Les sargantanes són part d’Eivissa. O, més aviat, ho han estat fins ara, però en un futur immediat podrien deixar de ser-ho. Si més no així ho adverteix el col.lectiu SOS Sargantanes que ha alertat que la brutal proliferació de serps durant les últimes dues dècades posen en perill la supervivència de l’especie autòctona referida.
No és l’única associació que ha aixecat la veu davant la possible desaparició d’aquest animal eivissenc. També Amics de la Terra i el GOB d’Eivissa varen unir les seves forces el 2022 per crear el grup Sargantanes o serps, en defensa de l’espècie Podarcis pityusencis que, segons expliquen, «està greument amenaçada per diverses espècies de serps foranes, fins al punt de trobar-se en perill d’extinció».
Què està passant? Doncs que Eivissa pateix una vertadera plaga de diferents tipus de serps forasteres que han arribat a l’illa amb les oliveres que s’han importat per ser plantades -amb objectiu bàsicament estètic- a les finques durant les últimes dues dècades. No se’n coneix el nombre però sí se sap que es reprodueixen molt, que són més grans que les respectives espècies de la Península, que no tenen depredadors i que s’alimenten en especial -en un 57% de la seva dieta- de les sargantanes.
El problema ha arribat a ser tan seriós que Sargantanes o serps ha organitzat des de fa dos anys campanyes populars per eradicar les serps del territori pitiús: «és una tasca immensa, de la qual només ens en sortirem amb la col·laboració de tots: associacions i institucions i, sobretot, necessitam la implicació de molts voluntaris. Volem crear una xarxa de voluntaris que arribi a tots el racons de l’illa d’Eivissa».
El passat novembre el diari Periódico de Ibiza y Formentera publicava al respecte que Antònia Maria Cirer, doctora i catedràtica en Biologia, ha presentat davant els ajuntaments, Consell d'Eivissa i Govern un informe en nom de SOS Sargantanes sobre la situació actual. Adverteix que «les serps invasores han colonitzat ràpidament tota l’illa», sobretot durant l’última dècada, sense que les institucions s’ho hagin pres seriosament. Critica que s’hagi llevat importància al perill d’extinció i assegura que és ben real. Al seu parer no es fa el que pertoca i no s’ajuda suficientment a les campanyes que grups privats com el que representa i l’altre citat organitzen per posar trampes i així intentar acabar amb les serps. Sense l’ajut oficial, aquests esforços resulten insuficient, amb el resultat que cada any que passa el problema s’agreuja més i més.
«Després de vint anys, estam molt lluny d’aconseguir l’eradicació» de les serps, assegura Cirer. Però així i tot es pot actuar intentar «disminuir els efectes negatius que provoca» la invasió de serps, cosa que tampoc fan les institucions.
El que planteja l’especialista és repartir «milers de trampes» i situar-les «per tota l’illa», que siguin «gratuïtes» i que s’expliqui a la ciutadania de forma reiterada com cadascú pot ajudar a lluitar contra les serps forasteres i a preservar les sargantanes autòctones d’Eivissa.