Que la infantesa dels literats és fonamental per a la seva obra ja ho sabíem. Però l’expert Bernard Alavoine, ho aplica a la seva anàlisi sobre un autor de noir com és Georges Simenon.
Li ho confessa a Àlex Martín Escribà a Interrogatoris: “La novel·la autobiogràfica Pedigrí (Pedigree, 1948), que relata la infantesa del novel·lista, és considerada, a més, la matriu de l’obra novel·lesca. El que sí que és remarcable són els vincles que es poden establir entre Pedigrí i un gran nombre de novel·les de Simenon: també descobrim en aquesta autobiografia escenaris i atmosferes que reapareixeran directament, o de manera transposada, en totes les novel·les. (...) Tant en el camp dels colors, com en el de les olors i en el dels gustos culinaris, Simenon va subscriure les observacions que jo havia pogut fer: aquest material sensible absorbit durant la infància li va proporcionar molts elements de la seva obra novel·lesca. ”
Alavoine també descriu els trets humans i petitburgesos que fan del comissari Maigret un home proper al públic. Una d’aquestes característiques es veu molt bé a Les vacances de Maigret (Navona, 2022): «Les vacances que fa amb la dona -diu Alavoine- també són força modestes: la majoria de vegades les passa en una pensió o en un petit hotel, s’estima més un balneari com Vichy o un petit port de la costa de Normandia».