-Com ha sigut possible aquest pacte a Pamplona, segons vostè? A l’Ajuntament hi ha una majoria progressista des del 2007, però el Partit Socialista de Navarra (PSN) i l’esquerra abertzale mai no s’havien posat d’acord fins ara.
-El pacte obeeix a més d’una raó. Una és el creixement de l’esquerra abertzale a Navarra, de forma gradual però constant. A les últimes eleccions espanyoles, per exemple, EH Bildu va ser la segona força. La tercera va ser el PP i la quarta UPN (Unió del Poble Navarrès). Aquests dos últims partits es van presentar dividits, però en tot cas, en bona part de les ciutats i dels pobles grans de Navarra –a Pamplona i a les localitats adjacents, també a Estella o a Sangüesa– EH Bildu va ser la segona força més votada. Aquesta és una raó. I una altra raó és que fa més de 12 anys que ha deixat d’existir la lluita armada. Això, evidentment, ha creat unes condicions polítiques diferents. Cal dir, per contra, que el PSOE sempre ha estat disposat a rebre els vots d’Herri Batasuna en el seu dia i de les formacions posteriors per a accedir a l’alcaldia de Pamplona. Però sense donar res a canvi. La diferència ha sigut, exactament, aquesta. D’altra banda cal tindre en compte, també, les polítiques realistes que han dut a terme Herri Batasuna, primer; Nafarroa Bai, després; i EH Bildu, actualment. Tot això, que s’ha donat en diferents ciutats i pobles de Navarra, ha fet possible l’acord a Pamplona.
-Però no ha sigut fàcil fer aquest pas. El pacte ha transcendit arreu de l’Estat i ha sigut rebut amb molta hostilitat per part de la dreta espanyola.
-Els arguments que s’utilitzen en contra són antidemocràtics. Dir que s’està “venent Pamplona” quan qui assolirà l’alcaldia ho farà amb un suport de 16 regidors de 27 contra una altra candidata que només en té el suport de nou és antidemocràtic. Però a més és anacrònic, perquè utilitzen arguments amb referències a ETA, o diuen que els d’EH Bildu som independentistes, com si els independentistes no pagàrem impostos igual que els que no ho són. No hi ha raó perquè no siguem iguals en democràcia els qui som iguals en societat. Els arguments de Javier Esparza o d’Alberto Núñez Feijóo, a més d’antidemocràtics, són anacrònics. I a més d’anacrònics, en moltes ocasions també són ridículs. I sobta que els ofèn menys que els diguem que els seus arguments són antidemocràtics que quan els diem que són anacrònics. En aquest context qui més perd és UPN, un partit que ha estat molt arrelat a Navarra de manera ferma durant quaranta anys gràcies a una premissa molt clara: la defensa de Navarra davant el centralisme. Això, que en moltes vegades era propaganda i no era real, ara ja és evident que ha desaparegut. I en aquest sentit, la campanya que està realitzant està desdibuixant les senyes d’identitat d’UPN. Això és un canvi polític molt important a Navarra. De la mateixa manera que a Euskadi el PNB fa referència, de manera constant, a les seues senyes d’identitat, UPN les ha perdut.
-Tornant al pacte, pensa que aquest ha sigut possible, en part, gràcies al relleu generacional que hi ha hagut al PSN?
-És un altre factor que influeix, sí. Els actuals dirigents del PSN no estan condicionats pels arguments de fa trenta anys i no són anacrònics en les seues actituds. Però cal tindre present una altra cosa en aquest sentit, i és que en l’agostazo del 2007 [quan el PSOE va impedir des de Madrid que el PSN pactara el Govern de Navarra amb Nafarroa Bai i Esquerra Unida], la immensa majoria dels militants del PSN, més del 90%, estaven a favor d’explorar un acord amb Nafarroa Bai. I els qui van impedir-lo eren José Blanco, Alfredo Pérez Rubalcaba i els qui manaven en el PSOE des de Madrid. Però la militància del PSN estava d’acord amb aquesta possibilitat. Per tant, sí, han canviat les coses. Però l’actitud dels militants i votants del PSN al 2007 era similar a la d’ara. Per això, quan des d’UPN parlen d’una “traïció” als militants del PSN, de què parlen? Si la immensa majoria dels militants, ara i abans, estaven d’acord amb aquest pacte! Però no els van permetre pactar per raons d’Estat. Perquè al remat, Navarra suposa el 2% de la població i de l’economia espanyola, però és el 25% de l’escut, i això la converteix en una raó d’Estat. Cal dir, en tot cas, que la immensa majoria dels militants del PSN estan contents amb aquest pacte, i el venen demanant des de fa molts anys.
-Fins ara, a Navarra, s’havien donat precedents d’alcaldies assolides pel PSN gràcies al suport d’EH Bildu, però no a la inversa.
-Així és. Aquesta és la gran diferència. I en aquesta diferència crec que compten tots aquests arguments i d’altres que són menors, però que també existeixen. Per exemple, a Navarra hi ha un mitjà de comunicació, el Diario de Navarra, que ha sigut influent i fins i tot determinant en moltes ocasions, però ara ja no ho és. Encara és el diari més venut, però està caient i ja no té la capacitat de determinar o d’influir que sí que tenia abans. I sobretot, el debat ja no es genera només en el Diario de Navarra, sinó en molts altres mitjans nous i en les plataformes digitals. El Diario de Navarra ja no té la primacia que tenia des de la Guerra Civil, quan va posicionar-se a favor del colp d’Estat per a després influir de manera enorme durant el franquisme i el postfranquisme. Aquest canvi de paradigma és molt important. I també hi ha una altra qüestió, que és que, de la mateixa manera –com ja hem comentat– que hi ha hagut un relleu generacional en les direccions i en les militàncies dels partits, també hi ha hagut un canvi social a Navarra. I tot aquest “escàndol” que alguns mitjans i partits han volgut vendre no es percep al carrer Estafeta ni a la plaça del Castillo. El canyaret l’organitzen ells, però ací qualsevol persona pot passejar pels carrers principals de Pamplona amb tota la tranquil·litat del món. El dijous 28 de desembre serà un dia de festa política i no passarà res més.
-Més enllà del PSN i d’EH Bildu hi ha també la influència d’altres formacions, principalment Geroa Bai –abans Nafarroa Bai–, fonamental en el canvi polític a Navarra.
-Sens dubte. Hi ha una diferència, i és que Nafarroa Bai va ser promoguda, en bona part, a través d’Aralar, un corrent que s’acabaria integrant en EH Bildu. Es pot dir que Nafarroa Bai tenia un component més d’esquerres del que té ara Geroa Bai, que compta amb la formació Berdeak Equo, de la qual forma part Uxue Barkos [lehendakari navarresa entre 2015 i 2019 i referent de Geroa Bai], però d’alguna manera Geroa Bai té un matís sociològic diferent del que tenia Nafarroa Bai, sense deixar de ser la seua continuació.
-Molta gent no acaba de distingir, fora de Navarra, entre Geroa Bai i EH Bildu. Quina seria la diferència fonamental?
-A dins de Geroa Bai hi ha el PNB, que és minoritari dins d’aquesta formació, però li dona un segell i unes característiques diferents. EH Bildu és una formació abertzale, independentista i d’esquerres, amb totes les característiques d’una esquerra àmplia i diversa, mentre que Geroa Bai és una formació de centreesquerra que abasta també un centredreta molt distingit a Navarra, i en la qual s’identifiquen sensibilitats molt diferents.
-Pensa, d’altra banda, que el pacte entre EH Bildu i el PSN a Pamplona pot tindre alguna derivada a les eleccions basques?
-Sí. Potser no tindrà una derivada directa, però sens dubte que el fet que el PSN i EH Bildu arriben a un acord a l’Ajuntament de Pamplona amb la possibilitat que això s’amplie a altres institucions és una novetat que fins ara no es contemplava, i demostra que hi ha una alternativa al govern del PNB i del PSE a Euskadi, encara que el vehement secretari d’aquest partit [Eneko Andueza] diga altres coses. La realitat és que el pacte és un fet a Pamplona i és possible en altres institucions. I d’altra banda, no hi ha dubte que mentre que ETA va existir el PNB ocupava el gran espai polític del basquisme, però les sensibilitats progressistes són majoritàries al si de la societat basca, per la qual cosa és perfectament possible, a mitjà termini, que amb l’excepció de Biscaia, en altres províncies EH Bildu passe per davant del PNB. I això generaria unes situacions diferents.
-Per últim, més enllà de l’aprovació pressupostària, que no ha sigut possible a Pamplona els últims cinc anys amb UPN a l’alcaldia, quines pensa que haurien de ser les prioritats per al nou govern municipal?
-El canvi s’ha de percebre, en primer lloc, en àmbits que transcendeixen poc a la llum pública, com ho és el de les polítiques socials a l’Ajuntament. Les polítiques de benestar tenen poc espai als mitjans de comunicació. Parle, per exemple, de la qüestió assistencial, de les persones de la tercera edat o de l’accés a la vivenda. I sens dubte, el canvi es notarà molt en el tema de les llibertats civils. No hi ha dubte que UPN, per una convicció equivocada segons el meu parer, ha adoptat polítiques que s’identifiquen amb la dreta i amb l’extrema dreta. Tots els avenços que s’han fet en llibertats civils, començant pel del divorci, han comptat amb l’oposició d’UPN, que s’ha alineat amb els posicionaments més reaccionaris de l’Església. Ara han fet gestos curiosos. Per exemple, aquest Nadal ha sigut la primera vegada que una alcaldessa d’UPN, en aquest cas Cristina Ibarrola, va rebre l’olentzero. Quan els quedaven tres dies a l’alcaldia s’han atrevit a fer el primer gest de reconeixement a la cultura basca.