electorat del PSOE es manté. Si es desmobilitza, tot caurà i obrirà la porta al PP i a Vox.
-Per últim, s’està parlant molt de la pèrdua de força de Vox, que podria patir l’absorció d’una bona part dels seus votants per part del PP. Aquesta situació generada amb l’amnistia podria fer que Vox retinguera part del seu electorat? El partit ultradretà va saber aprofitar els fets d’octubre de 2017 per a guanyar suports...
-Poden passar les dues coses: que una part molt important dels votants de Vox pensin que l’única manera de fer fora Pedro Sánchez és concentrar el vot al voltant del PP i que, alhora, el PP no pugui tenir posicions que allunyin aquests possibles votants que tornen al partit des de Vox. Però també pot succeir el contrari. Si Núñez Feijóo no exhibeix una reacció molt dura contra l’amnistia, pot passar que aquesta reacció la protagonitzi Vox i que les transferències de votants perquè la dreta guanyi es redueixin.