-Per què creu que arriba en un moment com l’actual l’obertura del a causa penal per terrorisme contra polítics i activistes independentistes?
-Jo soc advocada. Hi ha coses que jurídicament no m’encaixen. No m’encaixa que una investigació quedi oberta, fins i tot en secret, durant quatre anys i ara s’activi coincidint amb un marc polític molt concret, que és la negociació de la llei d’amnistia. Jurídicament no encaixa que no es fes res en quatre anys i que ara s’activi i, a més, es qualifiquin els fets com a terrorisme barroerament. I que, a més, s’acusin persones que no tenien res a veure amb l’organització del que va ser un gran acte de protesta. No sé si els jutges s’han dedicat a fer política o si els polítics s’han dedicat a fer una altra cosa. No en tinc ni idea. Però, analitzant el que s’ha anat dictant per l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, la situació és molt delirant. El context haurà propiciat unes resolucions judicials amb escassa consistència jurídica i entenc que podria acabar amb la legitimitat de la justícia a Espanya. La justícia emana del poble, aquesta és la seva legitimitat, si la gent hi deixa de creure, s’ha acabat el contracte i el pacte. Entenc que aquesta és la fi de la justícia espanyola.
-L’obertura del judici contradiu les tesis de la Fiscalia? És habitual? Quin recorregut pot tenir amb aquest punt de partida?
-Tenint en compte que el ministeri públic no és una part més, sinó que és autoritat judicial, els jutges solen llegir molt bé i estar atents, i en molts casos acollir els arguments facilitats per la Fiscalia. No és que ho hagin d’acollir com a automatisme, però és cert que sempre hi ha hagut una mena de bona comunicació i bona intenció d’escolta. En aquest cas, ha estat la tinent fiscal a qui li corresponia informar sobre el que eleva el jutge Manuel García-Castellón, de l’Audiència Nacional. El Tribunal Suprem no acull els arguments de l’informe i està en el seu dret de no fer-ho. Altra cosa és que els arguments del Suprem no siguin ni rigorosos ni seriosos, ni jurídicament acceptables, per més que ens diguin que s’adopta per unanimitat. Per començar, el Tsunami tenia una finalitat, que era protestar contra una sentència del mateix Suprem vers un judici en què es criminalitza el dret a manifestació i participació. És el mateix tribunal qui diu que aquesta protesta contra ell és terrorisme.
-La condició d’eurodiputat de Puigdemont comporta un aforament per ser jutjat al Suprem?
-No entenc que es doni per fet que el Suprem és competent per jutjar al president Puigdemont. Sent eurodiputat, no hi ha cap norma que predetermini que el Suprem és l’òrgan que l’ha d’investigar. Vulnera el jutge predeterminat per llei el fet que l’estatus d’eurodiputat es consideri un aforament pel qual t’ha de jutjar el Suprem. No està previst per la llei, i en altres casos no s’ha fet així. Hi ha hagut casos d’eurodiputats en què el Suprem va haver de deixar d’investigar. El Suprem s’entesta a intentar jutjar Puigdemont quan no és el jutge predeterminat per llei. Això no s’explica. També cal advertir sobre l’informe de la tinent fiscal. S’ha publicat que és l’informe en què es proposa que s’arxivi al Suprem perquè per ara no hi ha indici de delicte contra el president Puigdemont i Marta Rovira. El que diu és que per ara no hi ha indici i que l’Audiència Nacional ha de seguir investigant. S’ha elevat a categoria d’informe contrari al que el Suprem va resoldre dijous, però no és tan contrari. Parla dels tempos, diu que per ara no és el moment. D’altra banda, el que fa el Suprem és atribuir-se la competència d’investigar només al diputat aforat d’ERC i al president Puigdemont. La resta els deixa a Garcia Castellón.
-Per què?
-No ho entenc. Es tracta de repartir-se el treball de criminalització de la protesta tenint en compte que poden ser considerats com a fets terroristes l’exercici d’un dret fonamental. Això es recull en tots els ordenaments jurídics: un fet no pot ser dret fonamental i, a la vegada, delicte. D’entrada, caldria haver fet una ponderació dels drets. Si s’hagués fet i no s’hagués investigat a persones per qui són, s’hauria qualificat els fets com exercici del dret de protesta. Això amb independència que hi hagi fets concrets aïllats que algunes persones van fer. Aquests no es poden imputar als que organitzen res. En dret penal, la responsabilitat és individual. Les persones que fan fets aïllats ja van ser identificades i hi va haver procediments oberts i es van investigar a Catalunya. Alguns s’han investigat, altres van veure la causa arxivada, altres estan pendents de judici… se solapen diferents investigacions en les quals, pels mateixos fets, a uns se’ls investiga per terrorisme i a d’altres per atemptat contra l’autoritat. El més greu és que hi haurà un doble judici. Hi ha el risc que una mateixa persona sigui jutjada dues vegades. Això destrueix qualsevol principi que sustenta l’estat de dret, com el de seguretat jurídica.
-Quines conseqüències reals pot tenir l’obertura de la causa penal?
-No sé què podria passar. Si no són a Espanya, el que intueixo que voldran fer serà intentar portar-los i tenir-los a disposició perquè, com a mínim, puguin declarar com a investigats i es puguin defensar. La llei preveu que es pugui fer per videoconferència per la cooperació entre països membres de la Unió Europea. Però tenim el precedent del cas del procés, en el qual, per més que s’ha demanat, s’ha denegat. Entenc que voldran tenir al president Puigdemont en presència. Com que no vindrà per prestar declaració, suposo que hauran d’emetre les euroordres oportunes.
-Aquest cap de setmana Puigdemont està previst que vagi a la Catalunya Nord per un acte del Consell per la República. Hi ha cap risc?
-El president Puigdemont ha estat viatjant a la Catalunya Nord, Itàlia i qualsevol territori de la Unió Europea excepte a Espanya i només hi ha hagut alguna detenció i ja hem vist tots quin ha estat el resultat. No crec que hi hagi cap problema perquè se segueixi desplaçant. Evidentment, una euroordre marcant la casella de terrorisme podria portar a una situació agreujada en circumstàncies normals. Però les circumstàncies que envolten Puigdemont són molt peculiars: se l’ha reclamat per rebel·lió, per malversació, després per sedició i ara per terrorisme. A una persona que és eurodiputada i s’ha fotografiat amb persones del Govern d’Espanya i està negociant amb ells. No crec que sigui senzill, sinó impossible, que pugui ser entregat a Espanya.
-Hi podria haver detencions o extradicions dels investigats que no són aforats?
-Per part del jutge Garcia-Castellón, que instrueix des de l’Audiència, em sorprèn que encara no s’hagi practicat cap d’aquestes diligències. Em sobta, tenint en compte que al novembre dictà acta d’imputació d’una sèrie de persones. El que no es pot fer és que, abans que se citin els imputats per prestar declaració, ja se’ls estigui buscant. Com ha passat amb el domicili de Marta Rovira, que en aquesta causa concreta no té cap citació. Encara no ha fet res, però citarà les persones investigades i si no les troba ordenarà detenir-les. Crec que en aquest cas concret, com que estan fent estratègia i no dret, esperaran que el Suprem doni el tret de sortida.
-Creu que l’actual redactat de l’amnistia empararia els investigats?
-No ho sé. No puc parlar d’això perquè no estic col·laborant amb la negociació ni amb la redacció del text, encara que des d’aquest despatx s’hi estigui treballant. No puc parlar d’un text que encara no ha estat aprovat i que és un text que és jurídic, però que és objecte de negociació política. Pel que s’ha dit, s’entén que el text ha de donar empara a com més gent millor. Veurem. Però és clar que si algú realment està gairebé blindat és el president Puigdemont. Les seves circumstancies impedirien que un jutge l’entregui de forma immediata. Crec que es pretén que entri com més gent millor en l’amnistia i no crec que Puigdemont pensi només en la seva situació, perquè ell té una situació més protegida per les circumstàncies i perquè porta més de sis anys resistint des de l’exili. Ningú creurà que Puigdemont sigui un terrorista. La preocupació és pels centenars de persones que es poden veure afectades en un macro procés. Només sabem el que s’ha donat a conèixer, no sabem quines altres peces separades secretes tenen incoades Garcia-Castellón o el jutge Joaquín Aguirre al Jutjat 1 de Barcelona.
-A l’escrit se cita la jurisprudència relacionada amb la kale borroka del País Basc. Té fonament comparar el Tsunami Democràtic amb la kale borroka? Podria ser una via fructífera per l’acusació?
-A la interlocutòria es parla i es rescata la vella jurisprudència sobre la kale borroka ideada per situacions de protesta al carrer que acabaven en alguns moments amb fets aïllats. Nosaltres, en el seu dia, ja vam dir que ens semblava una barbaritat que cremar un caixer a Donosti fos terrorista i a Ciudad Real un delicte de danys. Era una barbaritat en el marc de fets violents per part d’una organització terrorista com era ETA. Dur això al procés del Tsunami ens sembla una barbaritat absoluta. Necessita un marc, i aquest marc no és de violència, precisament. D’altra banda, el que es fa a la interlocutòria és aplicar l’article 573 del Codi Penal de manera autònoma, com un vers lliure, que no encaixa amb allò que el legislatiu al seu moment va voler introduir com a delictes de terrorisme. Ningú no es remunta al context de la modificació legal del terrorisme. És cert que la definició és amplia i confusa, procliu a que els jutges puguin qualificar qualsevol fet que vulguin com a terrorisme. Però no oblidem que jutges també estan vinculats per les lleis i per la interpretació que en va voler fer el legislatiu. La llei que introdueix la modificació té un preàmbul on s’explica perquè, i el context és molt important: és una llei producte d’un acord entre el PP i PSOE a partir de l’atac contra la seu de la revista Charlie Hebdo. A partir d’aleshores, el legislatiu va tenir la necessitat de modificar el concepte de terrorisme perquè el que ja hi havia, referit a formes tradicionals, no valia pels atacs gihadistes, perquè partia de la pertinença a organització terrorista. Llavors s’adonen que els nous mètodes tenen una característica, que és que hi ha llops solitaris que es camuflen en la societat. Enduts per això, modifiquen el delicte i creen el 573 amb uns requisits. Tot això és al preàmbul de la llei en què la preocupació central és terrorisme gihadista. Interpreten el Codi Penal com si hagués vingut un grup de marcians i els l’hagués donat descontextualitzat.
-Com s’ha de preveure que evolucioni el procés? Pot caure en fase d’instrucció?
-Veurem què passa. Els terminis de la investigació en fase d’instrucció estan clarament taxats, i diu que quan s’excedeix dels dotze mesos i després dels sis mesos i les pròrrogues i no s’ha fet la pròrroga, el procediment s’ha de sobreseure. No es poden fer més diligències quan no es poden fer més prorrogues o s’ha acabat el termini. Garcia-Castellón va deixar passar el termini. Hem presentat recurs perquè entenem que va acabar el termini fa dos anys i mig. Fins i tot el Suprem ha dictat varies resolucions dient que no és possible fer més diligències si ha acabat el termini d’instrucció, perquè el legislatiu així ho va ordenar. Entenem que aquesta investigació no hauria de seguir ni un dia més. Si s’opta per seguir, malgrat que el termini ha acabat, veurem que no només interpreten de forma extravagant el Codi Penal, sinó que se salten la llei d’enjudiciament criminal i la jurisprudència del Suprem.