Al nord-est d'Andorra, situat després del Port d'Envalira, s'aixeca desordenat el poble del Pas de la Casa. Una anomalia al Principat, ja que es tracta d'un racó que genera gran part de la riquesa del país a causa del turisme francès, i alhora perquè fa ben pocs anys que és un lloc poblat, pràcticament aïllat i amb un clima complicat a una alçada de 2.050 metres al vessant atlàntic del Principat.
La història del poble en si, doncs, és força curiosa. A principis del segle XX només hi havia una cabana, utilitzada pel vaquer, en un indret que els traginers i pastors anomenaven Bac de la Casa o Pas del Bac fins a principis del segle passat. La cabana era situada al gual del costat del riu, i s'utilitzava sobretot a l'estiu, quan els de la Cerdanya i l'Alta Arieja hi duien el bestiar o per part de caçadors francesos que hi pujaven a caçar isards.
L'any 1928 la zona va començar una forta transformació que va dotar-la d'un nucli urbà i comercial que ara és un dels més potents del sud d'Europa. Miquel Muntanya el Calones, un visionari, va demanar un permís al Comú d'Encamp per crear un refugi a la riba andorrana del riu Arieja. Va ser la primera construcció del nou poble, que va créixer sis anys més tard, amb el Refugi dels Isards impulsat per Joan de Tolosa i més endavant, ja l'any 1945, un tercer establiment completava el nucli amb el Xalet Sports Borra Bar-Restaurant. Mentrestant, l'any 1929, Forces Hidràuliques Andorranes va començar a construir la carretera que connectava aquell racó del món amb la resta del país, una carretera que va acabar el 1933 i que va dur força moviment de treballadors a la zona. Aquest moviment, precisament, va ser el que va alertar les autoritats franceses, que van posar-hi un punt fronterer per controlar-lo.
Però l'autèntic auge del Pas va ser al finalitzar la Segona Guerra Mundial, quan el pallarès Amadeu Cirici i Pedro va veure-hi l’oportunitat comercial portant productes de tota mena comprats a Espanya per vendre'ls als francesos, que patien una forta crisi econòmica i de mercaderies. Això va fer que hi anessin creixent barraques de fusta que venien de tot, des de roba a cafè, passant per xocolata o sucre. El creixement del barraquisme preocupava les autoritats comunals, que van prohibir-les a partir del 1948, any en què es va edificar la primera casa d’obra, El Pic Mari. La transformació del Pas de la Casa ja era imparable, i amb la construcció de l'estació d'esquí el 1956 va esdevenir el centre comercial i turístic (té fins a 30 hotels) que ara coneixem.