El jutge instructor del cas Cursach, Miquel Florit, ha ordenat aquesta setmana la requisa dels telèfons mòbils de dos periodistes i l’escorcoll del Diario de Mallorca i de la delegació a les Illes d’Europa Press. Quina raó hi ha rere tan insòlita decisió judicial?
La resposta diguem-ne oficial és que Florit investiga, a instància de la defensa del magnat de negocis d’oci nocturn Bartomeu Cursach, principal imputat en la causa, la filtració de dades de la instrucció als mitjans de comunicació referits que perjudicaren, segons el parer de la defensa, l’empresari. El qual, convé recordar, està acusat de ser el cap d’un organització mafiosa que corrompia policies locals i polítics del PP –estan imputats a la causa l’ex cap de l’agrupació conservadora de Palma i antic secretari general balear, José María Rodríguez, i l’actual diputat del grup mixt del Parlament balear, Álvaro Gijón- que suposadament l’afavorien en els seus negocis d’oci nocturn –discoteques, restaurants, bars...- a base de perjudicar la competència. A canvi, pretesament rebien diners, drogues i se’ls regalava festes amb prostitutes, una de les quals seria menor en el moments dels fets. A més, es mesclen amb la sòrdida història episodis de violència –prostitutes apallissades de manera salvatge, d’altres tirades a un continuador de fems...-, negocis arruïnats a posta per la màfia per comprar-los després a baix preu, us de diners negres... Per tots aquests possibles fets Cursach està acusat de narcotràfic, pertinença a organització criminal, extorsió, blanqueig de capitals, suborns, amenaces, estafa, coaccions, delicte fiscal, tràfic d’influències i delictes contra el dret dels treballadors. El jutge que inicià la instrucció del cas, Manuel Penalva, i el fiscal, Miguel Ángel Subirán, també investigaren la mort, per presumpta sobredosi de droga, de dues persones relacionades amb el magnat, perquè se sospitava que podrien haver estat assassinades, però no s’ha sabut res més al respecte.
Joc brut
A Palma tothom es demana si l’actuació judicial contra els periodistes no serà un nou exemple del poder que té Cursach. Si no es tracta, en fi, d’una jugada bruta que tingui un objectiu ocult. Quin? El diari Público ho publicava així el passat dijous: “Els registres a periodistes a Palma busquen destruir el fiscal que investiga Cursach”. Segons aquesta tesi, la defensa de Cursach hauria denunciat la filtració creient que a la fi podria esbrinar-se –a través, se suposa, de les telefonades als periodistes, i d’aquí la requisa dels aparells ordenada pel jutge- que els ministeri públic és la font filtradora, la qual cosa podria suposar com a mínim apartar Subirán de la causa o, en el cas més extrem, que tot el procediment judicial quedés anul.lat.
Val a dir que un altre mitjà de comunicació, elconfidencialdigital.com, assegurava dijous passat que “fonts properes a Florit (l’instructor de la causa) ens confirmen que el jutge creu que qui va filtrar (les dades) és el seu antecessor”, el jutge Penalva. La filtració, segons aquesta capçalera digital, s’hauria realitzat a través de policies.
Des del principi de la causa judicial la defensa de Cursach –imputat i enviat a presó el març de 2017, on s’hi passà un any- dirigí la seva estratègia a posar en dubte la imparcialitat del fiscal Subirán i del jutge Penalva. La pressió sobre tot dos anà creixent cada vegada més. Un advocat, del grup defensor de l’empresari de negocis nocturns, Vicente Campaner, arribà a organitzar dues manifestacions a Palma contra “la corrupció judicial”, perquè, al seu entendre, l’instructor actuava de mala fe. El llistat de coses estranyes que han passat en aquest embolicat procés no té fi: s’han fet córrer rumors que atempten contra l’honorabilitat d’advocats defensors, s’ha pressionat de diverses maneres tant al jutge i al fiscal com a les famílies respectives, s’han proferit amenaces, s’ha atacat a testimonis, alguns testimonis clau han canviat d’opinió estranyament –d’acusar Cursach a embolicar al seu favor-, s’han cremat cotxes, s’han fet persecucions per carreteres a la matinada, s’ha atemptat contra policies honrats que testimoniaren contra agents corruptes...
Tot plegat, de pel.lícula, però de por, sobretot per al jutge instructor inicial i per al fiscal. De fet, tant un com l’altre demanaren –i se’ls concedí- permís d’armes per autodefensa, perquè se sentien amenaçats. En una ocasió, segons va poder saber EL TEMPS, les amenaces implícites consistiren en enviar als pares fotos dels fills a l’escola, a mode de recordatori que se’ls té controlats i que se’ls podria fer mal en voler, al millor estil de pel.lícula de mafiosos. Un animal domèstic va ser trobat mort, essent evident que es tractava d’un macabre advertiment. Pintaren pistoles fent fum a la façana del domicili de Penalva. Una altra vegada, un cotxe fou cremat a l’aparcament de l’edifici on viu –o vivia, ara no consta on resideix-, i si bé no era el seu vehicle -s’equivocaren - l’objectiu, segons va reconèixer amb posterioritat un detingut, era destruir el del jutge...
El joc brut tenia i té un objectiu molt clar. Apartar Penalva i Subirán del cas. Les pressions no tingueren efecte sobre cap dels dos. Tanmateix, el jutge va cometre l’errada d’enviar missatges de WhatsApp a una testimoni fonamental del cas, referint-se de forma despectiva a determinats advocats defensors, la qual cosa, en fer-se pública, causà un gran rebombori i la reactivació de les acusacions de parcialitat. De resultes d’aquest afer, a la fi, el mes de març d’enguany, l’Audiència Provincial va resoldre apartar Penalva de la instrucció per haver perdut “l’aparença d’imparcialitat”. El seu substitut, Miquel Florit, porta des d’aleshores al front de la instrucció i no es coneix que en aquest mesos nou mesos –que semblen més que suficients com per posar-se al dia de la causa- hagi fet cap diligència, o si més no ha transcendit. L’única decisió rellevant ha estat, aquesta setmana, requisar els mòbils dels periodistes i escorcollar els dos mitjans citats.
Davant la concatenació dels fets és més que pertinent demanar-se si, com assegurava Público, la insòlita requisa dels mòbils dels periodistes no serà una enrevessada manera de buscar apartar el fiscal Subirán del cas. Alguns advocats així ho creuen i d’altres fins i tot comencen a sospitar si rere de tantes coses estranyes, brutors, recusacions i embolics no hi ha un objectiu final: posar la instrucció sota sospita d’irregularitats per forçar la nul.litat de tot el procés.