1. NOUS PROPIETARIS PER A MARINA D'OR
Hi hagué un temps en què les tanques publicitàries i els anuncis televisius de Marina d'Or ho inundaven tot. El complex hoteler i d'apartaments esdevingué un dels epítoms de la bombolla immobiliària. L'esclat de la crisi va fer saltar pels aires totes les previsions i l'any 2014 va haver de presentar concurs de creditors. Superada la sotragada, l'any 2019 va vendre la divisió hotelera al fons d'inversió nord-americà Farallon Capital Managment.
A l'estiu, tanmateix, va transcendir que Farallon venia la seua participació per 70 milions d'euros al Grupo Fuertes, propietaris de la marca ElPozo, i als alacantins Magic Costa Blanca. Aquest partenariat esdevé propietari de cinc hotels vocacionals amb més de 1.200 habitacions, 150 apartaments, cinc parcs temàtics i un centenar de locals comercials.
2. BROMERA ENTRA EN L'UNIVERS PLANETA
El món editorial valencià es va veure sacsejat a principis d'any per una bomba informativa: el 12 de gener transcendia que el Grupo Planeta es convertia en el nou propietari de l'editorial Bromera, després de fer-se amb el control del 60% del seu accionariat. D'aquesta manera, la principal editorial valenciana per volum de vendes i títols publicats, passava a mans d'una companyia catalana.
L'entrada en l'accionariat de la firma alzirenya es produïa en coincidència amb la prevista jubilació del seu fundador Josep Gregori per aquest pròxim mes de gener. Fins al moment, Grupo Planeta ha deixat autonomia en la gestió de Bromera. L'any 2021, Bromera va registrar una facturació de 7,5 milions d'euros.
3. MARIE CLAIRE PERD EL FIL
El 30 de maig, només dos dies després de la celebració de les eleccions autonòmiques, la direcció de Marie Claire va anunciar a la plantilla el cessament de la seua activitat, després de més de 100 anys d'història. La companyia, amb seu a Vilafranca, a la comarca dels Ports, va arribar a ser, a la dècada dels noranta i principis del 2000, la principal fabricant de calces d'Europa.
Tanmateix, la competència dels productes asiàtics, unida a l'encariment dels preus de l'energia, han posat la companyia contra les cordes els darrers anys. Ni les comandes de la Generalitat Valenciana de material sanitari durant la pandèmia, ni els 21,5 milions d'euros en préstecs de l'Institut Valencià de Finances han estat suficients per reflotar la companyia, motor econòmic de l'interior de les comarques de Castelló. Al juliol, 190 persones van ser acomiadades i un centenar, en situació majoritària d'ERTO (Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació), estan pendents del pronunciament de l'administrador concursal.
4. FORD, UN MOTOR AL RALANTÍ
Quan l'estiu de 2022 Ford va fer públic, després de mesos de tensió, que tancaria la planta que té a la ciutat alemanya de Saarlouis, i no la d'Almussafes, molts, a València, van respirar alleujats. Tanmateix, els problemes s'acumulen a la planta valenciana, després que la multinacional automobilística decidira ralentitzar les seues inversions per transitar des de la fabricació de cotxes amb motor de combustió cap a cotxes elèctrics. A l'abril va deixar de fabricar el S-Max i el Galaxy, circumstància que ha fet caure la producció global de la planta un 10,5% aquest 2023. Per l'any que ara comença és previst que deixe de fabricar-se el Transit, amb la qual cosa només quedaria un model en els lineals de Ford-Almussafes: el Kuga.
Els problemes en la multinacional, a més, ja s'han deixat notar en les empreses proveïdores. En els darreres setmanes ha transcendit el tancament de Rhenus Automotive, subministradora de volants, quadres de comandament i catalitzadors, la qual cosa provocarà l'acomiadament de 120 treballadors. El mateix nombre de treballadors es veuran afectats pel tancament de Thyssenrupp Galmed a Sagunt, una siderúrgica que proveïa metall a Ford.
5. ADÉU A LA PRESIDÈNCIA INDEPENDENTISTA DE LA CAMBRA DE BARCELONA
L'any 2019 l'independentisme va donar un colp d'efecte majúscul en el món empresarial: la candidatura Eines de País, clarament alineat amb l'independentisme i avalada per l'Assemblea Nacional Catalana, va guanyar les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Joan Canadell en va esdevenir president i fou substituït, en fer el salt a la política de la mà de Junts per Catalunya, per Mònica Roca.
El miratge independentista, però, ha durat quatre anys. En les eleccions celebrades el passat setembre, Roca, qui es presentava a la reelecció no va revalidar el càrrec, en imposar-se la candidatura de Josep Santacreu, exconseller delegat de DKV, i alineat amb els empresaris no independentistes.
6. JAUME ROURES ABANDONA MEDIAPRO
Parlar de Jaume Roures era parlar de Mediapro. Almenys fins al 27 d'octubre passat. Aquell dia, la companyia audiovisual va anunciar el comiat de qui n'havia estat fundador i gestor durant trenta anys. Només dues setmanes després, Roures va vendre el 5% de les seues accions a Orient Hontai, el grup inversor que després de la pandèmia havia entrat en l'accionariat i ja era propietari del 85% de les participacions.
Roures, junt amb Tatxo Benet, va ser l'artífex de la creació d'una companyia de serveis audiovisuals, que ha esdevingut una peça fonamental en la gestió dels drets esportius i molt especialment del futbol i que després ha allargat els seus tentacles cap a la cinematografia. La sortida es produeix per desavinences en les línies estratègiques a seguir per la companyia en el futur a mitjà termini.
7. SEAT I ELS 300 MILIONS D'INVERSIÓ
Durant aquest 2023 PowerCo, filial de Volkswagen, ha avançat els treballs per alçar la planta de fabricació de bateries que té previst inaugurar a Sagunt. La primera pedra de la planta, que està previst que genere 150 milions de cel·les de bateries anuals, es va posar al març.
No són, però, els únics plans de la companyia en matèria d'electrificació que atenyen el nostre territori. Al juliol, Seat, englobada en el grup Volkswagen, va anunciar una inversió de 300 milions d'euros per construir una planta d'assemblatge de cel·les a Martorell. La nova planta ha de crear 400 llocs de treball directes i altres 100 d'indirectes.
8. LES AMPLIACIONS DE LA DISCÒRDIA
El 14 de desembre de 2023 passarà a la història de la ciutat de València. Per a uns, per ser el dia en què el Ministeri de Foment va donar llum verda a l'ampliació del port de València; per als altres, perquè aquest organisme va signar la sentència de mort de les platges del sud de la ciutat. Siga com siga, l'anunci és un fet molt rellevant per tota la polèmica política i empresarial que s'ha generat al seu voltant. La societat civil -i també Compromís-, en tot cas, volen plantejar batalla als tribunals.
No ha sigut l'única ampliació que ha donat per parlar aquest any. A Catalunya, continua sense estar clar com es materialitzarà l'ampliació de l'aeroport de Barcelona. La proposta inicial d'Aena va ser rebutjada per la Generalitat. En el centre de la discussió hi ha com ampliar aquesta infraestructura sense perjudici de la llacuna de la Ricarda.