L'ofensiva del PP i l'extrema dreta Vox contra els drets dels catalanoparlants al País Valencià i a les Illes Balears no ha tingut cap període de gràcia. Des del primer moment, ambdós executius encapçalats pels conservadors han acordat mesures que busquen reduir la presència de la llengua pròpia a les aules, així com han desmuntat les institucions de defensa de la comunitat lingüística catalanoparlant. Fins i tot, han tractat d'eliminar l'exigència d'una competència idiomàtica en català als funcionaris, la qual cosa ha motivat en el cas balear un recurs al Tribunal Constitucional, qui l'ha admès a tràmit.
Amb el propòsit de visibilitzar a les institucions europees les discriminacions lingüístiques que experimenten els ciutadans catalanoparlants del conjunt del domini lingüístic, les diferents entitats per la llengua de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià han mantingut reunions aquesta setmana amb el Comitè d'Experts del Consell d'Europa que avalua el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries durant el període 2017-2021. De fet, els col·lectius pel català han entregat un informe de la situació individualitzada dels territoris catalans, valencians i balears. La trobada ha estat organitzada a proposta de la Generalitat de Catalunya i ha estat encapçalada per Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística del Govern català.
L'Estat espanyol va ratificar aquest tractat o convenció europea l'any 2001, una passa que, per exemple, estats de la Unió Europea com ara el francès o l'italià encara no han donat. No debades, llengües com ara el sard, l'occità, el cors o el bretó no estan emparades per aquest instrument legal. Tanmateix, les institucions espanyoles, segons denuncien les associacions per la llengua de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, han incomplit reiteradament el contingut de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en àmbits com ara l'ensenyament, l'administració pública, la reciprocitat o la judicatura.
Catalunya: el blindatge de la immersió lingüística
La trobada entre els experts que vetlen pel compliment d'aquesta convenció i l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Òmnium Cultural, la Fundació.cat, la CAL, l'APPEC i Plataforma per la Llengua ha estat centrada en la situació del model d'immersió lingüística i la seua desprotecció enfront dels cops judicials. Els representants d'aquests col·lectius per la llengua han traslladat la preocupació «perquè es garanteixi l'aprenentatge en català a l'escola» i «per un context en què el català, a la pràctica, ja ha perdut pes com a llengua vehicular, sobretot allà on el català és menys present». Com a mesura, han sol·licitat que es reconega l'especificitat catalana.
A l'informe que han lliurat les associacions catalanes per la llengua, han expressat la seua voluntat perquè s'impulse l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació «per tal d'avaluar de manera independent, entre d'altres, les competències lingüístiques en català». «Els resultats optimistes que van tenir les proves d'avaluació de la capacitació oral l'any passat tant a primària com a secundària no serveixen per a tenir una fotografia del nivell real dels estudiants, i contrasten amb les dades del cens espanyol, en què un 15% dels menors de vint anys diuen que no parlen català o el parlen amb dificultat, i un 8,8%, que no l'entenen o l'entenen amb dificultat», sostenen des de Plataforma per la Llengua, qui considera que la inexistència d'un òrgan d'aquesta mena incompleix la carta.
L'altra gran demanda ha estat en el dret dels catalanoparlants del Principat a rebre les notificacions i els documents judicials en català. «Malgrat que a través de l'eina E-justícia els ciutadans tenen finalment l'opció de triar la llengua de les notificacions judicials, els jutjats catalans incompleixen el 81,3% de les peticions de ser notificat en català», expressen des de l'ONG del català, qui ha informat que les entitats «han presentat als experts diversos exemples de vulneració dels drets lingüístics a la justícia i han denunciat que ni el Consell General del Poder Judicial, ni tampoc el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han habilitat mecanismes garantistes per tramitar les queixes per mala praxi».
La societat civil pel català ha presentat als guardians del compliment d'aquesta carta de protecció de les llengües minoritzades diferents casos documentats de discriminació idiomàtica per part dels cossos policials espanyols, han reclamat que s'hauria de canviar la llei que regula els procediments administratius de les administracions públiques perquè el castellà no siga la llengua per defecte i han advertit que l'ús del català exclusiu o predominant en els metges ha caigut del 41,2% del 2003 al 26,4% de l'any 2018. Així mateix, han mostrat la seua inquietud perquè un 10,6% dels productes siguen etiquetats en català.
Les seues crítiques han abastat, fins i tot, l'Institut Cervantes per fer pràcticament tots els seus cursos en castellà i per la desigualtat que suposa que el nou PERTE de la nova economia de la llengua, impulsat per l'antic govern del PSOE i Unides Podem, destina el 97,3% del pressupost al castellà. Les altres llengües de l'Estat espanyol, com ara el català, el basc o el gallec, són receptores de les molles pressupostàries. «Les polítiques que privilegien el castellà en l'àmbit digital han despertat molt interès en els experts», asseguren des de Plataforma per la Llengua.
País Valencià: una administració «valencianòfoba»
L'ONG del català ha estat acompanyada d'Acció Cultural del País Valencià i Escola Valenciana en la reunió que han mantingut amb aquests experts per avaluar la situació lingüística del territori valencià. Les alarmes traslladades per les entitats als fiscalitzadors del compliment de la carta s'han concentrat en la precària situació del català a l'administració valencià. O dit d'una altra manera: les dificultats que tenen els catalanoparlants perquè s'assegure el seu dret a ser atesos en la seua llengua. «Cal tenir en compte que un 26,6% dels funcionaris (un 41,8% a Alacant) contesten per escrit en castellà o exigeixen parlar castellà als ciutadans que els escriuen en valencià», indiquen.
«Aquestes dades posen en qüestió que disposar d'un traductor com el Salt siga suficient per a complir amb els compromisos establerts, com afirma l'informe de compliment que va elaborar el govern espanyol, amb aportacions de la Generalitat Valenciana», denuncien, per agregar que un 23,4% de funcionaris contesten oralment en castellà o exigeixen parlar castellà als ciutadans. «Tot això, en un context en què no s'ha garantit la capacitació lingüística i no s'han posat en marxa els canvis legislatius previstos a la Llei de la Funció Pública Valenciana, que preveien l'obligatorietat d'acreditar competència lingüística en valencià per a treballar a l'administració», critiquen.
Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i Plataforma per la Llengua han censurat que mentre el català es troba amb aquest panorama administratiu, el bipartit del PP i Vox que encapçala Carlos Mazón haja apostat per tancar l'Oficina de Drets Lingüístics i «per la supressió de l'ensenyament d'algunes assignatures en català a les comarques castellanoparlants». De fet, s'han queixat que el nounat executiu valencià actue en contra de les darreres recomanacions de Comitè d'Experts del Consell d'Europa, els quals demanaven modificar la llei de plurilingüisme per caminar cap a un sistema d'immersió lingüística en català.
Si l'educació ha estat un camp d'exposició de discriminacions lingüístiques, no s'han deslliurat del focus la justícia i la sanitat. Mentre s'ha assenyalat que «ni el poder judicial, ni la conselleria de Justícia i Interior ofereixen al ciutadà l'opció de triar la llengua en la qual volen ser notificats» els documents judicials, s'ha subratllat l'epidèmica de discriminacions lingüístiques a la sanitat valenciana. «Les discriminacions que es recullen en l'àmbit de la salut també són nombroses i la situació només pot empitjorar, si tenim en compte que el nou govern ha rebaixat els punts del mèrit de parlar valencià a l'administració sanitària», adverteixen des de l'ONG del català.
Illes Balears: la sanitat, al punt de mira
La presència del català i el respecte dels drets de les persones catalanoparlants a la sanitat també han acaparat la reunió entre Plataforma per la Llengua, el sindicat STEI, Joves de Mallorca per la Llengua i l'Obra Cultural Balear amb els especialistes lingüístics del Consell d'Europa. Les entitats han informat als experts que la majoria de les queixes registrades per l'Oficina de Drets Lingüístics de les Illes Balears eren per discriminacions lingüístiques a l'àmbit sanitari.
«Cal tenir en compte que els estudis de medicina de la Universitat de les Illes Balears estan molt castellanitzats, i que el 73,9% dels professors imparteixen les classes només en castellà i no n'hi ha cap que les faci només en català», contextualitzen des de l'ONG del català, qui critica que «les actuacions del govern han agreujat la situació» amb el tancament de l'Oficina de Drets Lingüístics i l'eliminació de la normativa que requeria la capacitació en català a la sanitat. En matèria judicial, la demanda traslladada ha estat comptar amb més suport per fer complir el dret de rebre les notificacions i els documents judicials en català que preveu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Els fanals vermells s'han encès per altres qüestions com ara l'educativa, on han mostrat la seua inquietud «pels resultats desastrosos de l'alumnat a l'única prova d'avaluació de la competència oral» en català i «per la necessitat d'avaluar el nombre real d'assignatures i continguts impartits en català». La denúncia dels incompliments lingüístics ha abastat àmbits com ara el comunicatiu, atesa, segons les entitats per la llengua, la manca de programació en català adreçada al públic infantil i juvenil de les Illes Balears. La negació de la reciprocitat audiovisual amb À Punt o Ràdio Arrels ha estat la cirereta del pastís de les seues queixes lingüístiques.