El judici per les agressions feixistes del 9 d’Octubre i les negociacions perquè els ultres encausats reconeguen els delictes comesos en un pacte de conformitat s’ha reactivat. Després de l’intent infructuós que va produir-se el setembre passat, s’ha arribat a un acord entre les acusacions públiques i privades, representades per la Fiscalia o la Comissió 9 d’Octubre, i els hooligans processats. O, si més no, així es després d’un escrit enviat als jutjats per part d’una de les defenses al qual ha accedit aquest setmanari.
Al document judicial, s’afirma que «havent-hi assolit un acord de conformitat les acusacions públiques i privades amb la totalitat dels acusats, a excepció de Francisco Moreno [vinculat al grupuscle blaver Defenem Valencia] i José Antonio García Herrero [reconegut agitador ultradretà amb vincles amb l’univers neofeixista valencià], s’interessa que per la sala s’assenyale dia i hora, amb caràcter previ als ja previstos i amb citació a totes les parts, a fi que pels acusats firmants de l’acord es procedisca a ratificar, a presència judicial, la meritada conformitat». L’escrit està dirigit a la sala que jutjat aquest causa de l’Audiència Provincial de València.
«Fins que no es ratifique en la vista oral, no es pot dir que donat el pacte de conformitat per aconseguir una sentència històrica en la qual per primera vegada els agressors reconeguen la comissió dels delictes», expressa Toni Gisbert, portaveu de la comissió 9 d'Octubre, en declaracions a EL TEMPS, qui ressalta: «El nostre objectiu ha estat des del principi que la justícia reconega els delictes que es van cometre contra la manifestació valencianista del 9 d'Octubre del 2017. Es tracta de visibilitzar la problemàtica de la violència feixista al País Valencià, la qual està comesa per elements molt minoritaris d'aquesta societat, i de posar fi a la impunitat que ha gaudit».
La justícia va processar fins a 28 persones, de les quals 13 estaven vinculades amb la graderia filonazi del València CF, denominada Ultras Yomus, segons la radiografia del jutge instructor a la seua interlocutòria de processament. L'encausat més mediàtic és, precisament, Vicente Estruch, més conegut pel seu sobrenom Alfarrasí. Referent durant anys i anys dels radicals del club de Mestalla, exhibeix a través de la seua pell la predilecció per genocides com Adolf Hitler. No debades, té serigrafiat els rostres del dictador alemany i del capitost nazi Rudolf Hess, a més d'una esvàstica i de les inicials de la inscripció «Adolf Hitler tenia raó».
Segons va publicar EL TEMPS, Estruch va ser premiat per José Luis Roberto, empresari de seguretat, exlletrat de la patronal dels clubs de cites i líder del partit neofeixista España 2000, per aquells fets de la diada valenciana del 2017. A la nòmina dels processats, de fet, hi ha una altra persona que va estar connectada amb el cercle d'aquest empresari ultradretà durant la irrupció al País Valencià dels arrancallaços valencians. Es tracta de Pepe Herrero, un cronista faller que ha actuat de propagandista de l'extrema dreta valenciana.
Junt amb aquest opositor visceral a l'antic equip municipal progressista i valencianista de l'Ajuntament de València, a la resolució judicial apareix Néstor Franco, condemnat per un delicte de lesions arran d'un atac contra les trobades d'Escola Valenciana celebrades l'any 2014 a Benirredrà (Safor). La llista de processats es complementa amb ultres que atresoren antecedents penals i policials de gran varietat, candidats municipals de la Falange Española de las JONS, membres dels grupuscles del blaverisme més irredempt i figurants d'una llista municipal de tarannà anticatalanista i blaver que va presentar-se a la població d'Albal (Horta) sota les sigles d'Avant.
Sense cap mena de contemplació i amb un escrit contundent contra els vint-i-vuit processats per aquestes agressions violentes de naturalesa política ultradretana, la Fiscalia va demanar en el seu escrit d'acusació penes d'entre tres i set anys de presó per a uns radicals d'extrema dreta que compten, en alguns casos, amb antecedents penals. L'acusació popular, exercida per la Comissió 9 d'Octubre, va sumar-se a les penes exigides per la Fiscalia.
Tanmateix, l'acusació popular encapçalada per Acció Cultural del País Valencià va demanar al seu escrit una pena accessòria de prohibició d'aproximar-se a 300 metres de distància del domicili de totes les entitats aixoplugades, així com als actes que hi convoquen, als quals se'ls prohibiria la seua participació, per un període superior als dos anys que marca la condemna de cada un dels ultres. Es tractaria d'una condemna simbòlica que evidenciaria quins han estat objectius habituals de l'extrema dreta al País Valencià.