Què ha argumentat la justícia belga per denegar l’extradició de Valtonyc?
Que no es compleix el principi d’incriminació: els fets pels quals va ser condemnat no són delicte a Bèlgica.
Què representa, segons vostè, aquesta sentència?
Que no serà entregat i que aquests delictes no ho són fora de l’Audiència Nacional.
Com queda la situació legal de Valtonyc?
Nosaltres recorrerem la sentència judicial espanyola a Estrasburg. No ho hem volgut fer fins que no hi hagués resolució belga. Ara procedirem a fer-ho.
I què n’esperen? L’objectiu és que pugui tornar a l’Estat espanyol?
L’objectiu és anul·lar la sentència espanyola i això penso que a Estrasburg es podrà fer, perquè en aquests termes Estrasburg s’ha expressat moltes vegades i ha condemnat Espanya en alguna ocasió.
Quins poden ser els terminis perquè això passi?
Uns dos o tres anys.
Fins llavors, hi ha alguna manera perquè Valtonyc hi pugui tornar?
No. I ell ho té clar: ell estarà lliure, de moment, a Bèlgica i Europa.
Aquesta decisió pot afectar altres causes que hi ha a l’Estat espanyol com la de Pablo Hasel o Willy Toledo?
No. Mentre Estrasburg no la condemne una i altra vegada, Espanya no canviarà de criteri.
Per tant, la sentència es pot entendre més en el sentit del que passarà a Bèlgica en un futur i no del que passarà als jutjats espanyols.
El que hauria de servir és per fer reflexionar la gent: per què estan passant aquestes coses? Per què a Alemanya no veuen rebel·lió? Per què a Bèlgica no veuen enaltiment del terrorisme i injúries a la corona? Això ens deuria fer pensar.
Per què?
Perquè no són delictes fora d’Espanya. En una interpretació democràtica de les normes no es pot condemnar a una persona per enaltiment del terrorisme ni per injúries a la corona per cantar una cançó.
Quina és, doncs, la transcendència política d’aquesta sentència?
Jo mai no li dono transcendència política a les sentències però sí transcendència jurídica. Penso que l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem haurien de començar a plantejar-se perquè estan rebent aquests trasbalsos. Penso que, evidentment, si aplicaren bé el dret, aquestes coses no passarien.
Pensa que s’està movent alguna cosa dins la judicatura espanyola en aquest sentit?
No ho sé, és molt prompte, però, de fet, la reacció davant la resolució del tribunal d’Schleswig-Holstein va ser criticar Schleswig-Holstein. La reacció serà, ara, criticar Bèlgica. Estan mirant el dit en comptes de mirar l’autèntic problema.
Això pot generar tensions entre la justícia espanyola i l’europea?
No existeixen tensions ni distensions. Quan s’han de comunicar, ho fan. El cas Valtonyc ha estat un curtcircuit. Ells han plantejat una cosa i, evidentment, a Bèlgica no hi ha cap jutge que digui que cantar una cançó és enaltiment del terrorisme. I tampoc a França.
I quin és el motiu que a Espanya sí?
Jo diria que una interpretació i una concepció antidemocràtiques de les normes.
Aquest cas té alguna relació de fons amb les causes obertes contra els dirigents independentistes?
No, però sí un denominador comú: quan les coses s’interpreten de manera antidemocràtica, s’arriba a conclusions jurídicament inacceptables. Això és un denominador comú, no una relació.
Entén, doncs, que el Tribunal Suprem és antidemocràtic?
Ja he dit moltes vegades que està fent una interpretació antidemocràtica dels fets.
En alguna ocasió ha dit que el litigi sobre els presos polítics i exiliats catalans era estratègic. El de Valtonyc també ho és?
Sens dubte, en relació a la llibertat d’expressió. Perquè hem demostrat, en temps real, que fora del territori espanyol, uns mateixos fets no són considerats delictes mentre que a Espanya són considerats delictes subjectes a la jurisdicció de l’Audiència Nacional i ratificat pel Tribunal Suprem. És tremend.
Suposa això un precedent?
Els precedents, en dret, s’assenten d’una altra forma. Però penso que s’ho han de fer mirar.
Canviant de tema, quines previsions fa de cara als judicis contra els dirigents independentistes?
Dependrà del que vulgui fer el Tribunal Suprem i quan ho vulgui fer. Ells són els amos de la pilota, del xiulet, de l’estadi i de l’àrbitre. Seran ells qui decideixin quan comença el judici.
Pensa que els convindrà retardar o avançar-ne l’inici?
No ho sé. Em sorprendria que un jutge tingués interès a avançar o retardar un judici. Em costaria molt pensar que és així.
Llavors, pensa que dependrà dels procediments?
Jo vull creure que és així. Avui he llegit que estaven pensant en traure les sentències després de les eleccions municipals. Jo no em puc imaginar un jutge pensant en una sentència basada en un escenari electoral. Jo crec que això ha de ser un error d’informació.
Quin és l’objectiu en aquest judici?
Assentar les bases per a la següent etapa.
L’europea?
És clar.
I quines seran aquestes bases?
Això ho posarem de manifest al judici.
Estan preparant una estratègia coordinada amb els altres advocats?
Tots els advocats ens duem bé i tenim basant coordinació, com ocorre en qualsevol procediment.
Com funciona aquesta coordinació?
Amb comunicació permanent.
Per tant, aquell pacte amb la Fiscalia del qual es parlava no està sobre la taula.
No, no. Aquesta no és una discussió.
Hi ha hagut discussió sobre la idoneïtat dels jutges del Suprem que protagonitzaran el judici. Què en pensa?
El que s’ha posat en dubte és la imparcialitat. Aquests senyors ja s’han pronunciat sobre els fets i sobre el dret. Jo entenc que estan contaminats, però això ja ho discutirem a Estrasburg.
El seu company Aemer Anwar, advocat de Clara Ponsatí, ha insinuat en una entrevista que la Generalitat hauria d’obrir les portes de les presons perquè surtin els líders independentistes.
No he llegit l’entrevista i prefereixo no opinar, però mantinc una perfecta coordinació amb Anwar.
Espera que el canvi de Govern a Espanya provoqui canvis en la causa?
No. El Tribunal Suprem és independent, va pel seu compte i risc. Amb més o menys encert, la responsabilitat és seva. Una altra cosa són els criteris de la Fiscalia, que són coses distintes.
I pensa que hi ha marge perquè canviïn aquests criteris de la Fiscalia?
Si volguessin, podrien canviar-los demà. La Fiscalia és un orgue jerarquitzat i la fiscal general és designada pel Govern. Més clar, impossible.