El panorama polític espanyol, però també empresarial, s'ha vist sacsejat aquesta setmana per la pretensió de Junts de fer retornar a Catalunya les empreses que van marxar pels volts de l'1-O. El partit de Puigdemont fa setmanes que va llançar aquest guant, però ha estat aquesta setmana que la pretensió dels post-convergents ha agafat volada. I ho ha fet després que Junts incloguera, en la seua bateria de condicions per no torpedinar l'aprovació dels decrets de Pedro Sánchez, l'exigència de mesures perquè les companyies que marxaren durant el procés tornen a situar la seua seu social a Catalunya.
La pretensió dels post-convergents no és nova, de fet. A principis de setmana, va transcendir que Junts exigia, com a contraprestació pels seus vots, que es done incentius a les empreses catalanes que retornen i que se sancione aquelles que no ho fagen. Aquesta proposta, però, va caure com una bomba en els sectors empresarials, especialment entre la gran empresa. Tant Foment com la Cambra de Comerç de Barcelona van rebutjar-la. El govern català, per boca de la seua portaveu, Patricia Plaja, va mostrar el seu rebuig a la mesura.
La gran empresa catalana es contrària a l'obligació de retornar la seu social a Catalunya.
La pretensió de Junts també ha donat munició a la resta d'autonomies per atiar la batalla política i alimentar, en el cas valencià, el fantasma de l'anticatalanisme. "No permetrem que s'extorsione o es multe il·legalment a les empreses que ja són valencianes, alacantines i castellonenques", va dir dimecres Carlos Mazón. També el PSPV-PSOE va mostrar el seu malestar, com també les patronals valencianes.
No s'ha de perdre de vista que prop d'un miler d'empreses catalanes van instal·lar-se al País Valencià entre el darrer trimestre de 2017 i el primer semestre de 2018. Avui, de fet, entitats emblemàtiques com CaixaBank o Banc Sabadell tenen les seues seus socials al País Valencià. Altres, com Naturgy, van optar per la Comunitat de Madrid.
Totes elles van fer el pas de marxar de Catalunya després que el govern de Mariano Rajoy aprovara l'anomenat 'decret Guindos', el qual va suposar la reforma de la Llei de societats de capital. El canvi introduït suposava agilitzar el procediment perquè les empreses modificaren la seua seu social: fins aleshores els calia el vistiplau de la junta general d'accionistes; amb el canvi, no calia passar aquest filtre. Això va provocar que moltes companyies catalanes realitzaren un trasllat fictici: canviaren la seua seu social, però sense traslladar la seua operativa ni producció als territoris d'acollida.
La pregunta que plana ara és si existeixen vies legals per, efectivament, fer que les empreses retornen a Catalunya. Els actors involucrats en aquest afer han donat fins ara diverses versions sobre quin és el mecanisme que s'activarà. Dijous, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el secretari general de Junts, Jordi Turull va assegurar que el govern aprovarà un reial decret llei específic perquè les empreses tinguen la seua seu social allà on tenen la seua seu operativa. Per la seua banda, la ministra María Jesús Montero va informar dimecres als membres de l'executiva del PSOE que les modificacions s'introduiran en la Llei de societats de capital. El gran empresariat català ja ha manifestat que està en contra de qualsevol mesura que condicione les seues decisions estratègiques.
L'opinió dels experts
I què diuen els experts en dret mercantil? En principi, els dos experts consultats per EL TEMPS es mostren escèptics, en diversa intensitat, sobre la possibilitat que, per la via legal, es puga assolir l'objectiu perseguit. Per a Jordi Piedra, professor de dret mercantil de la UB, el decret Guindos "va donar resposta a les inquietuds de les empreses domiciliades a Catalunya en un clima d'incertesa política, tot facilitant-ne la deslocalització". Així, explica Piedra, d'una banda, la nova redacció de l'article 285.2 de la Llei de societats de capital permetia a les companyies canviar el seu domicili social sense necessitat d'un acord de la junta d'accionistes.
L'opció més plausible és reformar la Llei de Societats de Capital per assegurar que la seu social estiga allà on està la seu operativa real.
D'una altra, es mantenia en vigor l'article 9 de la mateixa llei, la qual estableix que aquestes "fixaran el seu domicili dins el territori espanyol en el lloc on hi haja el centre de la seua efectiva administració i direcció, o en el lloc on radique el seu principal establiment o explotació". El canvi introduït per Rajoy, alhora, entrava en contradicció amb el punt 2 de l'article 48 de Llei General Tributària, el qual estableix que el domicili fiscal de les persones jurídiques ha de situar-se allí on "està efectivament centralitzada la seua gestió administrativa i la direcció dels seus negocis".
Per tant, "si les societats que van traslladar el seu domicili social i fiscal fora de Catalunya, mantenen aquí a Catalunya la seva direcció i gestió administrativa, estan vulnerant tant l'article 9 de la Llei de societats de capital com l'article 48 de la Llei general tributària", explica Jordi Piedra, qui estima que el decret Guindos va promoure l'agilització dels trasllats de domicili social en poder adoptar-se amb un simple acord de l'òrgan d'administració.
A parer d'aquest expert en dret mercantil, la reforma que es pretén introduir, per poder ser efectiva, hauria d'anar dirigida a "reforçar el criteri legal segons el qual el domicili ha de ser on estigui l'operativa de la companyia (efectiva, direcció i administració), tot promovent, en el seu cas, sancions a qui, incomplint la norma, canvïi el seu domicili social per un altre -la qual és una decisió lliure d'una entitat mercantil protegida constitucionalment- però, en realitat, mantingui en el domicili social anterior la seu operativa, direcció i administració". La pregunta que subjau, en tot cas, és si això es podria fer amb efectes retroactius, és a dir, a totes aquelles empreses catalanes que ja van marxar.
Per al professor de dret mercantil de la UAB, Jorge Miquel, aquest mecanisme per torpedinar els trasllats ficticis presenta alguns interrogants. El primer és la manera com s'interpreta què és o què no és una seu operativa. Perquè potser la companyia ha mantingut la seu principal a -posem per cas- l'Hospitalet del Llobregat, però, alhora que canviava la seu, ha obert un planta d'oficines a Paterna. Quina és, aleshores, la seua seu operativa? Qui ho determina? Sota quin criteri?
A més, subratlla, Miquel, l'enduriment de la legislació podria tenir "un efecte bumerang" i provocar que les companyies opten per traslladar o minimitzar al màxim aquesta eventual seu operativa". "Personalment, ho veig complicat i pot ser contraproduent", assegura aquest expert en dret mercantil, qui recorda que, amb l'actual legislació, les companyies tenen plena
Els experts coincideixen: les sancions no són una opció plausible.
llibertat per tornar a situar la seua seu operativa a Catalunya i fer el camí de tornada. D'entre les grans empreses, en aquests anys, només Naturgy ha valorat seriosament aquesta opció, si bé no l'ha materialitzada.
Siga com siga, els dos experts consultats coincideixen en el fet que les sancions no són una opció plausible. L'article 139 de la Constitució consagra, recorda Jordi Piedra, la llibertat per establir un negoci on l'interessat desitge. "Cap autoritat podrà adoptar mesures que directament o indirecta obstaculitzen la llibertat de circulació i establiment de les persones i la lliure circulació de béns en tot el territori espanyol", explicita l'article.
L'opció dels incentius seria plausible, en opinió de Piedra. "Exoneracions de tributs, en els comptes d'explotació...", enumera. Per a Jorge Miquel, en canvi, aquesta via presenta diverses dificultats. La primera té a veure amb el fet que els tribunals podrien considerar aquests incentius ajudes d'Estat contràries a la lliure competència que regeix en la Unió Europea.
La segona està relacionada amb el fet que generaria un greuge a les empreses que van optar per quedar-se en territori català a pesar dels molts cants de sirena que, durant aquells dies, comminaven les companyies a canviar la seua seu social. "De moment, hi ha molts interrogants sense resoldre. Caldrà veure com es concreta", conclou Miquel.