«És una guia dels meus pols d’atracció», reconeix Maria Barbal sobre aquesta nova obra. Tots els contes no és només l’aplec en un sol volum tres relats inèdits, vint d’esgarriats per diferents publicacions i els 68 editats en volums més o menys vius a les llibreries -que ja seria un esdeveniment literari, tractant-se de la Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2021. És també una nova forma de mostrar la literatura de Barbal: L’escriptora i traductora Carme Arenas ha reendreçat tots els contes agrupant-los «per unitats temàtiques» i això permet mirar-se els contes -i, per extensió, la literatura- de Barbal d’una manera diferent, que fins i tot ha sorprès l’escriptora, segons suggeria en roda de premsa: «Realment em passa que, sobre els pols d’atracció de la meva literatura, sovint hi veuen més els altres des de fora que jo des de dins». En tot cas, destaca que «la classificació ha estat útil perquè jo no hauria sabut per on començar».
Les èpoques de Barbal
La Premi d’Honor va reconèixer que el llibre havia estat una idea de la seua agent literària, Berta Bruna, que l’editora de Columna, Glòria Gasch va acceptar de seguida amb il·lusió. De bon començament, reconeix Barbal, se li va fer «una muntanya» pensar que havia de trobar tots els contes disseminats per revistes, diaris i antologies diverses: «No he estat prou ordenada i n'hi havia alguns que veia difícils de trobar». La feina de Carme Arenas i l’editorial la va deslliurar d’aquest neguit. Però a l’autora també li preocupava encarar-se als contes escrits fa gairebé quaranta anys: «M'inquietava com llegiria jo els meus primers contes i quins intents potser faria de reescriure'ls. Alguns contes dels vuitanta ara no els hauria escrit d’aquella manera. Per exemple, «Excursió als estanys» m'agrada especialment però ara el trobo molt llarg. Amb la meitat tindria més força», confessava Barbal.
Per sort, Barbal va acabar donant el vist-i-plau al projecte: «Finalment vaig pensar que havia de ser permissiva amb l'escriptora que vaig ser». El resultat, segons Glòria Gasch, és "una nova cosmovisió de l'obra de Maria Barbal".
Maria Barbal: "Havia de ser permissiva amb l'escriptora que vaig ser"
Amb l’el·laboració de Tots els contes, Barbal s’ha vist obligada a fer una dissecció pròpia dels relats en diverses etapes. La primera, la dels contes de La mort de Teresa, «estan escrits de manera molt espontània, i són molt immediats (amb coses que m'explicaven o que havia viscut jo mateixa feia poc)».
Un segon grup són els relats escrits als anys noranta. Si bé els anteriors volums de contes recollien relats que no tenien res a veure els uns amb els altres, els d’aquesta època ja són pensats «per a un llibre de relats»: Ulleres de sol, per exemple, «reunia contes sobre persones o objectes bessons». Un altre llibre juga amb les estacions.
Els contes de la dècada del 2000 serien un tercer grup: per a escriure els contes, Barbal «Partia d’un llistat molt gran d'idees i les anava triant a mesura que veia que podia fer un conte. Són molt pensats».
Un quart grup seria el dels contes «obligats», diu Barbal. Els fets per encàrrec, com el que va escriure per un llibre de contes de Nadal, o el que va escriure per al volum Dones soles, coordinat per Carme Riera, o un altre sobre Lleida i els refugiats. «Un conte obligat -explica Barbal- xoca amb el teu procés de creació. No surt d'una imatge que té molta força i pots anar perfilant. És un tema que has de tocar obligatòriament. Sempre m’ha fet mandra escriure’ls, però de vegades el resultat ha estat molt satisfactori, per mi».
El cinquè grup de contes inclou «aquells que abandones i després recuperes», diu Barbal. Entre aquests n’hi ha un d’inèdit que ara l’escriptora ha acabat per aquest volum: «És el cas de ‘Por de volar’, que és bastant llarg. No sabia si seria la llavor d’una novel·la o un conte». Finalment, Por de volar ha vist la llum, com també El nen de les baldufes i Despertar.
Per fi.
La divisió de Carme Arenas
Tot fugint de la convencional ordenació cronològica i de l’anàrquica estructuració alfabètica, Carme Arenas ha buscat una divisió temàtica que no té per què ser perfecta ni intocable però implica -i ofereix- una lectura nova. Arenas reconeixia en roda de premsa que «hi ha contes que podrien anar a diversos temes» perquè «hi ha temes que apareixen de manera recurrent». Arenas ha triat el que predomina en cada cas però alerta que no són excloents i molts relats podrien anar a diversos sacs.
L’estudiosa de la literatura de Barbal destaca també que alguns contes «donen pistes de les novel·les que vindran després: la narrativa curta és un banc de proves per a una novel·la posterior».
Sobre la divisió temàtica, Arenas espera «que afavoreixi un major comprensió de l'abast i importància literària d’aquests contes».
Els relats han quedat finalment dividits en onze apartats. El primer el titula D’humana natura i inclou els contes on destaca «la humanitat dels personatges, una de les coses que la Maria Barbal ha recalcat més en les seves obres, tan curtes com llargues». El segon és La importància dels orígens. Aquí hi entren molts dels contes de la primera fase de la literatura de Barbal, aquella «centrada en el Pallars nadiu» en la qual es descriuen «usos, costums i problemàtiques relacionades amb l’origen», i també amb el perill de distanciar-se. Com deia Raimon «qui perd els orígens, perd identitat».
Molts dels contes d’aquest apartat també podrien estar en el següent, El món de Muntanya. Aquí s’hi troben "Bella, bruixa, estimada", publicada als Marges; «Jo em quedo», «La novena», «La serp», «Ninou» i «Pastor de professió».
El següent apartat, Protagonistes, inclou aquells contes on, segons Arenas, «interessa més el personatge que la història». D’amor i enamoraments és el que inclou més relats. La novetat en el tractament del tema per part de Barbal «és com es tracta l’amor», d’una manera desromantitzada, «sempre és un amor amb pegues i vicissituds».
En el paradís del record inclou peces on la memòria és central però «no per això són nostàlgics», aclareix Carme Arenas.
Amistat duradora? és el sisè apartat. «L’interrogant ho diu tot», assenyala Arenas: «L’amistat no és el que semblava i de vegades es trenca o s'espatlla».
L’apartat Captures aplega contes on «una imatge o un flaix és el que determina el conte, un punt de llum» que centra la narració o queda gravada a la ment després de la lectura.
Família: és també un dels temes centrals en relats i novel·les i també rep un tractament acrític o convencional: «No es tracta mai d’una família ideal ni tampoc molt desgavellada sinó amb aspectes molt comuns a moltes famílies» en un espai i un temps concrets.
Les Reaccions Insòlites donen per un altre apartat amb nou relats: Són «canvis inesperats» que es converteixen en protagonistes dels relats.
L’últim apartat reuneix els contes més destinats a un públic infantil. Es diu Per a totes les edats perquè «no són típicament infantils sinó amb pes literari i de contingut: Poden ser llegits per menuts i per pares i avis».
I han de ser llegits per fills, pares i avis. Tots els contes.