L’escriptora i publicista Sylvia Lagarda-Mata, autora de Fantasmes de Barcelona o Catalunya, terra de pirates, ha guanyat amb Veus de mort als Encants Vells la segona edició del Premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona, que convoquen Comanegra i el Grup Focus per motivar els literats a escriure obres urbanes amb la capital catalana com a protagonista.
La novel·la és un còctel d’ingredients eficaços en una trama de suspens i rerefons històric: el primer detectiu de la literatura (l’Auguste Dupin d’Edgar Allan Poe), el primer assassí en sèrie de Barcelona (després verificat com el primer fake de la història urbana catalana) i encara més: la inquisició com a possible motivació de fons.
El cas històric que ha motivat la novel·la és l’aparició, el 1836 en un diari de notícies francès, de la història d’un assassí de llibreters que aparentment matava per alguna raó relacionada amb llibres concrets, especialment buscats i extraordinàriament rars. Aquest argument va ser explotat pels novel·listes francesos Charles Nodier i Gustave Flaubert mentre que a Barcelona no se’n deia ni ase ni bèstia en els diaris de l’època.
Sylvia Lagarda-Mata explica que «l’editor Ramon Miquel i Planas va furgar en aquesta història per veure què hi havia de realitat en aquest cas» fins que va constatar que era totalment inventada, «el primer fake de la història de Barcelona», perquè la premsa d’aquí mai no va esmentar cap cas semblant en aquelles dates (ni en anys posteriors) mentre que les publicacions franceses que en parlen no donen cap referència fiable. Lagarda aventura que, rere la mentida, hi podia haver el mateix Charles Nodier.
El jurat del Premi Santa Eulàlia, compost per Francesco Ardolino, Llucia Ramis, Enric H. March, Jordi González i Alba Cayón. ha considerat que «el text manté un joc literari amb dos grans referents històrics combinats de manera original i versemblant: d’un costat, hi ha la narració d’un fet presumptament històric que va ocupar la crònica de successos barcelonina, com és el cas de l’assassí de llibreters de la ciutat» i d’una altra banda, «un homenatge a Edgar Allan Poe tant pel que fa a l’autor real com pel seu personatge pioner de la literatura policial, Auguste Dupin, que es troba catapultat a Barcelona»
Com que Edgar Allan Poe no va donar molts detalls sobre l’origen i personalitat de Dupin (protagonista d’Els assassinats del carrer Morgue, El misteri de Marie Rogêt i La carta robada), l’autora de Veus de mort als Encants Vells s’inventa un passat rossellonès per Dupin (la seua mare és rossellonesa, ell va nàixer a Perpinyà) i per això s’entén sense problemes amb els barcelonins.
Com a representant del Grup Focus i l’editorial Afora, coeditora de l’obra, Fèlix Riera va dir en roda de premsa que l’objectiu del Santa Eulàlia és, en primer lloc, «situar un premi per identificar any rere any Barcelona com a element secundari i com a motor essencial d’una novel·la perquè la ciutat inspire altres escriptors perquè hi passin més coses». Riera va afegir que el premi ha establert una col·laboració entre una editorial de prestigi, com és Comanegra, amb el Grup Focus per tirar endavant aquests guardons. També es va mostrar convençut que es poden «crear sinergies entre el text escrit premiat i el teatre i l’audiovisual per si pogués ser representat en un escenari o fructificar en guió televisiu que tingui una incidència posterior més enllà de la novel·la». I per últim, Riera ha recordat que, a més del premi de 25.000 euros, el guardó del Santa Eulàlia va canviant any rere any i aquest 2024 serà una fotografia de Català-Roca del 1950 titulada «Aparador amb nen» i molt evocadora de Barcelona com una ciutat de llibreries i lectors.