El Govern valencià de PP i l'extrema dreta Vox va polsar l'accelerador ideològic només esgotar-se les festivitats falleres. Com si es tractara de la seua particular 'cremà' ultra del llegat botànic, va anunciar d'una sola tacada a les Corts Valencianes i en boca dels seus portaveus parlamentaris una bateria de lleis que erosionen l'ensenyament en valencià, deroguen la legislació en matèria de memòria democràtica, obrin la porta a compatibilitzar interessos empresarials i càrrecs públics, així com enllesteixen el control de la radiotelevisió pública valenciana i l'Agència Antifrau.
Com a reacció a les polítiques desplegades per l'executiu que encapçala el popular Carlos Mazón, com a rèplica social al desenvolupament d'una agenda de connotacions reaccionàries, Acció Cultural del País Valencià ha cridat aquest dijous a la mobilització durant la tradicional manifestació del 25 d'abril, la qual se celebrarà enguany a València el pròxim 27 d'abril. «Hem de treure el país al carrer. Cal plantar cara a un govern d'extrema dreta al qual li dona suport el PP», ha proclamat Anna Oliver, presidenta de l'entitat per la llengua i la cultura pròpia del País Valencià.
«No volem tornar als temps foscos de la censura i la cancel·lació, ni tampoc que se'ns lleven els pocs drets lingüístics dels quals gaudim els valencians i les valencianes», ha manifestat per anunciar una celebració del 25 d'abril diferent, amb l'organització d'un acte cultural i polític al matí del dia 27 d'abril al Teatre Olympia de València. Amb el lema «País Valencià, País d'Estellés», l'entitat vol retre un homenatge al poeta del poble en el centenari del seu naixement.
Tot i aquesta mena de reconeixement a la figura de l'escriptor de Burjassot (Horta), la gran cita serà l'habitual manifestació vespertina sota el lema «País Valencià, llengua, cultura i futur». «Fem una crida a la mobilització per reivindicar el país que volem, en una manifestació de confluència del conjunt de lluites que busquen construir el País Valencià que desitgem», ha ressaltat la dirigent d'Acció Cultural del País Valencià, envoltada de representants i personatges il·lustres de la societat civil valenciana.
«Estem ací pel compromís amb el nostre país», ha remarcat Guillem Agulló, pare del jove independentista i antifeixista assassinat l'any 1993 per una colla de neonazis. «Em toca parlar del meu fill, al qual li han retirat la placa del carrer i els premis que s'havien batejat amb el seu nom. Estan emprant les mateixes justificacions i els mateixos arguments d'intolerància i barbàrie que va emprar María Consuelo Reyna [exdirectora de Las Provincias] per justificar l'assassinat del meu fill», ha expressat sota la mirada atenta de la seua dona, Carme Salvador. «Hem de pensar un país des de la llibertat i llevar-se de damunt la síndrome del país ocupat», ha rematat.
Com a víctima de la censura cultural a Torrent, una ciutat de l'àrea metropolitana de València, el fundador d'Al Tall i mite de la música valenciana, Vicent Torrent, ha exposat des d'una òptica optimista que «la població que estima el país és més forta i robusta que no abans». «Tota la gent que estima el país ens hem de manifestar, hem de visibilitzar la nostra força perquè el país no s'evapore», ha indicat, per insistir en la necessitat «d'un acte de mobilització potent».
En aquesta marxa, com a afectats pel revisionisme franquista impulsat pel Consell del PP i la ultradreta Vox amb la promoció d'una llei de concòrdia que compra el relat falsejat que va difondre la dictadura sobre la democràcia republicana i la Guerra Civil, participarà la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià. «No podem oblidar el terror, la repressió i els empresonaments de la dictadura franquista», ha assenyalat. I ha criticat «els esforços per esborrar la nostra cultura i la nostra identitat».
«Diguem sí al valencià», ha estat el clam d'inici de la Confederació Gonzalo Anaya, que aixopluga a les associacions de pares i mares de l'escola pública. L'entitat majoritària en representació de les famílies al sistema educatiu ha qualificat «d'un atac frontal a la llengua» la proposició de llei presentada pel PP i l'extrema dreta Vox per substituir l'antic model plurilingüe del Govern del Botànic. «Volen arraconar el valencià», ha retret Esther Pérez, com a portaveu d'aquesta organització i de la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic.
En contraposició a l'argument esbombat per populars i ultradretans de la llibertat d'elecció, d'una capacitat de tria lingüística només reservada per a les zones valencianoparlants i limitada a la seua llei a les àrees catalogades de domini castellanoparlant, la veu de les famílies de l'escola pública ha esgrimit que «garantir l'aprenentatge i la competència lingüística en igualtat d'oportunitats no es una qüestió de preferències de les famílies». «Perquè l'alumnat valencià siga competent en les dues llengües oficials s'ha de garantir que tinguen contacte natural en elles. Ara per ara, el castellà ja té una presència elevada en la vida de les nostres filles i fills. Aquesta presència s'ha d'equilibrar i són les aules l'espai idoni des d'on aprendre el valencià», ha indicat.
«Equiparar l'aprenentatge en valencià i en castellà a l'ensenyament és pretendre que parteixen de situacions socials similars, quan tots els experts coincideixen en el fet que la llengua minoritzada ha de tindre un tractament preferent a l'educació per garantir el seu coneixement», ha recordat abans de cedir la paraula a Violeta Tena, vicepresidenta de la Unió de Periodistes, qui ha mostrat la preocupació dels professionals del periodisme i la comunicació pel nou model del PP i Vox sobre els mitjans públics valencians. «No volem una tornada als fantasmes de Canal 9», ha advertit.
La representant de l'associació majoritària de la professió al País Valencià ha avisat que els canvis previstos en la nova legislació sobre l'elecció dels membres del principal òrgan de govern de la televisió i la ràdio «assegura el control polític», ha criticat «la liquidació d'un organisme de fiscalització ciutadana com ara el Consell de la Ciutadania» i ha encès les alarmes sobre la tria dels membres del consell d'informatius. «Abans els escollien els mateixos treballadors. Amb la nova llei, el Consell és qui decidirà el mètode de tria», ha remarcat.
«Volen canviar el llibre d'estil, el qual va ser fruit d'un costós consens entre els professionals, i no concreten el finançament. No sabem si volen una televisió esquifida o sobredimensionada com a l'època de Canal 9», ha denunciat, alertant dels riscos de tornada a la manipulació i la censura als mitjans de comunicació públics. De fet, Joan Escrivà, de la revista infantil Camacuc, ha relatat, precisament, la censura que va patir aquesta publicació privada: «Som una revista impulsada per 19 mestres amb contingut infantil. Tenim capacitat de resistència, però tots hem de fer un esforç per contestar cada acció d'aquells que volen destrossar el valencià».
Eduard Ramírez, des de la publicació Espai Carraixet, la qual va ser víctima de la censura a Meliana (Horta), ha reforçat el missatge d'Escrivà: «Hem de ser perseverants perquè som un poble digne, lliure i alegre». «Cal reivindicar la llibertat i l'alegria», ha tancat amb un somriure per cridar a la mobilització contra l'agenda ultra desplegada per l'executiu valencià del PP i la ultradreta Vox. Si Acció Cultural del País Valencià va assajar la capacitat de protesta durant el 9 d'Octubre, ara afronta el seu principal examen en la convocatòria contestatària del 25 d'abril.