—La Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) es va crear fa 32 anys. Vostè la presideix des de fa 23. Com va sorgir la idea de crear aquesta connexió?
—A partir de la transició hi hagué un esclat de creació de centres d'estudis. A mesura que parlàvem i ens anàvem coneixent, vam adonar-nos que teníem inquietuds i problemes semblants. Ja l'any 1991 es va fer un congrés de centres d'estudis a Lleida, del qual va sorgir una comissió gestora. El juny de 1992 es va crear la CCEPC, amb una trentena de centres.
L'any 1994 ja es va convocar un congrés de recerca històrica i, a partir d'aquells anys, es van enfortir les relacions a través de jornades i activitats diverses. Hem confluït en projectes, propostes i problemàtiques que compartim, independentment de la nostra mida.
L'any 2001 ens van proposar la creació d'una fundació per donar suport als centres d'estudis i fou així com el juliol de 2003 es va crear l'Institut Ramon Muntaner (IRMU), el qual se sosté principalment amb fons públics de la Generalitat.
L'existència de l'IRMU ha donat un impuls molt important a la nostra activitat, ja que permet disposar d'ajudes per fer publicacions, activitats i tota mena de projectes, així com organitzar el Recercat, que fins ara s'ha fet sempre a la Capital de la Cultura Catalana i, a partir de l'any vinent, que és a Sabadell, es farà una convocatòria per qui es vulgui presentar. De fa dos anys també hem fet una versió al País Valencià. El primer el vam fer a Aielo de Malferit i el segon a Guardamar. És una forma de trobar-nos i continuar fent xarxa.
—Quina és l'entitat de més al nord i de més al sud?
—Al nord, Terra dels avis, d'Elna, una entitat que es dedica a recollir i treballar per fer un ecomuseu en la plana del Rosselló. Al sud, cal mirar-ho d'altra manera. Al País Valencià hi ha la Federació d'Estudis del País Valencià, que són més de quaranta centres federats repartits per quasi tota la geografia. Actualment, formen part del CCEPC unes 145 entitats. Crec que un signe de normalitat és el fet que, des de la darrera assemblea, s'han incorporat una desena de centres.
—Són entitats procedents de tot el territori dedicades a l'estudi, la promoció i la divulgació en defensa del patrimoni cultural, natural i humanístic. Quines sinergies ha permès crear l'existència del CCEPC?
—Crec que el més important és el coneixement entre els uns i els altres i la xarxa que es va creant. La Coordinadora s'ha convertit en un punt de trobada i difusió. Ara ja estem preparant el catorzè congrés, que es farà a Tortosa sobre el tema dels rius. A més, amb la dimensió que hem agafat, estem molt en contacte amb la universitat i ens retroalimentem.
A més, des de la Coordinadora tenim dues jornades cada dos anys, una dedicada a patrimoni, que solem fer en l'àmbit de Tarragona, i una altra sobre historiografia que fem a Lleida. També hi ha les publicacions i la revista Frontissa, amb la seua versió digital, perquè allò que ens interessa és que hi hagi coneixement d'una punta a l'altra.
Així mateix, tenim Plecs d'Història Local des de 2007, entre l'IRMU i la Coordinadora. Sempre intentem que hi haja articles de diferents territoris.
—Quin paper tenen els centres d'estudis a l'hora d'investigar la història general?
—Teníem una mena de llufa penjada, però això ja s'ha superat. En els centres hi ha molta gent que està a la universitat i això ha donat molta qualitat a les revistes i a les jornades que es plantegen. Ara hi ha un centenar de revistes editades pels centres al repositori Racó, amb la qual cosa estan disponibles per tot el món. Des de l'IRMU, a més, hem treballat amb la Xarxa Vives d'Universitats perquè als professors que fan tasques d'investigacions se les reconeguin en els seus currículums. Els centres d'estudis col·laborem amb moltíssims professors de primera línia. Josep Fontana em deia just un any abans de morir que sempre havia cregut en el paper dels centres d'estudis. Al capdavall, la història es fa a partir de moltes petites històries.
—Els centres d'estudis en conjunt, han de fer front a dos reptes: l'envelliment i l'altíssima masculinització. Com es pot trencar amb aquestes inèrcies?
—El relleu generacional és un problema molt comú a les entitats de caràcter social i cultural. Ens som conscients, i per això, per exemple, participem en l'organització del primer Congrés de joves investigadors d'estudis locals en el qual participen joves investigadors de diversos llocs a la Universitat Rovira i Virgili, el qual tindrà lloc a l'abril. Volem que més gent s'incorpori als centres, que entri sàvia nova perquè això garanteix la continuïtat.
Passa, però, que, d'una banda, pels qui hem estat sempre als centres, no ens resulta fàcil deixar-nos-ho i, d'una altra banda, per al jovent actual les seves circumstàncies socioeconòmiques no són les mateixes que hi havia fa trenta anys. En tot cas, els centres són fluctuants, amb pics d'activitats. També hi ha centres que, després d'una crisi, s'han renovat.
Respecte de la falta de presència de dones, és un problema i una dificultat que tots tenim present a la Coordinadora. Probablement, té a veure amb el fet que en l'àmbit de la recerca hi ha una majoria masculina. Suposo que, en part, això és herència de moltes coses. Però és evident que ens cal continuar treballant per trencar aquesta inèrcia. És molt necessari incorporar dones perquè això enriqueix la visió de les coses.
—Quina importància va tindre la creació de l'IRMU per assolir el nivell actual?
—Té una importància cabdal. La creació de l'IRMU va ser un abans i un després. A més, l'IRMU és un punt de confluència entre l'administració i la societat civil que ha funcionat molt bé. Els recursos que l'administració hi ha adreçat s'han rendibilitzat molt bé i han permès consolidar l'activitat de molts centres.
—Al País Valencià, el conseller de Cultura ha dit, explícitament, que la Federació dels Instituts d'Estudis del País Valencià (Fedines) no rebran cap ajuda econòmica de la Generalitat. Els preocupa això?
—Per a la Federació Valenciana d'Instituts d'Estudis (Fedines) va ser molt important el canvi polític que hi hagué el 2015. Els valencians tenen una llarga trajectòria en l'àmbit de la recerca local i comarcal, tot i que, malauradament, moltes voltes han tingut l'administració no de cara, sinó d'esquena. En aquests centres hi ha persones molt qualificades, les quals han fet projectes magnífics.
En aquest sentit, crec que va ser un encert, quan vam crear la Coordinadora, de no restringir-nos a l'àmbit de Catalunya, sinó abastar tot l'àmbit de llengua catalana. Tenim un país molt llarg i per a nosaltres és important que la Fedines sigui forta i consolidada. A voltes, al País Valencià, ens poseu com a referència, però per a nosaltres també ho sou perquè teniu molta capacitat de lluita. Ens necessitem tots. Ha estat així sempre i ho continuarà sent.
—Per què animaria a la gent a apropar-se als centres d'estudis?
—En primer lloc, per estima i compromís amb el territori i el teu entorn. Si tens inquietuds culturals, un Centre d'Estudis és el teu espai. Des d'una perspectiva personal, t'enriqueix molt la vida. Jo hi porto tota la vida lligat, i et puc ben assegurar que he rebut més que he donat. En un món on tot és determinat pel consum, els centres d'estudis et donen una sociabilitat única.