—Com viuen els municipis com Salou les èpoques que no són d’alta intensitat turística?
—Les vivim amb absoluta normalitat, com qualsevol altre municipi. A l’estiu tenim molts visitants i tots els establiments estan oberts. Però la resta de l’any, amb menys visitants, vivim amb normalitat. La nostra preocupació és que els nostres veïns i veïnes puguin tenir un contracte laboral molt més ampli i trobin molta més estabilitat. Per això treballem en la línia de buscar noves inversions que puguin donar una nova oferta que no sigui, estrictament, la de sol i platja. I poder rebre així altres tipus de turistes. Per això estem incidint en el turisme esportiu. Tenim un conjunt d’instal·lacions que acullen esdeveniments esportius molt importants i que són molt visitades.
—Per exemple?
—Per exemple, amb el Mundiavocat, la Copa Mundial de Futbol d’Advocats, un torneig internacional que vam crear el 1983. Hi van venir més de 3.000 advocats d’arreu del món, de més de quaranta països, i s’hi van estar deu dies. Això és un volum important i és el que tenim a l’hivern. És menys intens que l’estiu, però ve gent i continuem treballant. Però no és suficient. Per això treballem també de manera intensa per la construcció del Hard Rock Entertainment. Tenim Port Aventura, que ens ajuda a desestacionalitzar. Però amb aquest nou atractiu turístic dedicat a l’oci, en el sentit més ampli de la paraula, també amb capacitat per acollir congressos, podem desestacionalitzar l’economia, que és la nostra gran preocupació. Volem que els veïns de Salou puguin treballar durant tot l’any. Aquest és l’objectiu: millorar la qualitat de vida.
—Aquest objectiu depèn estrictament de les institucions municipals o també hi ha altres actors interpel·lats?
—Els equipaments esportius que tenim, com els de golf, que també funcionen durant tot l’any, són privats. El complex esportiu Futbol Salou, amb vuit camps, amb un futur petit estadi i amb un altre futur camp de rugbi també és privat. El club de tennis, que ha fet una remodelació important de les seves instal·lacions, també és privat. Nosaltres, des de l’àmbit públic, tenim tres pavellons esportius que els posem a disposició dels 27.000 habitants que tenim i de qualsevol esdeveniment que es vulgui organitzar. I també estem desenvolupant un sector urbanístic, el 04, a l’espera de construir una ciutat esportiva per donar servei als nostres esportistes i pensant a tenir diferents equipaments esportius per atraure esportistes, no només professionals, també amateurs, per practicar qualsevol mena d’esport. Al final, a Salou sempre fa bon temps. A Suècia o Noruega mai no fa més de 10 graus, que és la temperatura més baixa que nosaltres tenim a l’hivern. Per tant, quan venen a l’hivern, estan com a l’estiu a casa seva. I això és un avantatge per a nosaltres.
—Aquesta línia de treball l’han marcat vostès o algun altre municipi?
—Diversos municipis treballen el turisme esportiu per diversificar l’oferta i per desestacionalitzar l’economia. Salou té tres certificacions. La primera, la de la modalitat de futbol, que vam rebre el 2013. El 2016 vam obtenir la de vela lleugera i ara tenim la de cicloturisme. I treballem per tenir-ne de noves. Optem per l’especialització en el turisme esportiu fora de la temporada alta.
—Hi ha alguna aliança intermunicipal per estudiar aquesta via o alguna altra adreçada a desestacionalitzar l’economia?
—Nosaltres mateixos vam proposar, amb els vuit municipis turístics més importants de l’Estat espanyol [entre els quals hi ha Benidorm, Calvià, Lloret de Mar i Salou], la creació d’una Aliança de Municipis Turístics. Perquè ens hem convertit en un lobby i hem d’exercir-ne. Aquests vuit municipis creen un espai de reflexió per tal de millorar les nostres destinacions. També tenim l’ITH, Institut Tecnològic Hoteler, que ens fa coordinació i ens aglutina el sector privat. És una simbiosi molt positiva per tenir el lideratge com a lobby.
—Això inclou també les reivindicacions per un nou model de finançament municipal?
—I tant. El reclamem de manera individualitzada. Entenem que l’actual no és just amb els municipis turístics. Perquè nosaltres no hem de donar servei només a 27.000 habitants, sinó a més de dos milions de visitants. Uns serveis que necessiten com qualsevol altra persona amb drets, evidentment, i que no podem deixar de donar-los. Necessitem un bon servei de neteja, de manteniment i d’activitats. I això no només ha d’estar adreçat a turistes. No podem tenir un servei de qualitat si nosaltres no som un municipi de qualitat, d’alt nivell de vida. Perquè un turista s’integra a la ciutat i és ciutadà durant la seva estada. I el sistema de participació dels municipis turístics en els tributs de l’Estat o de les comunitats autònomes no té en compte el nombre de població flotant tan important. Si la comptabilitzem, Salou passa a tenir 190.000 habitants al mes. I això repercuteix també en una gran contribució al PIB. La repercussió de l’economia turística, per tant, no es veu reflectida en el repartiment.
—Hi ha també el problema de la via del tren, que passa pel centre de la localitat i que volen desmantellar. Una reivindicació compartida amb Cambrils, Mont-roig, Vinyols i Vandellòs.
—L’Estat no ha fet cas del projecte de desmuntar la via del tren que creua aquests municipis. Foment, amb el PP, no tenia previst ni quan hi intervendria. Ens digueren que a inicis d’aquest any. No hi havia cap mena de previsió, tot era una improvisació total. Sembla mentida que en un projecte com aquest, que és el vessant turístic del Corredor Mediterrani, es deixi en mans de la improvisació. El projecte aprovat no està executat! Ara ADIF ha licitat l’estudi del projecte de desmantellament de la infraestructura ferroviària que passa per zona urbana de Salou. L’estudi és benvingut, però arriba amb retard.
—Hi ha més reivindicacions d’infraestructures que afecten Salou?
—I tant. En termes d’Alta Velocitat, el Corredor Mediterrani només funciona cap a Lleida, Saragossa i Madrid, no cap a València. No s’ha traçat l’ample europeu des de l’estació intermodal, al costat de l’aeroport, fins a Castelló. Per tant, ens castiga a nosaltres, però també als valencians, que no poden pujar per Europa. El que no entenc és com callen. I ho dic de bon rotllo, eh? Nosaltres estem connectats amb Europa, però ells no. Tampoc no entenc per què no es queixen els andalusos. I tornant al tema estricte de Salou, tenim l’estació Salou-Port Aventura i un ramal que connectaria amb Tarragona i, alhora, amb el Corredor Mediterrani. I no està executat. Avui som la quarta estació més important en moviment de viatgers a Catalunya. 400.000 viatgers a l’any. Quan això es posi en marxa, els duplicarem i ens convertirem en la segona estació de Catalunya, només per darrere de Barcelona. I tenim una andana. Està tot per fer. I no tenen res previst, tot i que també els hi obliguen els informes d’impacte mediambiental. De què estem parlant?
—Quina reflexió en fa?
—Molt senzilla: com és possible que els nostres diputats provincials de Tarragona votin al Congrés sense exigir cap infraestructura ni cap execució del que ja està aprovat?
—Per obediència al partit?
—Sí, però ells no es deuen tant al partit com a la ciutadania. I hem de començar a exigir més els nostres diputats. Només demanem que s’executi el que ja està aprovat! La meva conclusió que és que no s’estimen el lloc on viuen.
—Les seues reivindicacions van quedar silenciades durant l’etapa en què no hi va haver Govern a Catalunya?
—Un municipi requereix un Govern per donar impuls als seus projectes. I, evidentment, s’ha notat aquesta manca d’impuls. Tenim altres temes, com la implantació del Hard Rock o la canalització d’un barranc per quan hi ha riuades importants. Però es necessitava un Govern per tractar-ho. Hem estat molts mesos sense Govern. Però jo insisteixo en el mateix argument d’abans: tenim uns diputats que s’han de preocupar per aprovar els pressupostos que asseguren noves infraestructures a Tarragona. I perquè les obres s’executin. Si no, l’Estat es continuarà oblidant de nosaltres.