Compromís va perdre el somriure en aquella nit electoral del 28 de maig. La dreta del PP i la ultradreta Vox havien aconseguit una majoria per desnonar l'esquerra del conjunt de les institucions del País Valencià. Els valencianistes quedaven fora de la Generalitat Valenciana i de la comandància de l'Ajuntament de València, la gran joia que havien assolit l'any 2015 quan el tauler polític valencià (i també l'estatal) estava impregnat pels vents de canvi progressista.
La coalició d'obediència valenciana havia mantingut múscul a les urnes després de l'adeu forçat de la seua màxima referent, l'exvicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, però en aquesta nova bugada electoral havia perdut diversos llençols plens de paperetes. La dinàmica va repetir-se als comicis estatals, on gràcies a l'entesa amb Sumar van doblar la seua representació al Congrés dels Diputats. Ara bé, perdent visibilitat per integrar-se dintre del grup parlamentari de l'artefacte polític que encapçala la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz.
Els valencianistes, amb un grup parlamentari, d'entrada, preparat per a plantar cara al bipartit que presideix el popular Carlos Mazón, tenien definida la seua estratègia de transformació i de revitalització. Amb Podem privat de qualsevol representació a les principals institucions valencianes, siguen de caràcter municipal o de país, Compromís va fer gestos per mostrar-se com al refugi de l'etiquetada com a esquerra alternativa. O dit d'una altra manera: havia adquirit el paper al País Valencià de casa comuna del progressisme més combatiu, tancant l'ullet per incorporar a les seues files a les restes dels morats i a Esquerra Unida del País Valencià.
L'obertura de Compromís per integrar altres sensibilitats de l'esquerra instal·lada al territori valencià, la qual havia estat verbalitzada diverses vegades per la dirigent Àgueda Micó, es produïa paral·lelament a l'inici del procés per convertir l'actual relació de poliamor entre diferents partits en un matrimoni tripartit. Les direccions de Més, Iniciativa o Verds-Equo parlaven el mateix llenguatge i empraven el mateix concepte: federació de partits. L'horitzó orgànic estava clar per embastar els descosits interns de Compromís i acumular forces per a la batalla valenciana del 2027.
Si la teoria era bufar i fer ampolles, la pràctica era més capritxosa. Abans de l'estiu de l'any passat, en el preludi parlamentari de marxar de vacances, les velles disputes entre Més, la branca nacionalista de Compromís, i Iniciativa, partit de tarannà ecosocialista al qual pertany Oltra, ressorgien. Les diferències sobre qui havia d'ocupar el càrrec de senador territorial, és a dir, si era una quota reservada per a Iniciativa del Poble Valencià o corresponia a Més, a l'antic Bloc, van provocar un cessament temporal de la convivència entre socis. Una crisi amorosa d'estiu entre ambdues principals ànimes de la coalició.
Transició agitada
Temps després, una vegada s'havia engegat el nou curs polític, la direcció d'Iniciativa del Poble Valencià va donar per tancada aquella convulsió orgànica. Tanmateix, al si de la formació ecosocialista van créixer com a bolets els problemes interns. El partit esquerrà estava en plena transició després de la derrota congressual de la nissaga Mollà, antics dominadors del partit, i el pas al costat forçat d'Oltra. Sense el pes de l'exvicepresidenta a escala interna, que assegurava victòries en matèria orgànica pel seu lideratge natural a Compromís, la relació amb Més era diferent. Les negociacions no eren igual, i més en un context de travessia per l'oposició.
Arran d'aquell escenari, va haver-hi sectors ecosocialistes que s'han mantingut en un malestar latent i altres que van optar per abandonar el vaixell. Va ser el cas de l'exvicealcalde de València, Sergi Campillo, així com d'altres sis militants del partit que havien estat a l'òrbita d'aquest dirigent esquerrà. Els adeus s'han reproduït aquesta setmana amb la marxa de 15 afiliats d'Iniciativa pel Poble Valencià per quedar-se només com a militants de Compromís.
Entre aquells que han extirpat el carnet, hi ha els alcaldes de Xodos (Alcalatén) i Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat), el regidor al consistori de Castelló de la Plana, Pau Sancho, o la nova sensació mediàtica de Compromís a les Corts Valencianes, Verònica Ruiz. Les raons aportades per aquests càrrecs institucionals són el seu malestar amb la direcció per teòricament no resoldre les seues preocupacions i la seua aposta per convertir Compromís en una formació única, allunyada de l'actual situació de convivència entre tres actors polítics dintre d'un paraigua electoral.
Aquest moviment, interpretat per determinats sectors oficialistes com una jugada de cercles militants còmplices amb la nissaga Mollà i amb l'ombra planant de l'exconseller Vicent Marzà, figura política de Més i baró valencianista a les comarques del nord, ha estat durament contestat per la direcció. Els comandants ecosocialistes a la demarcació valenciana septentrional han expressat la seua sorpresa perquè aquests càrrecs defensaren constituir Compromís «com a un partit únic, quan mai ho havien dit en públic» i els han acusat de transfuguisme. De fet, han demanat a l'executiva de país que analitze si havien d'entregar la seua acta.
Els adeus es produeixen a quaranta dies per a la celebració de l'assemblea d'Iniciativa del Poble Valencià a Paterna (Horta), una trobada en la qual, segons el full de ruta traçat, els ecosocialistes han de validar la seua aposta per redissenyar Compromís com a una federació de partits. Arran de les baixes que s'estan produint a la formació esquerrana, vinculades al voltant de la família Mollà, les veus opositores a la direcció poden ser reduïdes.
Les convulsions a Iniciativa del Poble Valencià s'han donat paral·lelament a les temptatives de figures properes al sector de Mollà de construir Sumar al País Valencià. No debades, va haver-hi l'intent de la formació de Díaz de nomenar Irene Gavidia, una persona relacionada amb les tropes polítiques dels Mollà, com a director de l'Imserso, però els valencianistes van aturar-ho.
Les afirmacions de Txema Guijarro, diputat de Sumar al Congrés per la circumscripció d'Alacant, sobre la possibilitat d'implantar el partit de Díaz al País Valencià van reforçar les alertes a Iniciativa, i també a la resta d'integrants de Compromís. Els valencianistes, de fet, compten amb una entesa amb l'artefacte polític estatal: aliar-se en els comicis espanyols amb el reconeixement que la casa de Sumar al territori valencià és la coalició del somriure. O, si més no, així ho han defensat sempre des de Compromís.
El «partit únic» de Ribó
En uns dies de certa marejada interna a Iniciativa, especialment a les comarques del nord, l'exalcalde de València, el valencianista Joan Ribó, ha agregat pressió interna. Ribó s'ha manifestat a favor de convertir Compromís en «un partit únic amb unes estructures internes molt flexibles que permeten diferents corrents» durant una entrevista concedida aquest divendres a LesNotícies del Matí d'À Punt. L'exbatlle, però, ha matisat que també estaria d'acord amb una federació de partits «amb el matís important que hi ha molta gent que vol estar-hi sense participar de cap formació», com és, precisament, el seu cas. «2024 ha de ser l'any d'aquesta estructuració», ha afirmat.
Les seues declaracions, que coincideixen amb la postura d'un històric ecosocialista, l'exconseller Manuel Alcaraz, han generat reaccions als quadres d'Iniciativa del Poble Valencià. «Com Falange Espanyola i de les JONS?», ha piulat irònicament Miquel Real, excap de gabinet d'Oltra, a la xarxa propietat del multimilionari Elon Musk. «La Falange també era el partit únic, no?», s'ha preguntat amb una voluntat semblant l'exsenador Carles Mulet.
El debat orgànic sobre la futura fórmula de convivència a Compromís es mantindrà més enllà de l'assemblea d'Iniciativa del Poble Valencià prevista per a febrer, ja que Més no ha programat la seua cita congressual fins a mitjan octubre, concretament per als dies 19 i 20 d'aquell mes. Amb les europees i les aliances a establir com a test electoral i orgànic, la discussió sobre com volen organitzar-se els valencianistes estarà marcada pels moviments del Més, on la condició de força opositora de Compromís podria provocar més d'un sobresalt a l'oficialisme. Tanmateix, l'actual coordinadora nacional del partit, Amparo Piquer, compta amb totes les paperetes per a revalidar.
«Si es vol sobreviure amb bona salut, caldrà una simplificació i un enfortiment de l'estructura, proactivitat dels representants públics, un full de ruta compartit i sobretot, una direcció amb una visió estratègica clara que es preocupe més d'aquest full de ruta compartit que no del repartiment intern de les quotes de partit», va escriure fa uns dies a la Fundació Nexe, el think tank del valencianisme, Amadeu Mezquida, un dels cervells electorals i estratègics de Compromís. Tot un símptoma de la preponderància d'un debat existent pràcticament des dels principis dels temps a la força d'arrel valenciana. Serà 2024 l'any de la refundació?