Carme Junyent, que va morir el setembre passat, va deixer escrit el pròleg de T’estimo com la sal, un projecte que portava anys intentant fer realitat, concretament des que va constatar que no hi ha encàrrec més difícil per a una escriptora que parlar dels seus pares, potser perquè “les filles no maten els pares”.
Aquesta tesi la defensava l’escriptora Sara Maitland a Fathers: Reflections by Daughters el 1983: Maitland, explicava Junyent al pròleg, “arriba a aquesta conclusió després d’analitzar la mitologia clàssica, on passa de tot excepte que una filla mati el pare, i també indaga en la crònica de successos, on constata que aquest és un crim molt rar”.
Entomen el repte Margarida Aritzeta, Gemma Asins, Àngels Bassas, Lolita Bosch, Natàlia Cerezo, Stephanie Kremser, Marta Marín-Dòmine, Andrea Mayo, Júlia Ojeda Caba, Marta Orriols, Marta Pera Cucurell, Llucia Ramis, Marta Romagosa, Gemma Sardà, Simona Skrabec, Sílvia Soler, Marta Vives Masdeu, Irene Yúfera i Ivet Zwatrko i Pou.