La sèrie que tots els seguidors de Fleabag no sabien que estaven esperant es diu Such Brave Girls, és a Filmin, i és una de les comèdies més divertides, punyents i fosques que s’ha fet a la televisió en molt de temps. Poden continuar llegint aquesta crítica, però l’únic que els donaré d’aquí en endavant són arguments en favor d’aquest primer veredicte. Perquè d’hereves o preteses hereves de Fleabag n’hem tingut moltes. I algunes realment valen la pena. Un exemple molt recent seria Obituary, una comèdia irlandesa amb una dona com a protagonista i dosis molt elevades d’humor negre. Però hi havia un element a Fleabag que rarament s’ha aconseguit imitar, que era la manera com Phoebe Waller-Bridge aconseguia posar en paraules algunes de les coses més tristes i agres de la vida que molts cops hem pensat però gairebé mai ens hem atrevit a dir i llençar-les a l’audiència a través del seu personatge d’una manera que produïa una seqüència d’incomoditat barrejada amb l’impacte de la transgressió, una rialla de descongestió i finalment la complicitat. Aquest seqüència és la que m’he trobat experimentant a Such Brave Girls, on el nombre de veritats per minut que les seves protagonistes escupen a l’espectador és, certament, molt elevada.
Les protagonistes de Such Brave Girls són dues germanes que viuen amb la seva mare (el pare va desaparèixer del mapa fa molt de temps). Les tres tenen en comú el fet de no tenir cap mena d’autoestima i de tenir-se només les unes a les altres, tot i que això, com veurem, no sempre és positiu. La protagonista és el personatge més incomprès. Fa molt de temps que lluita contra la depressió, una malaltia que la seva germana i la seva mare menystenen. És incapaç de dir que no al que no vol i incapaç d’intentar fer el que vol. El seu punt de vista, fosc, de l’existència s’escampa per tota la sèrie. Mentrestant, la seva germana viu entregada a l’objectiu d’aconseguir que el noi amb qui manté relacions sexuals esporàdiques esdevingui el seu xicot. Fa el que sigui per ell, avantposant-lo davant de tothom, inclosa ella mateixa, torturant el seu cos si cal i sent incapaç de veure la realitat. Viu d’esquenes al feminisme i segueix el model de la seva mare, una dona desesperada per embolicar-se amb un home que no li agrada només per poder sortir del pou dels deutes i d’un pis miserable. Ella és la font de la toxicitat familiar, obligant les filles a controlar el seu pes i emprenyant-se quan no es comporten com cal.
Amb aquests elements, Such Brave Girls es presenta com una comèdia sobre la lluita de tres dones contra la mirada de l’altre (majoritàriament la mirada masculina). Saben que és una lluita perduda i s’hi barallen constantment en escenes hilarants i crues que sovint acaben amb elles anant a fer teràpia: és a dir, anant de compres. La química entre les tres actrius és fabulosa, però el que destaca, sobretot, són uns guions plens de frases demolidores que treu rialles de la tristesa. Com Fleabag, Such Brave Girls és autobiogràfica i potser aquesta és una de les claus de tot plegat. La seva creadora, que també interpreta la germana deprimida, és Kat Sadler, que ha patit amb la salut mental i fa uns anys va intentar suïcidar-se. En part arran d’aquella experiència sorgeix la sèrie, que vol ser una comèdia per als que no ho estan passant bé. Such Brave Girls connecta molt bé amb pensaments i emocions que moltes vegades callem, i alhora fa un retrat sobre com les pressions socials afecten la nostra salut mental de forma dramàtica. Paradoxalment, fa riure moltíssim. I per estones té un efecte alliberador.
Such Brave Girls
Creadora: Kat Sadler
Repartiment: Kat Sadler, Lizzie Davison, Louise Brealy
Temporades: 1
Plataforma: Filmin