L’any 2016 les Corts Valencianes van resoldre un deute pendent amb la família de Guillem Agulló. El jove antifeixista va ser assassinat l’any 1993 per un grup neonazi i la manca d’empatia per part de les institucions valencianes a cada aniversari de la mort era evident. Amb l’arribada del Botànic Les Corts, presidides per Enric Morera, van homenatjar Guillem Agulló amb la seua família present. I es va anunciar la convocatòria d’un premi anual que tindria el nom d’aquell jove de Burjassot (Horta) a qui li van llevar la vida amb només 18 anys. El guardó s’entregaria a persones i entitats que lluiten contra els delictes d’odi.
El premi s’havia de repartir, enguany, coincidint novament amb el 25 d’Abril. I quan només wn queden unes setmanes, des de Vox es neguen explícitament a donar continuïtat a aquest guardó. La diputada Maria Josep Amigó, segons expliquen des de Compromís, va sol·licitar a la Mesa de Les Corts obrir un termini per a proposar persones, entitats i iniciatives que puguen ser mereixedores d’aquest premi.
La resposta de la presidenta de la cambra valenciana, Llanos Massó, de Vox, ha sigut “comunicar la proposta als grups parlamentaris per correu electrònic sense establir un full de ruta de forma proactiva”, indiquen des de la coalició valencianista, que interpreten aquesta “equidistància” com “obrir una porta a la censura del guardó i a la memòria de Guillem Agulló”.
Des de Compromís entenen que, amb aquesta manera d’actuar, es pretén “ajornar la qüestió i bloquejar la possibilitat que proposem persones i entitats que realitzen aquesta tasca inqüestionable per a defensar els valors democràtics”.
La lectura que en fa la coalició valencianista no sembla ser una simple interpretació. El síndic de Vox, José María Llanos, s’ha adreçat a la Mesa de Les Corts per a dir la seua sobre la continuïtat d’aquests premis. Senzillament, considera que “no procedeix donar continuïtat al premi” perquè l’acord que es va prendre per unanimitat el 2016 a la cambra valenciana en aquest sentit “no és vinculant” i, en segon lloc, “perquè no ha sigut acordat pels grups parlamentaris que avui ocupen els escons de la cambra”. El 2016 Vox encara no havia accedit a Les Corts.
Per això, des de Vox demanen una nova declaració institucional que torne a comptar amb unanimitat per part dels grups. Un objectiu que sembla impossible tenint en compte la negativa previsible dels ultres. Curiosament, José María Llanos fa aquest argument tot i reconèixer “els mèrits que van fer mereixedor el jove valencià Guillem Agulló per a donar nom a un premi atorgat per les Corts Valencianes per la seua lluita contra la injustícia i per haver sigut assassinat per un partit neonazi, contrari als més mínims drets fonamentals com ara la llibertat de pensament, de paraula o d’acció”. Després d’aquesta argumentació, el síndic ultradreta escriu, tot seguit, que “entenem que no procedeix donar continuïtat al premi”.
El símbol de Guillem Agulló
La transcendència de l’assassinat de Guillem Agulló, unida a l’actitud de la dreta i la ultradreta davant aquell episodi i els homenatges posteriors, demostren la incomoditat de Vox davant la seua figura.
Una de les evidències més recents va ser la negativa d’aquest partit i també del PP a condemnar l’agressió que van patir els participants en un homenatge a Guillem Agulló l’any passat al barri valencià de Benimaclet. Molts d’aquests assistents van ser agredits amb líquid tòxic i el ple de l’Ajuntament de València va condemnar l’acció amb la majoria d’esquerres que hi havia en aquell moment. PP i Vox s’hi van abstenir.
Poc és tard, al juliol de l’any passat, l’Ajuntament deValls (Alt Camp) va aprovar designar un carrer amb el nom del jove antifeixista i Vox va ser l’únic partit que hi va votar en contra. Abans, al 2019, quan es va estrenar l’exitós film La mort de Guillem, que explica l’episodi del seu assassinat, el mural dedicat a Agulló a la seua localitat natal, Burjassot, va aparèixer pintada amb el nom del partit Vox damunt el rostre de la víctima.