La convocatòria és avui a les 17 hores a la plaça de l’Ereta, al barri del Raval, allà on les cases antigues de dues plantes s’arrengleren per desafiar el particular eclecticisme urbanístic de Castelló de la Plana. En aquest punt de la ciutat ha estat convocada una concentració per protestar pel brutal atac que dissabte de la setmana passada va patir la Cosa Nostra, un espai autogestionat de referència a la ciutat. Set dies després de l’atac, un home de 32 anys roman ingressat a l’hospital després d’haver estat en la UCI durant quatre dies. Una desena de persones van resultar ferides. “Fora feixistes del nostre barri” serà el lema de la protesta.
La brutal agressió per part d’un grup format per una vintena de persones armades amb pals de ferro i bats de beisbol ha posat en alerta el moviment antifeixista del País Valencià. Tot i la persistència de la violència ultra, feia alguns anys que no es registrava un atac amb un nivell tal d’agressivitat. Els més recents són l’episodi de Pego —en què un grup de nazis procedents de Gandia van aprofitar la celebració d’un partit de futbol per desbravar-se en el municipi de la Marina Alta— i els greus incidents de la celebració del 9 d’Octubre el 2017 a València.
L’atac de Castelló arriba tot just vint dies després que 26 dels 28 encausats per la causa del 9 d’Octubre arribaren a un pacte de conformitat amb les acusacions, pel qual reconeixen els fets i se’ls imposaven entre 12 i 24 mesos de presó, així com mesures d’allunyament. Era, en paraules de les acusacions, “una condemna històrica”.
Tanmateix, l’alegria per la victòria assolida a mitjan febrer passat en la Ciutat de la Justícia de València ha durat poc. Si algú pensava que la condemna desincentivaria els grupuscles d’extrema dreta que hi ha dispersos pel territori, anava ben errat. Encara més, segons va publicarLa Directadimarts passat, una de les persones que presumptament van participar en la ràtzia va ser Alejandro Ramírez Mendoza, que va prendre part també en les agressions feixistes del 9 d’Octubre.
Segons ha desvelat el mateix mitjà, Ramírez Mendoza té com a advocat, en una causa oberta per una altra agressió, a qui en l’actualitat és regidor de Seguretat Urbana a l’Ajuntament de Castelló, Antonio Ortolá, de Vox. “Si van actuar com van actuar, quan encara no era ni la mitjanit d’un primer dissabte de les festes de la Magdalena, i tot just quan la policia local —que hi havia estat tot el dia— acabava de marxar, és perquè es senten immunes”, lamenta una persona de la Cosa Nostra. L’Ajuntament de Castelló, que des del passat juny governa el PP del bracet de Vox, no ha convocat cap ple extraordinari per condemnar els fets, a pesar de la seua gravetat.
Un passat que torna
Per a molts dels qui avui a Castelló tenen entre 35 i 50 anys, l’atac a la Cosa Nostra del dissabte passat els ha generat una certa sensació de déjà vu. Perquè a la capital de la Plana, com a molts altres indrets del País Valencià, ha existit una violència ultra de baixa intensitat que ha actuat amb un alt grau d’impunitat. Intimidacions, cops de puny, amenaces verbals, assetjament, llançament d’objectes... En la
Entre meitat de la dècada dels noranta i els primers anys de 2000, grupuscles d'extrema dreta es dedicaren a assetjar joves dels moviments alternatius.
diana han estat els moviments socials alternatius i, d’una manera molt especial, tots aquells que s’identificaren amb l’independentisme i l’esquerra.
“Hi havia un assetjament sistemàtic, una violència quotidiana”, expressa una persona que va militar en Maulets a Castelló durant la dècada dels noranta i que, encara a hores d’ara, prefereix mantenir-se en l’anonimat. Aquesta font, d’episodis, en recorda diversos, per bé que en rememora especialment un succeït en la Magdalena, allà cap al 1996-1997. “Era Magdalena, a la plaça de les Aules, i estàvem passant-ho bé un grup de Maulets i de l’Ateneu Popular. De colp i volta van aparèixer entre vint i trenta nazis, i van començar a llançar-nos pedres i ampolles. Van vindre per nosaltres d’una manera evident. Hi hagué diverses persones ferides i a una companya li van haver de posar set o vuit punts de sutura al cap”.
Una tradició extrema
Els primers esguits de la taca ultra cal buscar-los, tanmateix, en els anys immediatament posteriors a la mort de Franco. A Castelló, com a la resta del territori, els hereus del franquisme van utilitzar la violència per esporuguir i assetjar les forces democràtiques emergents. A finals d’octubre de 1978, en plena campanya constitucional, diverses persones militants de grups d’esquerra van ser agredides per militants de Fuerza Nueva quan estaven enganxant cartells polítics a la plaça de la Pau. Només un any després, de nou, persones vinculades a Fuerza Nueva, van llançar còctels Molotov a la seu de Julivert, un col·lectiu cultural, artístic i polític. Es succeirien en els anys següents atacs puntuals per part de nostàlgics del franquisme, tant a Castelló com a altres municipis de la Plana, com ara Nules, Borriana o la Vilavella.
Fou, però, amb l’aparició a Castelló del moviment independentista i alternatiu, a finals dels vuitanta i principis del noranta, que els grupuscles feixistes van fer-se forts. A la ciutat, el primer Moviment per la Defensa de la Terra sorgí en 1988 i només tres anys després emergí, a Vila-real, Maulets, que tres anys després es va fer fort a Castelló capital. No eren un grup molt nombrós; tot i això, prengueren molt de protagonisme en l’esmorteït panorama del moviment juvenil a Castelló, sobretot arran de l’assassinat de Guillem Agulló a Montanejos, el 1993, i el judici posterior (1995) que tingué lloc a la ciutat. Publicaven fanzins, empaperaven la ciutat, convocaven assemblees...
“Recorde la vaga estudiantil i tota la mobilització al voltant del lloc on es celebrava el judici. Jo anava a primer de BUP. Per mi va ser un moment de presa de consciència política”, explica Raül G., que va militar en Maulets. El primer dia del judici, hi hagué càrregues policials i deu joves manifestants van ser detinguts.
Bojados, l’home del sac
Foren anys de màxima tensió. El moviment ultra s’organitzava principalment al voltant d’un personatge, Santiago Bojados Ferrando, que anys a venir esdevindria regidor d’Espanya 2000 a Onda. Fill d’un policia nacional, es va criar al barri de la Guinea —al costat de l’estadi de Castàlia, on juga el CE Castelló— i esdevingué l’ariet contra els moviments alternatius a Castelló.
D’altra banda, foren anys de certa normalització de les agressions feixistes, com passà a altres indrets del
Santiago Bojados va esdevindre el líder del moviment ultradretà. Després fou regidor a Onda per España 2000.
País Valencià. Una violència de baixa intensitat i una certa consciència col·lectiva que, en realitat, eren enganxades entre grups ultres, incidents naturals entre tribus urbanes. Les topades es desproveïen de cap càrrega ideològica. Les diatribes de l’estrella televisiva local, Vicente Miralles Troncho, i el seu col·lega ultradretà, Joseti, a Televisió de Castelló tampoc no ajudaven.
És en el segon lustre dels noranta i principis del 2000 quan es succeïren els episodis més greus. L’Ateneu Popular i el Casal Jaume I esdevingueren objectius de Bojados i la seua banda. Hi havia, també, incidents a les portes dels instituts, agressions verbals, amenaces, colps, corredisses, intimidacions. Alguns militants de Germania d’Estudiants —un sindicat progressista de la Universitat Jaume I— van vore com el seu nom apareixia enmig d’una diana amb una amenaça inequívoca: “Tú serás el próximo”.
Bojados i companyia, a més, feien visites periòdiques a algunes colles (agrupacions de gent durant la celebració de la Magdalena). Els atemorien, a voltes sense haver de recórrer a la violència física. En ocasions els seus objectius estaven predeterminats; altres es limitaven a buscar algú amb una determinada vestimenta o aspecte. Eixien de cacera pels garitos on sabien que trobarien peces propícies: l’Espurna, el Vanvan, Doctor Slump, l’Arrel, Gramola... Pim, pam, pum.
En la majoria dels casos, els afectats optaven per no denunciar i intentar escapolir-se. I alguns que feien el
A voltes, tenien objectius predeterminats; altres, feien atacs aleatoris, en funció de la vestimenta o l'aspecte.
pas de denunciar, topaven amb l’absolució dictada pels tribunals. No sempre, però. L’any 2000 Bojados i un company seu, Francisco J. Rodas, foren condemnats per una falta de lesions i injúries per haver agredit dos joves a la porta d’un institut. Quedaren arrestats durant sis caps de setmana.
Fou, tanmateix, un càstig menor. Els partits de l’oposició demanaven contundència, però l’Ajuntament, que governava el conservador José Luis Gimeno, s’ho mirava amb certa distància. Paral·lelament, es produïren diversos casos d’abusos policials que, ara sí, sollevaren una part de la població. És així com nasqué l’Assemblea Ciutadana contra la Violència i els Abusos de Poder. El seu objectiu era denunciar la permissivitat de les autoritats, l’activitat dels grups neonazis i el tractament mediàtic. “Hi havia una impunitat molt evident. Volíem revoltar-nos contra allò”, explica Maribel Peris, una de les impulsores d’aquella iniciativa cívica.
Peris es mira amb preocupacíó els fets del passat dissabte: "Aquestes agressions no son casuals ni accidentals ja que responen a una violència estructural d’anys, i potser ara encara més alimentada, a un solatge antidemocràtic heretat de la Dictadura. Una ideologia amb una acció que té com a finalitat eliminar i reduir l’adversari ideològic per la força bruta. Malauradament aquesta ideologia ve recolzada per un continu silenci".
Una amenaça persistent
La violència ultradretana mai no ha desaparegut del tot a Castelló. “L’existència de la Cosa Nostra ha estat fonamental per contenir les agressions de la ultradreta”, analitza Xavier Ginés, que és sociòleg i en la seua
Maribel Peris: "Aquestes agressions no són casuals. Responen a una violència estructural d'anys".
joventut va militar en maulets. Tot i això, el del dissabte no és el primer atac que pateix aquest col·lectiu. N’hi ha hagut altres, però cap de la gravetat del que va tindre lloc la matinada entre el 2 i 3 de març.
“El que estem vivint recorda l’època més intensa de la violència, la que vam viure entre finals dels noranta i principis de 2000. Potser és pel flirteig de la gent jove amb determinats plantejaments que els arriben a través de les xarxes socials. El futbol, a més, actua com a cantera. I a tot això cal afegir, clar, la percepció d’impunitat i l’existència d’una certa cobertura política”, analitza Raül G. “Clar que el que va passar dissabte recorda al que vam viure nosaltres —explica Xavier Ginés—. Ara bé, m’estranya el modus operandi: que fora un atac tan evident en un acte tan massiu”.
“L’atac, i com es produeix, és molt greu. Però més greu encara és que l’Ajuntament no haja fet cap declaració oficial ni haja fet cap investigació per esbrinar per què la policia no va detenir els agressors —reflexiona Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià—. El que ha ocorregut no és un fet aïllat, sinó que és el resultat d’un context i un clima que propicia que exaltats, d’una manera coordinada, perseguisquen i ataquen a qui ells consideren dissidents ideològics i polítics”.