A UNA BANDA...
• GEORGES SÉGUY
Secretari general del sindicat comunista CGT. Tenia 41 anys. Va signar els Acords de Grenelle del 27 de maig i va cridar els obrers en vaga a tornar a la feina.
• ELS CRS
Les Companyies Republicanes de Seguretat. Quaranta companyies d’aquest grup d’elit de la policia van ser usades simultàniament per reprimir els manifestants, amb ús abundant de gasos lacrimògens. Van tenir 656 ferits.
• CHARLES DE GAULLE
Tenia 77 anys. President de la República des de 1959. Contra l’opinió del seu primer ministre, Georges Pompidou, va preferir l’enfrontament al diàleg amb els qui anomenava la chienlit (el caos, la gossera, la vergonya). Convocà eleccions després dels fets de Maig, que va guanyar. Es retirà el 1969 i morí el 9 de novembre de 1970.
• WALDECK ROCHET
Secretari general del Partit Comunista Francès des de 1964. Tenia 63 anys. Es va negar a seguir una vaga general més enllà de les demandes sindicals. Tot i que 200.000 persones es van manifestar el 29 de maig pels carrers de París, va aturar les mobilitzacions. Criticà, però, la intervenció del Pacte de Varsòvia a Txecoslovàquia.
Morí el 1983.
I A UNA ALTRA...
• DANIEL COHN-BENDIT
Tenia 23 anys i estudiava a Nanterre. Creà el Moviment 22 de març i se’l començà a conèixer com a Dani el roig (era de pèl-roig). Expulsat de França el 22 de maig, va viure a Alemanya, va tornar a París clandestinament i va jugar al gat i a la rata amb les autoritats franceses fins que se l’autoritzà a residir legalment en territori francès l’any 1978. El 1984 s’adherí als Verds alemanys i és europarlamentari
des de 1994.
• ALAIN GEISMAR
De 28 anys. Secretari general del Sindicat Nacional d’Ensenyament Superior (SNE Sup) i ajudant en un laboratori de física. El 3 de maig va llançar la crida a la vaga general a les universitats. Posteriorment dirigí el grupuscle maoista Gauche prolétarienne i va ser empresonat l’any 1970. Més tard fou inspector general d’Educació nacional (1990) i membre del gabinet del Ministeri d’Educació en dos governs socialistes.
• JACQUES SAUVAGEOT
De 25 anys, estudiava art. Va ser un dels encarregats de negociar amb la policia. Detingut quan les forces de l’ordre van entrar a la Sorbona, fou després director d’una Escola de Belles Arts al nord de França. Va morir el 2017 d’un accident de trànsit i sempre va creure que l’error més gran d’una revolució es prendre el poder.
• JEAN-LUC GODARD
Tenia 37 anys. Director de cinema ja molt conegut en l’àmbit de la Nouvelle vague. Va participar (i segurament organitzà) el boicot al Festival de Cannes. El seu film La Chinoise (1967) prefigura les accions revolucionàries posteriors. A partir de 1969 es dedica al cinema polític amb el grup Dziga Vertov, però des de 1972 va tornar a un cinema més intimista.
• JAKIE EL KATANGUÈS
Jean Claude Lemire, afirmava haver estat mercenari al Congo i fou líder d’un grup anomenat els Katanguesos, format per aturats i marginals, extremadament violents. Es feia passar per estudiant sense ser-ho. Fou assassinat aquell mateix any i sempre hi ha hagut dubtes sobre si era (o no) un infiltrat.
• JEAN-PAUL SARTRE
De 63 anys, es va adherir a la revolta perquè la seva fama servís de paraigua als estudiants. Fou l’autor de l’eslògan “Elections, pièges à con” (Eleccions, trampes per a ases). L’any 1973 ajudà a fundar el diari Libération, que pretenia recollir l’esperit del Maig.
• ALAIN KRIVINE
27 anys. Secretari de redacció a l’editorial Hachette i dirigent trotskista. Fou empresonat durant uns mesos i continua essent militant de la Lliga Comunista Revolucionària.