“Jo també escric molt lent, fent la lletra petita,
mastegant les paraules, com un bri, d’una en una,
en un petit quadern. El meu anhel seria
estar tota la vida escrivint, amb la lletra
petita, un cant llarguíssim i penosament lent,
lent i gris, en veu baixa, en la casa en silenci...”
Fragment de “Coral romput”
De Vicent Andrés Estellés
(La clau que obre tots els panys, Volum I
Obra Completa, Tres i Quatre, 2014)
Vicent Andrés Estellés va estar “tota la vida escrivint” “un cant llarguíssim”, però no “penosament lent”, ni lent ni gris. La seua Obra Completa, quan Tres i Quatre l’acabe d’editar l’any que ve tindrà tretze volums: dotze de poesia —més a prop de les 5.000 pàgines que de les 4.000—, amb un Mural del País Valencià, que és, efectivament un “cant llarguíssim”, de gairebé 2.000 pàgines, amb referències a cada poble, racó i personatge admirat del territori. Naturalment inacabat, diuen els seus estudiosos, perquè, quan es pot acabar un mural del País Valencià? Jordi Oviedo i Irene Mira, autors dels pròlegs de diversos volums de l’Obra Completa d’Estellés hi estan d’acord: “La magnitud del projecte és tal que no s’acabava mai”, diu Jordi Oviedo. I rebla Irene Mira: “El Mural només podria acabar-se quan s’acabara el País Valencià. Perquè és tan gran com el País Valencià”.
El poble, el mural, el País
Com els cartògrafs protagonistes d’aquell conte de Jorge Luis Borges (“Del rigor a la ciencia”), que, de tant voler dibuixar el mapa perfecte, van acabar fent un mapa tan gran com el territori, a escala 1:1, Vicent Andrés Estellés corria el risc de fer un mural gegant. Era impossible. Tanmateix, va assumir el repte i el va anar materialitzant durant cinc anys, entre el 1974 i el 1978. Ara els versos del Mural ocupen els volums IX, X, XI i XII de l’Obra Completa (el volum XI es presenta aquest 22 de febrer i el XII eixirà publicat abans d’acabar 2024).
Irene Mira diu a EL TEMPS que el Mural “és un gran artefacte literari en dos sentits: ajuda a pensar aquell concepte polític de poble a través de la literatura i li dona una mena d’estructures a través de les lloances que fa als pintors i als músics valencians. És un reflex del que ell veu, coneix i identifica en la societat del moment”. Però també és “un homenatge clar i concret a les viles i ciutats del País Valencià amb la confiança que es podia estructurar un País Valencià diferent després del franquisme, un País Valencià vertebrat on estiguera connectat el sud més sud amb el centre i el nord, i amb el Principat, perquè les declaracions d’Estellés dels principis del Mural ja ho deixen clar: ell s’anomena ‘valencià de catalana arrel’”.
L’altre prologuista, Jordi Oviedo, explica que Estellés el va escriure entre el 1974 i 1978, però en realitat és “la culminació d’un projecte que va apareixent a poc a poc i va agafant estructura: des d’una percepció del poble —com a poble, físic— va anar prenent consciència que els pobles eren una part del tot, que l’important era el país”. El Poble, una paraula clau en la poesia d’Estellés (“Assumiràs la veu d’un poble / i serà la veu del teu poble, / i seràs, per a sempre, poble”), passa a ser el País, l’objecte del Mural.
Oviedo diu que, per al Mural, “va fer una construcció gens provincial, amb elements amplis i comuns, i ho fa molt bé des del posicionament de creador immers en la pròpia col·lectivitat. No sé si és estratègia literària o retòrica, però sí que ho fa des d’aquest punt de vista d’aquell ‘un entre tants’ tan seu”.
La resposta del poble. Cent anys d’Estellés
Hi ha poetes que no tenen la sort de ser escoltats. Hi ha poetes que no tenen l’habilitat de fer-se escoltar. N’hi ha que no són prou tenaços en la seua intenció de ser escoltats. Vicent Andrés Estellés va escriure més de quatre mil pàgines de versos, va fer servir tots els recursos que li oferia la poesia i va optar per un llenguatge planer per ser escoltat i ser entès.
I ara el país li mostra el seu agraïment.
Trenta-un anys després de la seua mort, l’any que es compliran cent del seu naixement, dotzenes d’entitats, ajuntaments, associacions i particulars s’estan coordinant per homenatjar-lo i fer d’altaveu, perquè siga encara més escoltat. Mentrestant, Tres i Quatre continua la publicació de l'Obra Completa revisada, que van impulsar Vicent Salvador i Josep Murgades el 2014 i presenta els volums IX, X i XI el 22 de febrer a la llibreria Fan Set de València.
L’any passat, l’Ajuntament de Burjassot es va despenjar amb l’anunci que deixaria caure la Fundació Estellés perquè no l’interessava. En aquell moment, amb una Generalitat encara governada pel Botànic —l’acord entre PSPV, Compromís i Podem— es van comprometre a diverses accions: comprar el Forn de la Trabucà, on mataren l’avi d’Estellés, per ubicar-hi l’arxiu i un centre d’interpretació i crear una Càtedra Estellés a la Universitat de València, entre altres coses.
Tanmateix, les eleccions van descavalcar el Botànic de la Generalitat i el nou Govern PP-Vox ha mostrat antipatia cap al poeta que va ser cap de redacció de Las Provincias durant vint anys. Al conseller de Cultura, criat en una plaça de bous, de cognom Barrera, i fitxat per la ultradreta espanyola, se li va travessar Estellés.
I la societat civil valenciana s’ha organitzat per omplir els buits que la Generalitat Valenciana vol foradar en la memòria.
El cantautor Pau Alabajos és qui coordina Cent d’Estellés, la plataforma d’associacions i entitats Profundació Estellés que està treballant perquè el centenari se celebre per tot el país. Ell explica per què ha calgut aquest pas: “El conseller Barrera va eixir a la pantalla dient que anava a retallar a zero els diners per a la Càtedra Estellés que havia estat creada, però no se li havia consignat un pressupost. En constatar la nul·la voluntat per part de la conselleria de Cultura, les associacions Profundació Estellés decidim que no només intentarem difondre l’obra a través de la Fundació, sinó que també crearem una plataforma que esdevinga la comissió cívica del centenari d’Estellés”. Aplega de seguida Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Col·lectiu Ovidi Montllor (el coordina Pau Alabajos), Fundació Sambori, Societat Coral El Micalet, El Tempir d’Elx, Kulturcrítics, Ateneu de Bétera, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el PEN català i 1 Entre Tants, entre molts. L’Associació Cultural El Bassot, del Burjassot natal d’Estellés, és qui fa de nucli irradiador perquè ofereix les seues instal·lacions.
L’objectiu, explica Alabajos, és “catalitzar els esforços i les iniciatives que parteixen de les entitats mateixes. El que intentem evitar és que se solapen i que se queden al tinter coses perquè no han tingut la difusió adequada. Una de les funcions és amplificar i donar difusió a totes les activitats que volen commemorar Estellés de la manera que siga i des de molts àmbits: des de l’acadèmic, per exemple, es faran congressos sobre Estellés i hi haurà moltes produccions i espectacles que es basaran en l’obra d’Estellés”.
Als actes organitzats per Cent d’Estellés s’ha sumat la Generalitat de Catalunya. La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) de la Generalitat de Catalunya ha decidit commemorar el 2024 com a Any Estellés i avui ha anunciat que la comissària de l’esdeveniment és la poeta valenciana Àngels Gregori (Oliva, Safor, 1985). En declaracions a EL TEMPS, ha explicat que l’ideal hauria estat «celebrar-lo com l’Any Fuster, amb tres administracions (la catalana, la valenciana i la balear) commemorant oficialment el centenari de l’autor» però «enguany no hem tingut aquesta sort perquè al País Valencià s’està vivint censura institucional» contra Estellés.
Per això, afegeix Gregori, «des de la Institució de les Lletres Catalanes vam tindre clar que havíem de teixir complicitats amb els diferents organismes que estan impulsant la veu d’Estellés quan les institucions no ho fan, coordinats per la plataforma Cent d’Estellés».
Entre els objectius de l’Any Estellés, Gregori destaca a EL TEMPS la consolidació de l’obra poètica del poeta de Burjassot: «Estellés ocupa un lloc canònic relativament sòlid però que no està assentat definitivament en la història de la literatura catalana. Ara és una oportunitat per llegir-lo amb atenció i fer-lo extensiu, no només als coneixedors d’Estellés sinó també als més joves, alhora que el fem dialogar amb escriptors catalans de tot el temps». Es tracta de «situar l’autor de forma definitiva en el lloc que li correspon» i «posar també sobre la taula un vessant menys conegut de l’autor, com és la feina periodística». Amb aquesta intenció s’està organitzant una sèrie de jornades i congressos: «n’hi haurà en diverses universitats de l’àmbit lingüístic i també a l’estranger», anuncia Gregori.
Un altre objectiu de l’Any serà «exportar la seua obra fora de les nostres fronteres lingüístiques» perquè, «en comparació a d’altres poetes, és un autor poc traduït». D’aquí a uns mesos està prevista la publicació de la versió anglesa de L’Hotel París amb traducció de Dominic Keown.
Gregori destaca que Estellés «és un dels autors més sòlids que ha donat la nostra literatura i és necessari entendre’l dintre d’una literatura global com és la nostra».
Gregori recorda a EL TEMPS que Joan Fuster deia que Estellés era «el poeta més important que ha donat el País Valencià des d’Ausiàs March», però vol que l’Any Estellés també serveixi per «posar en relació al costat d’un Riba, un Carner, un Papasseit o un Ferrater».
El tret de sortida de l’Any Estellés serà el Dia Mundial de la Poesia (21 de març), al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), «i per a l’ocasió s’ha traduït un poema seu a 22 llengües».
L’Any Estellés inclourà l’organització d’una exposició itinerant sobre la seua obra. I el poeta i la seua obra, segons Gregori, estaran ben present en el Festival de Poesia de Girona, a les Places del Llibre que tindran lloc en diferents ciutats del País Valencià; en les Viles del Llibre, al Principat; al Barnasants; a la Poefesta, al Festival de Poesia de Lleida, Tarragona, Sant Cugat i Manresa, a Barcelona Poesia... I el 26 de setembre hi haurà un sopar Estellés que organitzarà Òmnium i que tindrà connexió amb diferents punts del territori.
També cal destacar el Coral romput que faran Toti Soler i Pere Arquillué i altres espectacles de Pau Alabajos i Andreu Valor.
Des de Cent d’Estellés, Alabajos anuncia obres de teatre, publicacions, exposicions i un concert col·lectiu el 7 de setembre a l’Auditori de Burjassot, només tres dies després de l’aniversari del seu naixement (4 de setembre)”.
A més, és previsible que el nombre de sopars Estellés, accions que anualment s’organitzen en record del poeta al País Valencià es dupliquen o tripliquen, segons Alabajos. L’any passat es van fer uns seixanta sopars Estellés. Són encara l’herència de la crida que va fer el novel·lista Josep Lozano el 2013 per commemorar els vint anys de la mort del poeta. Es tracta de “celebrar la poesia d’Estellés de moltes maneres”, diu Alabajos: “Hi ha concerts, sopars amb mil formats i recitals sense sopar”. I “la idea és que l’any de l’aniversari siguen molts més amb una crida a la participació que vam fer des de Burjassot interpel·lant totes les associacions, entitats, municipis que vullguen participar i fer alguna cosa”.
Pau Alabajos no només canta, música i recita Estellés (com hem pogut sentir als seus discos i vist als Premis El Temps de les Arts); també és l’autor de l’última biografia del poeta de Burjassot, que Sembra Llibres acaba de publicar: Vicent Andrés Estellés. Es tracta d’una visió molt personal d’Alabajos on es barreja la vida d’Estellés amb les seues poesies i els escenaris per on va passar: els capítols tenen tots nom de ciutat o poble: les viles i ciutats per on Estellés va passar i va deixar empremta.
Alabajos explica per què Estellés ha esdevingut un poeta tan popular al País Valencià: “Personalment, crec que és un poeta que tenia vocació de fer-se entendre i connectar amb el públic: no debades utilitza un llenguatge molt planer, col·loquial de vegades, i amb un component narratiu i un compromís social i cívic importantíssim pel que fa a la lluita antifranquista”. El Llibre de Meravelles, diu Alabajos, “és un document que t’està explicant la nostra història recent i la dictadura sanguinària i, al mateix temps, la lluita de la gent per una resposta democràtica davant de la falta de llibertats”.
En la resposta dels valencians a la crida de Cent d’Estellés també hi han influït “els tics feixistes de la dictadura que es continuen produint avui dia”, diu Alabajos: “Com un honorable conseller s’atreveix a fer la fatxenderia de dir ‘zero euros per a Estellés’”. L’ombra de la ultradreta és el que ha decidit molts “a fer el pas”. “Cap agressió sense resposta”, resumeix.
D’altra banda, Alabajos creu que els versos d’Estellés han estat “material sensible per a músics i músiques”, i els atorga també un paper important en la popularització d’Estellés, “sobretot en el cas d’Ovidi Montllor, que va fer una feina ingent”.
Per acabar, però no menys important: “El fet de tractar temes universals com l’amor i la mort, i fer-ho de manera tan brillant, amb textos que s’han convertit en referents o himnes, com ‘Els amants’ o ‘Assumiràs la veu d’un poble’” ha estat una clau indiscutible de la popularitat d’Estellés.
En aquest punt —situar la seva obra entre l’amor i la mort— hi estan tots d’acord.
L’amor i la mort
Oriol Pi de Cabanyes en el seu llibre de retrats Estels que encara fan llum titulava el capítol dedicat a ell “Vicent Andrés Estellés. Entre Eros i Tánatos” i el tancava amb aquesta frase: “Com tu, Vicent, que en la teva obra dones continuïtat a la persistent il·lusió que l’Amor pot vèncer la Mort”.
Jaume Pérez Montaner està preparant una completa antologia d’Estellés amb uns dos-cents poemes titulada Una tendresa oculta, que Tres i Quatre publicarà a l’abril. En el seu interessantíssim pròleg recorda que, “en certa manera, la literatura de Vicent Andrés Estellés és una mena de lluita contra la mort i, en conseqüència, una afirmació de la vida per damunt de tot”. Pérez Montaner ho confirma amb una cita del mateix Estellés: “Jo he anat escrivint simplement perquè sempre he tingut, si em permeteu la confessió, que és lleugerament impúdica, la por de morir-me sense poder dir abans determinades coses que volia dir. Això ha fet que no em plantegés gaire les qüestions del formalisme, que considerava que eren discussions acadèmiques, jo continuava escrivint versos”.
En aquest cas, Estellés utilitza una falsa modèstia que els seus prologuistes desmenteixen llibre a llibre.
Jordi Oviedo recorda a EL TEMPS que “és un poeta molt popular, però molt coneixedor de les múltiples formes de la poesia”, de manera que treballa “des de la tanka (una estrofa d’origen japonès amb cinc versos i estructura 5-7-5-7-7 que, a la literatura catalana, va fer famosa Carles Riba) fins al vers alexandrí —amb unes característiques molt particulars en ell—, i també al sonet —que ell ja coneixia de la tradició literària hispànica i va adaptant al seu dir, a la seua dicció poètica”. I la cosa no queda en les formes més tradicionals —locals o universals— sinó que arrisca també amb d’altres més avantguardistes: “En els anys setanta també va optar per alguns experiments formalistes i més d’avantguarda. Sap llegir el moment i tria el vers blanc, una disposició formal una mica més particular. I, en llibres com Puig Antich, per exemple, opta per una disposició dels versos bastant avantguardista. Fins i tot té alguns cal·ligrames”.
Irene Mira opina que la vigència d’Estellés rau en el fet que, “a pesar de la seua singularitat, que està molt arrelada al context en què escriu, no deixa de ser un poeta que toca els temes clàssics i fonamentals de la literatura, com a mínim la literatura occidental: l’amor i la mort”.
L’habilitat d’Estellés és que expressa l’amor “de diverses maneres: des de l’amor conjugal i estàndard fins al sexe i altres formes més diverses de l’expressió de la sexualitat”, diu Mira.
Jordi Oviedo apunta que Estellés “és poeta de l’amor, però també del desig perquè és una pulsió molt més ambigua, molt més complexa i molt més fosca, que precisament barreja el que estem dient: l’amor i la mort: ‘L’escala fosca del desig no té baranes’, com deia Maria Mercè Marçal”. Si mirem l’obra completa d’Estellés, diu Oviedo, “es veu com el desig està present, ja en els anys cinquanta —moltes vegades contra la repressió social però també com a potència creativa literària, cosa que el connecta amb tota una tradició literària molt potent que és plenament contemporània. Si donem una ullada en què passava a Europa a la segona meitat del segle XX, Estellés està totalment en línia”.
Però Estellés expressa encara un altre amor important en la seua obra: “Després hi ha el seu amor al país i a les classes subalternes, que també és una mena d’amor que es decanta pel cantó afectiu”.
Finalment, l’altre tema universal que Estellés té sempre al cap des que perd la seua primera filla amb només tres mesos de vida és la mort: “La mort, com a preocupació existencial de l’ésser humà i la mort com a contraposició de l’amor”, assenyala Irene Mira: “La mort que s’emporta els seus amors i la mort que ataca el seu país a través dels assassinats de la dictadura. En eixe sentit, el discurs d’Estellés és viu i vigent perquè entronca en la tradició i és capaç de refrescar-la i reconnectar amb unes coordenades socials, polítiques i històriques molt concretes que encara ara ens interpel·len.”
Oviedo hi està d’acord: “És vigent sobretot perquè és un escriptor clàssic. No només perquè els temes que tracta són clàssics i són molt pròxims a qualsevol lector, també perquè ho fa des d’un punt de vista i un estil literari únic: es relaciona amb la tradició, però a banda aporta el seu accent particular, no només en l’àmbit lingüístic o dialectal sinó en el de llengua literària, de tot allò que pot arribar a fer amb les paraules”.
Tot això és “el que el fa singular i el farà singular en el temps”, conclou Oviedo.
A la “Declaració de Principis” del Mural del País Valencià, escriu:
“He rebut, tot al llarg de la meua existència,
ben pocs regals.
sóc pobre i mai no me n’he queixat, d’ésser-ho.
tot era natural i em calia acceptar-ho.
ara,
passats els dies,
més tristos que feliços,
amb més de cansament que de satisfacció,
m’adone
que els déus em deparen el millor dels regals:
ser poble,
ésser un entre tants,
i em sé ric per sempre,
per a tota la mort,
i acceptaré humilment la meua mort,
quan ho determinen els déus.”
Mort, amor, forn, amants, poble, terra, arraps, nosaltres, València, la mar, el mural, el vi, llençols, corbelles, pany, país... Hi ha paraules que ja ressonen a poesia d’Estellés. El 2024 convida a llegir-les o reescoltar-les.
“Per tu escric ara,
quan no em queden ganes
de dir, d’escriure.
Però he d’escriure, encara,
per tal que no em llegesques.”
Tanka d’Entreacte (Vol. I Obra Completa, Tres i Quatre, 2014).
REQUADRE
On trobar cada poemari d'Estellés?
Obra completa revisada Vicent Andrés Estellés – Edicions Tres i Quatre
Volum I
Ciutat a cau d’orella
Donzell amarg
La nit
L’Hotel París
El monòleg
Testimoni d’Horaci
L’entreacte
La clau que obri tots els panys
Volum II
L’incert presagi
Mort i pam
El primer llibre de les èglogues
L’inventari clement
L’inventari clement de Gandia
L’engan conech
Llibre de meravelles
Volum III
A mi acorda un dictat
Colguen les gents amb alegria festes
Renana
Homenatge il·lícit a Lluís Milà
Epitafis
Ritual
Rosa de nit
Quadern per a ningú
Per a tota la mort
L’amant de tota la vida
L’ofici de demà
El gran foc dels garbons
Volum IV
La fira del vent
Després de tot
Sonets mallorquins
Crònica mallorquina
Horacianes
Els amants
Primer llibre de les odes
Volum V
Tres històries dels reis d’Orient
Quadern de 1962
Testar
Primera audició
L’arnat
Cant de Vicent
Taula parada
Cercles del Russafí
Temps de dolor
4 poemes
Ram de vent
Apartament de novembre
Boix, Heras i Armengol
Toni Miró
Hamburg
Antibes
Gentil burgesa
Àvida dama
Mort a Elx
El Burjassotí
Les acaballes de Catul
Ora marítima
Volum VI
Cant temporal
Pedres de foc
Progrés de la llum
Vida secreta
Prat de la Mola
Et porte un record, avui que et cases
Divina comèdia
Elegia
L’amant
Escrits del castell
Molí de l’any
Estams de la pols
Els ferros del poema
De quan Joan Fuster i l’Estellés
Exili d’Ovidi
Volum VII
Versos per a Jackeley
Sonets a Jackeley
Jackeley
Elegies europees
Saló
Coral del meu poble
Dies gastats
Epístola avortada al meu amic Josep Maria Llompart
Festes Llunyanes
Manual del malalt perfecte
D’açò se’n deia “plafons” en temps de Rubén Darío i Santos Chocano
El corb
Per terres de Castelló. Notes de butxaca
Volum VIII
Puig Antich
Estat d’excepció
Versos per acompanyar una esperança
Al company assassinat a Elda
Els camins de la llibertat
Tancat d’Aleixandre
Quadern públic i notori
Poemes esparsos
Poemes preliminars
Cançoneret de Ripoll
La casa de la música vora el mar
Mare de terra
Volum IX
Mural del País Valencià (Llibres I-VIII)
Volum X
Mural del País Valencià (Llibres IX-XIV)
Volum XI
Mural del País Valencià (Llibres XV-XXII).