Adquirir un habitatge s'ha convertit en una missió impossible per a moltes persones. I en algunes zones, aquesta missió és més complicada que en altres indrets. La zona costanera del mediterrani continua liderant els preus de l'habitatge de segona mà. Les Illes és l'indret on els preus són més disparats. De mitjana, el metre quadrat en aquest territori se situa en els 4.181 euros, quasi el doble de la mitjana espanyola, la qual és de 2.181 euros. El creixement balear respecte del gener passat fou del 9,83%, el sisè repunt més rellevant del panorama estatal, segons les dades del portal Pisos.com.
València és la ciutat de tot l'Estat on més s'han encarit els preus el darrer any.
Amb tot, però, l'increment fou menor que la mitjana estatal, que se situa en el 10,01%. Una cosa semblant passa a Catalunya. El Principat és la quarta autonomia més cara. El gener de 2024 va registrar un preu mitjà de 2.181 euros per metre quadrat. El creixement, respecte de gener de 2023, fou del 5,92%. Si les dades s'analitzen per ciutats, crida l'atenció els importants increments que van registrar Lleida i, especialment, Girona. Es tracta, de fet, de la cinquena pujada més important de l'Estat i la segona dels Països Catalans.
La ciutat que més s'ha encarit en el darrer any és València, amb una pujada del 21,26%. És, de fet, la ciutat de tot l'Estat que va registrar un increment més acusat. La capital valenciana va marcar, de fet, la pauta autonòmica. El País Valencià manté uns preus moderats en comparació amb Catalunya i Balears -el preu mitjà del metre quadrat és de 1.711 euros-, però registra increments que evidencien que segueix una pauta molt similar a aquests dos territoris: la diferència entre el gener de 2023 i el gener de 2024 fou del 14%, el segon increment més important de l'Estat.
Barcelona (4.725 euros), Palma (4.198) i Girona (2.725) són les ciutats dels Països Catalans on més onerós resulta comprar-se un habitatge de segona mà. Per contra, Castelló de la Plana (1.358 euros), Lleida (1.365) i Tarragona (1.850) és on l'adquisició d'una llar resulta més assequible.
"L'àrea mediterrània i Madrid han sigut els mercats més dinàmics durant 2022 i 2023", explica Ferran Font, director de pisos.com, qui recalca l'important paper que han tingut els compradors internacionals. A la
A Alacant, el 40% dels habitatges de segona mà els compren estrangers.
demarcació d'Alacant representen el 40% de tots els nous propietaris, mentre a les Illes arriben al 30%. Dels cinc municipis més cars, quatre d'ells són a les Balears i tres es situen a l'illa d'Eivissa.
Si els preus han crescut menys que la mitjana en el cas de les Balears i Catalunya és, segons Font, perquè aquests dos territoris van registrar creixements de rècord el 2022, a causa de l'acumulació d'estalvi per part de les famílies generat durant la pandèmia. 2022 fou, de fet, el millor any des de la bombolla immobiliària. En aquests dos territoris, assegura, s'ha registrat una ralentització del ritme de creixement que es contagirà a altres territoris com el País Valencià. "2023 ha sigut un any, encara, de xifres altes, amb poca oferta disponible, la qual cosa provoca l'increment dels preus". Font assegura que "en els mercats més dinàmics, on els preus no han donat un respir, se seguirà creixent, tot i que amb menor intensitat", per la qual cosa, "els venedors hauran d'entrar a la negociació".