«La nostra forma de govern no ha d’envejar res a les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas uns imitadors d’altres. De nom som una democràcia, perquè l’administració està en mans, no d’uns pocs, sinó de la majoria. Però si la llei és igual per a tothom en els interessos particulars, és segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa, i no pas per raó de la seva classe, sinó del seu mèrit personal, que és preferit per a les funcions publiques, com tampoc per pobresa, si un pot fer un servei a l’Estat, no li és un destorb la seva obscura condició social. La llibertat és la nostra norma de govern en la vida pública, i en el comerç ordinari de la vida no ens mirem amb recel, ni ens irritem amb el veí si fa el que li plau, ni li fem cara de retret, que no perjudica però dol. Sense molèstia en les nostres relacions privades, per respecte complim amb exactitud les disposicions públiques obeint sempre les autoritats i les lleis, principalment les establertes per a protegir els qui pateixen injustícia i les no escrites, la transgressió de les quals porta el menyspreu general.»
(...)
«Som, en efecte, amants de la bellesa amb simplicitat i de la cultura sense efeminament. Ens servim de la riquesa més com a oportunitat d’acció que per a presumpció de paraula. La pobresa entre nosaltres no és considerada humiliant per a ningú; l’humiliant és no fer res per defugir-la. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que dels públics, i en altres que es dediquen a llurs oficis particulars es troba una idea suficient de la política. Perquè som els únics que tenim el qui no pren part en els afers públics, no per un tranquil, sinó per inútil, perquè creiem que no són les paraules que perjudiquen l’acció, sinó el no informar-se prèviament per a la discussió abans de fer el que cal. »
(...)
«Som nosaltres els únics que fem bé, sense miraments, no per càlcul d’interès, sinó amb la confiança pròpia d’homes lliures.»