Gretl Vantornout va nàixer a Bèlgica, però ha viscut per mig món. Fa deu anys, de visita a un familiar que tenia un apartament en la costa, va passar per Alcubles i es va enamorar d'aquest poble de poc més de 600 habitants situat entre la serra Calderona i la serra d'Andilla. Al llogaret de Collado de la Cruz van trobar una casa on posar en marxa un habitatge per viure-hi i desenvolupar, també, el seu projecte d'ecoturisme. El paisatge era esplèndid, amb tot de bancals d'ametlers que, al febrer, dibuixaven un horitzó de cotó-en-pèl. En els sostres col·locaren unes plaques solars. Seguint la filosofia per la sostenibilitat que amarava tot el projecte, volien proveir-se de la seua pròpia energia i bastir un projecte a llarg termini.
Difícilment imaginava Gretl que serien, uns anys després, unes plaques solars les que amenaçarien el seu habitatge. Perquè a només uns metres de casa seua hi ha previst instal·lar una de les torres d'evacuació que ha de donar servei a la planta fotovoltaica que està previst que s'estenga entre els termes municipals d'Alcubles, Xèrica i Altura. En total, mig milió de mòduls fotovoltaics que ocuparan 456,8 hectàrees de terreny, això és, una superfície equivalent a 498 camps de futbol reglamentaris.
La planta, que no té continuïtat sinó que es divideix en diverses subplantes, duu per nom Valentia Edetanotum i la seua promotora és Harbour Maestrat 3, una filial de EnergHi, la mateixa companyia que, a les Useres (comarca de l'Alcalatén), ha plantejat un projecte de característiques similars. "Si tira endavant, haurem de marxar de casa. El problema, però, no
El tsunami solar actual té característiques molt semblants a l'allau de totxo de principis del mil·lenni.
és només nostre, sinó de tota la població. Es pretén destrossar un poble sense cap tipus de recompensa", es lamenta Vantornout.
El de Valentia Edetanotum és una de les moltes iniciatives d'implantació d'energies renovables que s'han desplegat en el territori en els darrers dos anys, al caliu d'un model de transició energètica que prioritza les grans instal·lacions en zones de l'interior. A Requena, Villena o les Coves de Vinromà hi ha planificats plantes solars i línies d'alta tensió. Pràcticament cap comarca no s'ha quedat al marge.
El tsunami solar actual té característiques molt semblants a l'allau de totxo que, durant la primera dècada del mil·lenni, va assolar quasi tot el País Valencià. Amb la diferència -notable- que ara els terrenys més cobejats se situen en àrees rurals de secà on s'ha produït un progressiu abandonament de l'activitat agrícola.
De la transició a l'eclipsi
En part per això, i en part perquè el 25 de gener acaba el termini perquè els projectes d'energia renovable obtinguen l'autorització administrativa de construcció favorable -últim pas del sistema de fites que va instaurar el Ministeri per a la Transició Ecològica-, aquest dissabte la Plataforma per una Ubicació Racional de les Energies Renovables ha convocat una manifestació a València. Entre seixanta i cent són els projectes, en territori valencià, que han de passar el sedàs del Ministeri.
És previst que a València arriben persones de tot el País Valencià. Fins a vuitanta col·lectius han confirmat la seua presència. La manifestació que eixirà de la plaça de la Mare de Déu a les 12 hores, duu per lema una exhortació als responsables públics: "Heu de protegir el territori, no destruir-lo". Sota la lupa dels col·lectius en defensa del territori hi ha algunes grans companyies que volen fer la transició energètica el seu particular El Dorado: Statkraft, amb projectes que ocupen 1.248 hectàrees; Renovalia, amb 1.306 hectàrees; i, especialment, EnerHi, que suma més de 2.000 hectàrees.
"Per generar energia renovable no ens podem carregar el medi ambient i l'agricultura. Potser en diran 'energia renovable', però no és energia sostenible", explica Raúl Gálvez, propietari d'una hectàrea d'ametlers que va heretar del seu pare i que estan afectades per la central solar.
La situació d'Alcubles és ben particular. L'estiu de 2012 va patir un incendi ferotge que -tot i iniciar-se en Cortes de Pallàs- va arrasar el 80% del seu terme municipal. Pràcticament tota la massa forestal quedà afectada. El malson es va repetir l'estiu de 2022, quan un foc iniciat a Bejís, s'endinsà, de nou, en el seu terme municipal.
El llegat d'aquella catàstrofe es encara ben visible a banda i banda de la carretera. "Va ser apocalíptic", recorda Vantornout. La seua casa, com la dels veïns que viuen en aquella partida, va quedar a molt pocs metres de la llengua de foc que avançava cap al nucli urbà. "Si es fa el projecte d'EnergHi tindrem, a una banda, la terra cremada; a l'altra, les plaques", lamenta aquesta belga que, junt amb altres veïns, ha impulsat Alcublas Rural, una plataforma d'oposició a les pretensions d'EnergHi.
La legislació impedeix el canvi d'ús dels monts incendiats durant almenys trenta anys, així que els terrenys d'Alcubles on EnerHi pretén instal·lar els panells solars són, en la seua majoria, terres agrícoles de secà, especialment ametlers i oliveres. "La companyia diu que són terres degradades, però no ho són. Són, majoritàriament, terres en producció", explica Raúl Gálvez, des de la part alta d'un turó davant del qual s'obre un pla on s'arrengleren quilòmetres d'arbres que, en unes poques setmanes, esclataran en flor.
La majoria dels agricultors del municipi ho són a temps parcial, com a complement de la seua activitat principal. Molts ho fan, simplement, com a afició, per una qüestió més sentimental que no pecuniària, perquè ha format i forma part de la idiosincràsia del municipi. Per a molts jubilats, en canvi, la venda del producte que els dona la terra és la manera de completar la seua minsa pensió de jubilació.
"Les companyies es fixen en aquests llocs perquè saben que som quatre vots i perquè es pensen que no alçarem la veu. Però no permetrem que amb projectes com aquests es buiden
José Selvi, agricultor: "Les companyies es fixen en aquests llocs perquè saben que som quatre vots i pensen que no alçarem la veu".
els pobles d'interior", reflexiona José Selvi, de 53 anys, mentre feineja en la poda d'un camp d'ametlers que, en cas de substanciar-se el projecte, quedaran sepultats per les plaques solars. Entre Llíria, Andilla i Alcubles, gestiona 50 hectàrees de terreny, suficients per a viure dignament del camp. De moment, en aquest municipi, ningú té notícia que s'hagen intentat comprar terrenys, com sí ha passat en altres punts dels Serrans. La pel·lícula Alcarràs, amb tots els seus dilemes, sobrevola aquest indret.
Els Serrans, terra de promissió
Perquè aquesta comarca d'interior amb capital a Xelva s'ha convertit, de fet, en una de les més cobejades pels especuladors que han abraçat la transició energètica com a nou dogma de fe. Per ací passa una línia d'evacuació de molt alta tensió procedent de Terol i amb destí a l'Eliana i al llarg d'ella, han emergit tot de clapes solars.
N'hi ha previstes al Villar, Llosa del Bisbe, Andilla, Toixa, Ares dels Oms (a més dels adjacents Llíria, Xèrica i Altura). En total, sumen 1.195 hectàrees, o, cosa que és el mateix, 9,2 milions de metres quadrats de plaques. A això cal sumar els sis parcs eòlics amb 97 molins que ja estan en funcionament i una planta de biogàs. A més, clar, de totes les línies d'alta tensió per evacuar l'energia generada.
A tots els Serrans hi ha prevista la instal·lació de 9,2 milions de metres quadrats de plaques solars.
"Pretenen sacrificar els territoris d'interior en benefici de les necessitats de les grans ciutats", denuncia Aythami Giner, membre de l'associació Defèn el teu poble. Serrans-Camp de Túria, entitat integrada dins la Coordinadora per una Ubicació Racional. Giner no s'està de criticar la "lògica perversa" que emmascara el model de transició energètica tal com ha estat dissenyat. "No és un model ètic ni ecològic", adverteix Giner.
Però ni als Serrans ni a Alcubles estan disposats a abaixar els braços. "Qui vol viure en un poble envoltat de plaques solars? Seria la mort del poble", reflexiona l'alcalde d'Alcubles José Luis Arce, del Partit Popular. El secretari municipal va ser el primer que, fullejant el BOE, va saber de les intencions d'EnerHi al seu poble. Això fou la primera setmana de desembre. Enmig del rebombori i indignació que generà la notícia, alguns veïns com Vantornout van percebre la necessitat d'organitzar-se.
A través d'Alcublas Rural s'ha canalitzat el malestar i també el miler llarg d'al·legacions que s'han presentat davant el Ministeri en només un mes. Al poble són molts els qui no veuen clares les dimensions de la planta, ni tampoc les promeses de creació de llocs de treball. A l'est del terme municipal, a la partida de Collao Herrero, ja s'inaugurà una planta solar de set hectàrees i hi treballa una sola persona.
"A més, som un poble amb molts problemes per al subministrament hídric. El projecte no detalla la quantitat d'aigua necessària per a la neteja i manteniment del mig milió de plaques, que es realitza principalment amb aigua", lamenta el primer edil del municipi.
Valentia Edetanotum, a més, presenta irregularitats greus: ocupa més del 13% de la superfície d'Alcubles, quan la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (Lotup) estableix que el màxim que es pot destinar a energies és un 3%. "A ningú li agradaria viure en un lloc que, amb tantes plaques solars, es convertirà en un forn. Si acaba materialitzant-se, no tindrem cap altre remei que marxar", lamenta Vantornout. Fins a una cinquantena de cases, de fet, es voran envoltades de la marea de silici.
En moltes d'aquestes cases, es veuen aquest dia pancartes amb un cor verd en el seu centre. És el símbol amb què, Alcublas Rural, vol oposar-se a Valentia Edetanotum, un nom sota el qual s'amaga una megaplanta que vol transformar per sempre la vida d'aquest poble d'interior.
