L’espanyolisme d’esquerres i de dretes s’ha esbatussat aquest dimarts per escatir si l’amnistia servirà per tancar el conflicte català i reforçar la unitat de l’Estat espanyol o, per contra, ser un cop dur a la seva integritat. En paral·lel, l’independentisme ha aprofitat la sessió per reivindicar la necessitat d'anar més enllà d'aquesta mesura. Finalment, amb els vots de socialistes, Sumar, Podemos, el sobiranisme català i els partits nacionalistes gallecs i bascos, s’ha acordat iniciar els tràmits per aprovar la llei d’amnistia.
El primer encarregat de defensar-la ha estat el PSOE. El seu portaveu, Patxi López, ha començat la intervenció criticant que la dreta hagués demanat que es votés en veu alta la proposició de llei d’amnistia. «No tenim problema en retratar-nos. Però per què volen retratar-nos?», explicava el dirigent socialista basc assenyalant els assenyalaments que han rebut els diputats socialistes per part de la dreta i l’extrema dreta per impulsar la llei d’amnistia. López els ha demanat que responguin a «per què l’amnistia trenca Espanya» i ha adjudicat al PP la qualitat d’haver estat els que han deixat Espanya més a prop de la ruptura. El relat socialista per justificar els acords amb el sobiranisme català és que amb mesures com la taula de diàleg, l’indult - com serà l’amnistia l’amnistia- posen foc sobre les brases de l’independentisme. «Van ser els primers passos per desinflamar la crisi i han funcionat», relatava el portaveu socialista per reblar que «defensem l’amnistia com a pas per la recuperació de la concòrdia a Catalunya i de Catalunya amb Espanya».
L’ha respost, amb to incendiari, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, que només arrencar ha descrit la llei d’amnistia «és un frau, és una corrupció política» i «una humiliació al poble espanyol». El dirigent popular, que han assenyalat que era el dia més trist del Congrés des del cop d’Estat de Tejero, ha retret a Pedro Sánchez que dos dies abans de les eleccions proclamés «que l’independentisme mai tindria l’amnistia». Acusant al PSOE de mentir, ha argumentat que «canviar impunitat per poder és corrupció» i que «si l’exigència de l’independentisme no hagués estat l’amnistia, vostè, senyor López, no l’estaria defensant». Finalment, en relació a la negociació entre Junts i el PSOE, Feijóo ha criticat que «Espanya no mereix que dos partits negociïn el futur de tots, de manera opaca i davant un mediador estranger» i ha anunciat que «si no ens expliquen tot el que estan negociant, obrirem una comissió d’investigació i no la tancarem fins saber-ho tot». El discurs de Feijóo l’ha reforçat també el líder del partit d’extrema dreta Vox, Santiago Abascal, que ha desitjat, en to amenaçador, a Pedro Sánchez que «tingui un judici just» perquè «nosaltres no els concedirem cap amnistia».
L’oportunitat de l’amnistia
Josep Maria Cervera, diputat de Junts per Catalunya, ha destacat que l’amnistia no «és una mesura de gràcia, sinó una mesura necessària per acabar amb la judicialització de la política que ha comportat el patiment de moltes persones». Responent al to socialista, ha reivindicat que «el que estem fent no va de perdó ni de convivència, va de reparar una injustícia. De fer justícia. Aquella que no han fet jutges i tribunals que han primat la unitat de la pàtria». Cervera també ha reivindicat que «si s’aprova l’amnistia tal com l’hem treballat, en cap cas serà que el nostre poble oblida i perdona. En cap cas serà una renúncia a la independència de Catalunya». Finalment ha exposat que, en cas d’aprovar la llei, serà un «favor» als dirigents espanyolistes perquè serà una manera d’evitar el judici dels tribunals europeus. Traient també pit de la feina de Junts, ha reivindicat haver aconseguit fer canviar de parer el PSOE, partit que va votar el cent cinquanta-cinc l’octubre del referèndum.
Darrere seu, el líder d’ERC, Gabriel Rufián, ha preguntat a Feijóo si està d’acord amb les manifestacions en contra de l’amnistia on es canta el Cara al Sol o es canten proclames com «Espanya cristiana i no musulmana». També ha retret al líder del PP que, amb tots els casos que tenen vinculats al partit, que ha enumerat un per un, «avui tingui els nassos de parlar de corrupció». Ha retret també als populars que els consultin si defensaran la Constitució i ha reivindicat que té articles que «m’agraden, que són bonics. Article quaranta-set, accés a un habitatge digne. Saben el que es paga de mitja per un lloguer? Els importa? Quina és la seva proposta, més enllà de donar banderes a la gent perquè es tapi en un aparcament?». El dirigent d’ERC ha recordat que l’amnistia «resol un deute amb Catalunya. A Catalunya estem preparats i preparades per guanyar o perdre un referèndum. I vostès? Ho dic perquè, fa quatre anys, un ple com aquest, era impossible. Què passarà d’aquí quatre anys?»
Des de Sumar, Aina Vidal ha defensat l’amnistia «com una altra forma de fer política» després del fracàs del diàleg durant el 201X. Ha dit que en aquell moment «les coses no es van fer bé a Catalunya. Això pot ser un punt de consens entre independentistes i no independentistes», però això no «minimitza la resposta absolutament desproporcionada del Partit Popular» que va optar «per judicialitzar la política i això els va dur a un conflicte encara major». Segons Vidal, això va dur a que hi hagués més independentistes que mai a Catalunya. A parer seu, amb l’entrada d’Unides Podem i ara Sumar al Govern, «gairebé tots els que estem en aquesta sala hem anat modulant la nostra opinió. Alguns des de la convicció i altres des de l’oportunisme, però tots per frenar l’extrema dreta i ho hem aconseguit». Vidal ha reivindicat que a partir d’ara caldrà avançar per «seguir fent política».