-Aquest any es compleixen onze anys del TroVAM!, una iniciativa impulsada per la Valencian Music Association amb l'objectiu de superar la precarietat del sector i començar a bastir els fonaments de la indústria cultural valenciana. Quin balanç fa d'aquests onze anys?
Crec que han sigut onze anys molt positius. El Trovam va nàixer en un context en què el sector començava a organitzar-se, després d'unes dècades, les dels vuitanta i noranta, en què hi hagué moltes descoordinació.
La Fira va ser impulsada per la Valencian Music Association, perquè vam detectar que existia la necessitat de generar un espai de reunió i també de reconeixement. Del que es tractava era de traslladar al nostre territori iniciatives similars que ja es feien a altres llocs. L'objectiu era ser lloc de trobada i plataforma de difusió musical, en un moment en què la indústria discogràfica havia començat a pujar prou, a partir de la crisi de 2010. Hi havia una escena musical variada i diversa, multilingüe i amb diversitat de gèneres.
Amb molta il·lusió i ganes vam iniciar aquella edició, amb un suport públic limitat, però que, afortunadament, ha anat millorant. Portem ja quatre legislatures i els equips de govern i els tècnics, tant de la Generalitat com de l'Ajuntament de Castelló, l'han viscut com un pol de generació econòmica.
-En la seua crònica de 2016, el company Xavier Aliaga parlava de les jornades professionals i referia la necessitat de "trencar les cotilles de l'amateurisme i la precarietat i esdevenir una indústria capaç de generar ocupació i activitat econòmica". Diria que s'ha aconseguit això?
Des que es va posar en marxa el Trovam s'han aconseguit moltes coses, però encara hi ha molt de camí a fer. En molts àmbits s'han fet avanços: en les oficines de managment, promotores, música en directe... S'han fet passos perquè el teixit industrial siga cada volta més extens i resistent. El Trovam, d'alguna manera, ha servit per vertebrar tot el sector. És significatiu que quan vam començar érem sis o set empreses i ara, entre promotors, sales, festivals i managers, en som una setantena.
Crec que hem avançat moltíssim i hem assolit coses que ens situen a l'altura d'altres territoris. Continuarem avançant amb la mirada posada en el mig i llarg termini.
-Creu que al País Valencià es pot parlar ja d'indústria musical?
Jo parlaria d'indústria, sí. Sobretot, després de la pandèmia, en què moltes empreses van estar a punt de tancar, el sector es va arromangar. Les administracions van eixir al rescat de les empreses musicals i jo crec que podem parlar d'una incipient indústria musical; d'un col·lectiu que té cara i ulls, que dinamitza molta gent al llarg de l'any a través dels concerts en festivals, sales i iniciatives privades. Com a sector, ja ens veiem com una indústria.
-Fa tres anys de la pandèmia. Dirien que ja s'han recuperat?
La pandèmia va ser un moment molt dur en què algunes empreses van estar a punt de tancar. La crisi sanitària i les restriccions van mostrar les costures del sector. Afortunadament, les institucions públiques es van involucrar en el sosteniment de la cultura en aquell període. El 2022 les dades econòmiques ja indicaven una quasi plena recuperació. 2023 sembla que, pel que fa a sales, concerts i festivals, hi ha hagut prou volum de negoci i ingressos.
-En l'Anuari de la Música Valenciana. Any Zero el periodista Carlos Pérez de Ziriza escrivia, després d'enumerar els avanços de l'escena musical: "No tot és color rosa, clar: les dificultats estructurals encara es noten. La manca de segells discogràfics potents, d'altaveus mediàtics amb influència estatal, la sensació que tot és més fàcil a Madrid o Barcelona, també inclús a territoris als quals la llengua pròpia fa temps que genera un circuit amb el qual els músics es poden guanyar la vida". Quines són les assignatures pendents?
Crec que coincidisc en moltes de les coses que diu Carlos. Crec que en els últims anys hem avançat en la consolidació de projectes musicals que avancen cap a la professionalització. Ara bé, em sembla, per exemple, que hauríem d'avançar en l'estatut de l'artista.
En la programació hi ha previst el taller "L'Estatut de l'artista, minut i resultat". Digue'm vostè, quin és el minut i resultat?
Anem en la bona línia i a poc a poc es va consolidant un estatut que feia molts anys que dormia el somni dels justos. Gràcies als mateixos artistes, que s'han organitzat a escala estatal, i també als seus representants, s'han donat avanços significatius. Al capdavall, els artistes són la matèria primera de la nostra creativitat. Hem d'aspirar a un estatut com el que tenen en altres països, com ara França o Alemanya, on es tenen en compte les especificitats d'un treball que és, habitualment, intermitent.
-Diria que els i les artistes estan millor que fa onze anys?
Sí, tant pel compromís de les institucions amb la contractació d'aquests artistes, com per part de les empreses musicals. Cada volta les condicions són més bones. Ara bé, no està tot assolit i queda molta feina a fer.
-Què destacaria de l'edició d'enguany del Trovam?
Tot i que això será poc visible, és important destacar que aquesta és la primera volta que el Trovam compta amb una oficina tècnica per tot l'any. Es tracta d'una fita molt important, que ens situa a l'altura d'altres territoris. Des de febrer, hi ha un equip humà que s'hi dedica en cos i ànima. Podríem dir, en definitiva, que l'estructura s'ha professionalitzat.
Pel que fa a la resta, crec que igual que cada any tenim molta qualitat d'artistes, amb molta varietat estilística, també pel que fa a les propostes musicals que vénen de fora. També venen managers, promotores i agents molt importants de la indústria musical espanyola, com Robert Grima, el CEO de Live Nation Spain, que porta a artistes com Coldplay o Madona.
També m'agradaria destacar un programa formatiu destinat específicament a l'alumnat universitari que hem organitzat junt a Live Nation. Ells tenen un màster a la Complutense sobre gestió musical. El Trovam ha fet una programació específica pensada per a l'alumnat d'aquest màster i extensible a altres àmbits universitaris. Vindrà, de fet, gent de la UJI de Castelló i de Barcelona.
Aquesta proposta abunda en la nostra intenció que la fira siga molt més que una fira. Tenim programes formatius; el Trovam a l'escola, amb sis o set concerts als pobles d'interior; hem fet una col·laboració amb instituts amb FP de llum i so; hi hagué un concert a la presó d'Albocàsser...
A més, tenim les jornades sobre turisme i indústria musical, que celebrem a Benidorm, a Castelló i al Caixaforum de València.
-L'anterior administració valenciana va fer una aposta molt destacada, també en termes econòmics, per convertir el País Valencià en destinació dels grans festivals de música. Hi ha certa controvèrsia sobre l'impacte que aquest tipus d'esdeveniments tenen per al teixit creatiu local. El llibre Macrofestivales. El agujero negro de la música de Nando Cruz posa el dit a la nafra. Què en pensa?
Crec que a voltes es passa per alt que l'estratègia de Valencian Mediterranean Music no només aposta pels festivals, sinó que també aposta per altres models i propostes musicals, en formats més reduïts. Un exemple d'això és Singing in the cave, a la Vall d'Uixò, que és un model de festival molt diferent.
És evident que els macrofestivals tenen una capacitat de tracció molt important i que mouen molts professionals, molt de públic i generen molta activitat econòmica. Però seria reduccionista dir que només hi ha macrofestivals, perquè hi ha moltes més alternatives.
-Quina és la salut de les sales mitjanes i xicotetes?
Les sales de música van ser de les que pitjor ho van passar durant la pandèmia. No es consideraven, des del punt de vista legal, com espais culturals, sinó exclusivament d'oci. Tres anys després la sensació del sector és que la gent està tornant a les sales. Perquè és veritat que ara estan molt de moda els macrofestivals, però també hi ha un públic que cerca una experiència més íntima, no tan grandiloqüent. I això ho poden trobar a través de les sales, i no tant els festivals.
Hi ha una reivindicació jo crec que molt encertada per part de les sales per accedir a ajudes públiques. Perquè, al capdavall, són espais de cultura, on es genera economia. Si altres sectors econòmics reben ajudes -i penso en el taulell, en les bateries...- per què no haurien de rebre també les sales?
-Iniciatives com el Circuit Cultural Valencià (en el qual participen 83 ajuntaments i dues universitats), les ajudes a la creació i la internacionalització o l'obertura dels grans espais culturals valencians als músics autòctons han contribuït a la professionalització del sector. Quina importància ha tingut la tasca gestora de l'Institut Valencià de Cultura en l'enlairament de la indústria musical feta al País Valencià?
Totes aquestes iniciatives han sigut molt importants. Precisament durant la fira celebrarem l'assemblea anual del Circuit Cultural Valencià. Anem a fer pitching de projectes musicals amb continguts de tot arreu però especialment de la Comunitat Valenciana. També volem que les agències de managment puguen presentar els seus projectes al Circuit Cultural.
En línies generals, hi ha hagut molt bona sintonia entre el sector i l'IVC. Per exemple, el propi sector ha participat en la redacció de les bases, perquè hi havia moltes coses -per exemple, les ajudes a producció discogràfica-, que estaven obsoletes..
-L'actual estat de salut de l'escena musical valenciana hauria estat possible sense el suport públic en aquests darrers anys?
Sobretot, diria que s'ha produït una confluència: en un moment en què la indústria començava a estar madura i prenia consciència i força, s'ha donat la circumstància que hi ha hagut una administració sensible i conscienciada. Per tant, hi ha hagut un suport mutu. Crec que l'administració, sense l'enfortiment del sector, sense la connexió sectorial, no hauria pogut organitzar moltes de les coses que s'han fet.
-La conselleria de Cultura ja ha anunciat que hi haurà canvis en les direccions adjuntes de l'IVC. L'acomiadament de Marga Landete es dona per descomptat. Li preocupa els canvis que es puguen produir?
Amb els directors adjunts que fins ara hi ha hagut a l'ICV hem tingut molt bona sintonia i hem treballat positivament.
Estem a l'espera de reunir-nos amb els nous responsables. Tenim ganes d'explicar el que fem i escoltar el que ells volen dir-nos. Fins ara només hi ha hagut una reunió amb el sector cultural general, una primera presa de contacte. El que nosaltres ens agradaria traslladar és que el Trovam és una aposta estratègica en benefici de la música i dels professionals que hi treballen i això hauria d'estar més enllà de les ideologies.
Respecte dels acomiadaments, veiem amb preocupació que s'acomiade gent que té un contracte en vigor. La cultura, com l'educació o la sanitat, hauria d'estar fora de la lluita partidista. Ens preocupa el temps que pot passar fins que hi haja una nova direcció. Els terminis, en l'administració, són massa llargs.
Està previst que aquest dijous, en la inauguració, estiga present el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. Mai cap president no havia inaugurat el Trovam. Quina sensibilitat espereu de la nova Generalitat?
Efectivament, fins ara no havia vingut cap President de la Generalitat. Enguany vam explicar a Presidència el que estàvem fent des del Trovam per consolidar la indústria musical i els va semblar fantàstic. Van assegurar que ells estan a favor de reforçar el model que nosaltres els proposem. Coincidim en la necessitat d'acompanyar i impulsar aquest sector cultural. M'agradaria pensar que hem arribat a un moment de maduresa democràtica en què les coses es poden parlar, opinar i argumentar.